El CIS dispara al PSOE al 34% i dona al PP la seva pitjor dada de tota la legislatura

Els socialistes pugen tres punts i amplien a 11,8 punts la seva avantatge sobre el PP, que cau al 22,2%. Vox arriba al 17,1%, mentre que Sumar millora fins al 6,1% i Podemos retrocede al 3,1%.

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

EuropaPress 7844383 estimacion voto barometro centro investigaciones sociologicas cis publicado

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El CIS d'octubre, el primer des que Pedro Sánchez va anunciar l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre, situa el PSOE en el 34% d'estimació de vot, tres punts més que al setembre, i enfonsa el PP fins al 22,2%, la seva pitjor dada de tota la legislatura.

El baròmetre, publicat aquest dimecres en plena precampanya electoral, amplia a 11,8 punts l'avantatge dels socialistes sobre els populars, que perden 3,3 punts respecte al mes anterior. Vox, per la seva banda, millora cinc dècimes i arriba al 17,1%, a 5,1 punts del PP.

Sumar puja i Podemos perd sis dècimes

En l'espai a l'esquerra del PSOE, Sumar obté una estimació de vot del 6,1%, quatre dècimes més, mentre que Podemos cau sis dècimes fins al 3,1%. Entre ambdues formacions sumen un 9,2%, tot i que el sondeig recull els seus resultats per separat.

ERC també millora cinc dècimes i arriba al 3%, mentre que EH Bildu puja tres dècimes fins al 1,6%. Se Acabó la Fiesta (SALF), la formació d'Alvise Pérez, es manté en el 1,8%.

Partit Estimació de vot Variació
PSOE 34,0% +3,0 punts
PP 22,2% -3,3 punts
Vox 17,1% +0,5 punts
Sumar 6,1% +0,4 punts
Podemos 3,1% -0,6 punts
ERC 3,0% +0,5 punts
SALF 1,8% Sense canvis
EH Bildu 1,6% +0,3 punts

Font: dades avançades del CIS. Variacions respecte al baròmetre anterior, expressades en punts percentuals.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba la convocatòria electoral anunciada per al 29 de novembre?

La convocatòria d'eleccions generals per al 29 de novembre de 2026 no es troba en una “fase de tramitació parlamentària” a l'ús. El pas decisiu ja s'ha produït en seu governamental i s'ha perfeccionat amb la seva publicació al BOE: estem davant d'un procés electoral ja convocat i en marxa, no pas davant d'una iniciativa subjecta a debat o aprovació per les Corts.

1. Quina norma ha posat en marxa la convocatòria

La convocatòria s'ha formalitzat mitjançant el Reial Decret 806/2026, de 5 d'octubre, de dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat i de convocatòria d'eleccions. Segons el BOE, aquest reial decret:

  • Disol el Congrés i el Senat elegits el 23 de juliol de 2023.
  • Convoca eleccions per al diumenge 29 de novembre de 2026 a ambdues Càmeres.
  • Fixar la campanya electoral del 13 al 27 de novembre.
  • Estableix que les noves Càmeres es constitueixin el 23 de desembre de 2026 a les 10:00 hores.
  • Determina la distribució d'escons per circumscripció amb base en els articles 162 i 165 de la LOREG.

El decret es va publicar al BOE del 6 d'octubre de 2026 i va entrar en vigor aquell mateix dia (referència BOE-A-2026-20742).

2. Naturalesa del decret i (absència de) tramitació parlamentària

Des del punt de vista jurídic, aquesta convocatòria es basa en l'article 115 de la Constitució i l'article 42.1 de la LOREG:

  • El president del Govern pot proposar la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres.
  • Després de la deliberació del Consell de Ministres, el Rei expedeix el reial decret de dissolució i convocatòria.
  • El decret es publica al BOE i des d'aquest moment queda convocat el procés electoral, amb les eleccions el dia 54 posterior a la publicació.

Aquest reial decret és un acte del poder executiu amb rang reglamentari singular, no una iniciativa legislativa. No es tramita com a projecte de llei, ni com a proposició de llei ni com a reial decret‑llei. Per tant:

  • No està subjecte a convalidació ni derogació pel Congrés, a diferència dels reials decrets‑llei.
  • No passa per fases de presa en consideració, esmenes, dictamen de comissió o votació plenària.
  • El seu control és essencialment jurisdiccional (eventual control del Tribunal Constitucional) i polític general, però no a través d'una “tramitació” parlamentària amb estats successius.

En conseqüència, a la pregunta estricta sobre “en quina fase de tramitació parlamentària” està, la resposta tècnica és que no existeix una fase parlamentària pròpiament dita: la decisió ja està adoptada i perfeccionada pel Govern i el Rei, i el Parlament no la tramita ni l'ha d'aprovar.

3. Situació actual de les Corts i paper de la Diputació Permanent

Amb l'entrada en vigor del Reial Decret 806/2026:

  • Les Corts Generals de la XV Legislatura han quedat dissoltes; cessa el mandat de diputats i senadors elegits el juliol de 2023.
  • Es manté en funcions la Diputació Permanent de cada Cambra, que vetlla pels poders de la institució mentre està dissolta o ha expirat el mandat.

La nota del Congrés sobre la dissolució recorda que, en aquest període, la Diputació Permanent pot, entre altres coses, convalidar o derogar reials decrets‑llei i exercir determinades facultats en relació amb els estats d'alarma, excepció i setge. Però tot això es refereix a altres decisions del Govern (per exemple, decrets‑llei de contingut material), no pas al propi decret de dissolució i convocatòria, que ja ha tingut ple efecte.

4. En quin punt som del calendari institucional

Des de la publicació del decret al BOE, el punt en què ens trobem és:

  • Període electoral obert, amb terminis ja en curs per a:
    • Constitució de coalicions i presentació de candidatures.
    • Sol·licitud i gestió del vot per correu (segons Demòcrata i les comunicacions de Correus).
    • Campanya electoral formal del 13 al 27 de novembre.
  • Jornada de votació fixada per al 29 de novembre de 2026.
  • Constitució de les noves Càmeres prevista per al 23 de desembre de 2026, a les 10:00 hores, conforme a l'article 68.6 de la Constitució.

Tot això significa que, des de la perspectiva parlamentària, l'“expedient” rellevant no és una iniciativa en curs, sinó la dissolució consumada de les Corts i la preparació de la nova legislatura. La convocatòria electoral no avança per fases parlamentàries, sinó per fites del calendari electoral ja fixades pel reial decret i la LOREG.

Quines diferències procedimentals hi ha entre aquest reial decret de dissolució i un reial decret-llei que sí ha de convalidar la Diputació Permanent? Quin marge d'actuació manté el Govern entre la dissolució de les Corts i les eleccions del 29 de novembre? Quins projectes de llei han decaigut concretament per la dissolució i no podran ja aprovar-se abans del 29 de novembre?

Quines són les competències i trajectòria política de Pedro Sánchez com a president del Govern?

Pedro Sánchez Pérez-Castejón és, des de juny de 2018, president del Govern d'Espanya i, des de 2017, secretari general del PSOE (càrrec que ja havia ocupat entre 2014 i 2016). Com a president, és el cap del poder executiu i dirigeix l'acció del Govern dins del marc fixat per la Constitució, les lleis, el control parlamentari i la Unió Europea. La seva trajectòria combina experiència municipal, parlamentària i de lideratge intern al PSOE.

Competències com a president del Govern

Segons la Constitució i la legislació sobre el Govern, les seves competències s'articulen al voltant de diverses funcions clau:

  • Direcció política de l'Executiu: el Govern té atribuïda la direcció de la política interior i exterior, de l'Administració civil i militar i de la defensa de l'Estat. Dins d'aquest marc, el president fixa el programa polític, les prioritats i les grans línies d'actuació de l'Executiu, tant en l'àmbit intern com internacional.
  • Coordinació de vicepresidències i ministeris: li correspon coordinar els vicepresidents i ministres, impartir directrius i resoldre conflictes d'atribucions entre departaments. La gestió del Consell de Ministres, com a òrgan col·legiat de decisió, passa per la seva capacitat de marcar agenda i arbitrar entre carteres.
  • Nominació i cessament del Govern: proposa al Rei el nomenament i cessament de vicepresidents i ministres; formalment els nomena el cap de l'Estat, però la decisió política és del president. També decideix l'estructura del Govern (creació, supressió o modificació de ministeris i alts òrgans) mitjançant reials decrets, dins dels límits legals.
  • Convocatòria i presidència del Consell de Ministres: convoca, presideix i fixa l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres, on s'aproven projectes de llei, reials decrets-llei i altres decisions executives rellevants.
  • Representació institucional: representa el Govern davant el Rei, les Corts Generals, les comunitats autònomes, la Unió Europea i en fòrums internacionals com el G20, on ha defensat el multilateralismo i el paper d'Espanya en la cooperació internacional.
  • Relació amb les Corts: pot plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general i proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o d'ambdues Càmeres i la convocatòria d'eleccions, sempre respectant els requisits i límits temporals constitucionals. El Congrés pot exigir la responsabilitat política del Govern mitjançant una moció de censura constructiva.
  • Altres funcions constitucionals: refrenda actes del Rei, proposa referèndums consultius amb autorització del Congrés, dirigeix la política de defensa en el marc legal i pot impulsar recursos d'inconstitucionalitat en defensa de la posició del Govern.

En la pràctica recent, aquestes competències s'han exercit en un context de governs de coalició o en minoria, fet que ha reforçat el pes de la negociació amb altres partits i de la coordinació amb socis parlamentaris. El seu marge de maniobra es veu condicionat per les majories al Congrés i pel control polític, judicial i constitucional de les decisions de l'Executiu.

Trajectòria política de Pedro Sánchez

Segons la biografia oficial de La Moncloa i altres fonts institucionals i de referència, Pedro Sánchez (Madrid, 1972) és economista i es va afiliar al PSOE el 1993. Ha desenvolupat una carrera lligada al partit i a les institucions des dels anys noranta:

  • Etapa inicial i experiència internacional: abans d'accedir a càrrecs electes, va treballar com a assessor al Parlament Europeu i a l'entorn de Nacions Unides, en particular a Bòsnia i Hercegovina, i va desenvolupar tasques tècniques i polítiques vinculades al PSOE.
  • Àmbit municipal: entre 2004 i 2009 va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid pel PSOE, on va iniciar la seva trajectòria institucional en primera línia.
  • Diputat al Congrés: va ser diputat per Madrid al Congrés en dues etapes principals (2009‑2011 i 2013‑2016), participant en l'activitat legislativa i de control al Govern des de la bancada socialista.
  • Secretari general del PSOE i líder de l'oposició: el 2014 va guanyar les primàries del PSOE i va succeir Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general, convertint-se en líder de l'oposició. Va ser candidat socialista a la Presidència del Govern en les eleccions generals de 2015 i 2016.
  • Crisi interna i retorn: després d'una forta crisi interna el 2016 va dimitir com a secretari general i va renunciar al seu escó. El 2017 va recuperar el lideratge del partit en guanyar de nou unes primàries, consolidant la Secretaria General en el 39è Congrés Federal.
  • Presidència del Govern: el juny de 2018 va arribar a la Presidència del Govern mitjançant una moció de censura contra Mariano Rajoy, la primera que prospera a la democràcia espanyola. Posteriorment ha estat investit de nou després de les eleccions generals de 2019 i 2023. El Reial Decret 828/2023, de 16 de novembre, el va tornar a nomenar president del Govern, publicat al BOE del 17 de novembre de 2023.
  • Govern de coalició i successius mandats: ha presidit primer un Govern socialista en solitari i, des del 2020, el primer Govern estatal de coalició (PSOE–Unidas Podemos). Després de les eleccions de 2023 va ser investit de nou amb suports de diverses forces parlamentàries, mantenint simultàniament la Secretaria General del PSOE.

En resum, les competències de Pedro Sánchez com a president el situen al centre de la direcció política de l'Executiu, mentre que la seva trajectòria mostra una evolució des de la militància i el nivell municipal fins al lideratge del PSOE i la capçalera del Govern, amb un pes decisiu de les dinàmiques internes del partit i de les majories parlamentàries.

Pots detallar com ha usat Pedro Sánchez instruments com el decret‑llei o la qüestió de confiança durant els seus mandats? Quin paper ha tingut el PSOE de Pedro Sánchez en la formació de governs de coalició i acords parlamentaris des del 2018? Com es comparen les competències del president del Govern amb les del Rei i les de les Corts Generals en el sistema constitucional espanyol?

Quins requisits legals s'han de complir perquè el CIS publiqui estimacions de vot i baròmetres electorals?

Perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) pugui elaborar i publicar enquestes, estimacions de vot i baròmetres electorals ha de complir un conjunt de requisits que deriven, principalment, de la seva pròpia llei organitzativa, del seu reglament d'organització i de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), desenvolupada per la Junta Electoral Central (JEC).

1. Marc bàsic del CIS: llei i reglament

La Llei 39/1995, d'Organització del CIS estableix que el CIS és un organisme autònom de caràcter administratiu el fi del qual és l'estudi científic de la societat espanyola. Els seus principis d'actuació (art. 2 i 5) inclouen:

  • Objectivitat, neutralitat i imparcialitat en la seva actuació.
  • Transparència investigadora: informar els enquestats de l'organisme que realitza l'estudi, la seva finalitat i les garanties de protecció de dades.
  • Voluntarietat de les respostes, especialment en qüestions polítiques, religioses, ideològiques o relatives a la intimitat.
  • Especialitat: ús de la informació exclusivament per a fins d'investigació, dins dels seus objectius estatutaris.
  • Protecció de dades personals i respecte al secret estadístic.

El Reial Decret 1214/1997, sobre organització del CIS, desenvolupa aquests principis i precisa que l'organisme actua com a servei estadístic oficial, subjecte al Reglament (UE) 2016/679, a la LO 3/2018 de protecció de dades i a la Llei 12/1989, de la Funció Estadística Pública. Això implica que les enquestes electorals han de:

  • Anònimizar les dades abans de la seva explotació i difusió.
  • Garantir la representativitat i el rigor metodològic propis de l'estadística pública.
  • Ingressar al banc de dades un cop conclòs el procés tècnic, amb accés públic regulat.

A més, la Llei 39/1995 exigeix que el CIS remeti a les Corts Generals un avanç provisional dels resultats de les enquestes sobre intenció de vot, valoració de partits i de líders polítics en un termini màxim de quinze dies des de la finalització del treball de camp, fet que introdueix una obligació d'informació institucional prèvia o paral·lela a la difusió pública.

2. Requisits específics en període electoral (LOREG i JEC)

El règim especial en campanya ve fixat per la LO 5/1985, del Règim Electoral General, i desenvolupat per la Instrucció 1/2024 de la Junta Electoral Central, que interpreta l'article 69.8 LOREG sobre enquestes d'intenció de vot realitzades per organismes públics —inclòs expressament el CIS— durant períodes electorals.

Els requisits clau són:

  • Prohibició de publicació en els últims cinc dies: l'article 69.7 LOREG prohibeix publicar o difondre sondejos electorals per qualsevol mitjà durant els cinc dies anteriors a la votació. El CIS, com qualsevol altre subjecte, ha de respectar aquest “període de silenci demoscòpic”.
  • Ajust estricte al que disposi l'Administració electoral: la disposició addicional segona de la Llei 39/1995 ordena que, en períodes electorals, el CIS “ajustarà la seva actuació al que determini l'Administració electoral conforme a la LOREG”, i en particular només podrà publicar sondejos “en els termes previstos a l'article 69”.
  • Comunicació prèvia a la JEC: la Instrucció 1/2024 exigeix que qualsevol organisme depenent de les Administracions Públiques que vagi a realitzar enquestes amb preguntes d'intenció de vot, valoració de partits o de líders polítics comuniqui prèviament a la Junta Electoral Central:
    • Inici de l'estudi, abans del començament del treball de camp (almenys 48 hores abans).
    • Característiques tècniques: sistema de mostreig, mida prevista de la mostra, marge d'error, nivell de representativitat, procediment de selecció, tècniques d'enquesta, dates de camp i de conclusió de l'estudi, i esborrany de qüestionari.
  • Accés igualitari de partits i candidatures: l'art. 69.8 LOREG obliga que els resultats de les enquestes d'intenció de vot realitzades per organismes públics, quan així es sol·liciti, es posin a disposició de les entitats polítiques concurrents en l'àmbit territorial corresponent en un termini màxim de 48 hores. La Instrucció 1/2024 recalca que aquest deure busca garantir igualtat de condicions, evitant usos privilegiats de la informació per part d'un sol actor polític.
3. Transparència, control i sancions

Durant tot el procés, el CIS ha de respectar les exigències de transparència i objectivitat fixades per la LOREG. L'article 69.2 atribueix a la JEC la funció de vetllar perquè els sondejos publicats no continguin falsificacions, ocultacions o manipulacions deliberades i perquè incloguin les especificacions metodològiques exigides (fitxa tècnica suficient).

En cas d'incompliment d'aquestes regles, la Junta Electoral pot corregir les infraccions i imposar multes dins del règim sancionador electoral, i, en supòsits extrems (per exemple, falsificació deliberada de dades oficials en el context del procés electoral), podrien activar-se també tipus penals previstos en el capítol de delictes electorals de la LOREG en relació amb el Codi Penal.

En síntesi, per publicar estimacions de vot i baròmetres electorals el CIS ha de: actuar amb objectivitat i neutralitat, respectar la protecció de dades i el secret estadístic, garantir transparència metodològica, informar Corts i partits, sotmetre els seus estudis al control previ i continu de la Junta Electoral en període electoral i observar estrictament la prohibició de difusió en els cinc dies previs a la votació.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és l'estimació de vot per al PSOE segons el baròmetre d'octubre del CIS?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit presenta la major fidelitat de vot segons el CIS d'octubre?

Pregunta" 2 de 3

Quant ha baixat el PP en estimació de vot respecte al mes anterior segons el CIS?

Pregunta" 3 de 3