Narciso Michavila, president de GAD3, ha entrat de ple en el debat sobre les enquestes del CIS en plena jornada electoral andalusa. En diversos missatges publicats a X, el sociòleg ha qüestionat la coherència de l'estimació nacional de l'organisme i ha defensat que el preelectoral específic d'Andalusia ofereix una fotografia "molt més coherent" amb la intenció directa de vot i amb l'històric electoral.
Aquesta vegada la preelectoral del CIS estarà molt a prop del resultat final (llevat de la pujada de 3,7 punts del PSOE) per dos motius:
— Narciso Michavila (@nmichavila) May 17, 2026
1. la mostra està molt menys esbiaixada cap a l'esquerra que els baròmetres nacionals, com es pot apreciar en el gràfic (en el baròmetre només… pic.twitter.com/9VsZHp6Awk
El comentari arriba en un dia especialment sensible. Andalusia vota aquest diumenge 17 de maig i la llei impedeix publicar noves enquestes durant els cinc dies previs a la votació. Per això, la lectura de Michavila no funciona com un sondeig nou, sinó com una crítica metodològica sobre estudis ja coneguts del CIS i sobre com interpretar les diferències entre una estimació nacional i una preelectoral autonòmica.
La tesi del president de GAD3 és clara: a falta de conèixer els microdades complets dels estudis, l'estimació del preelectoral andalús resulta més creïble perquè està ancorada en un territori concret, té una mostra específica per a Andalusia i encaixa millor amb el comportament electoral previ.
Michavila veu més sòlid el preelectoral andalús del CIS
Michavila sosté que l'estimació de l'estudi andalús del CIS és "molt més coherent" amb la intenció directa de vot i amb l'històric electoral que l'estimació derivada del baròmetre nacional. El seu argument principal és que no té el mateix valor un estudi nacional amb lectura indirecta sobre Andalusia que un preelectoral dissenyat específicament per a una comunitat que ja té eleccions convocades.
En la seva anàlisi, el president de GAD3 atorga major credibilitat a l'estudi andalús per tres raons: ancoratge històric, naturalesa de l'estudi i biaix estructural del CIS ordinari. Dit de forma senzilla: per interpretar una elecció autonòmica andalusa, Michavila considera més fiable un estudi fet expressament a Andalusia que una estimació nacional projectada sobre el territori.
El punt no és menor. En plena jornada del 17M, quan les urnes ja estan obertes, el debat no està només en què deien les enquestes, sinó en quines mereixien més confiança abans de votar.
L'argument: "una Andalusia que reconeixem"
El primer argument de Michavila és l'ancoratge històric. Segons la seva lectura, les xifres del preelectoral andalús són més coherents amb el resultat de 2022 i amb variacions explicables partit a partit.
La frase més potent de la seva reflexió va per aquí: l'estudi andalús descriuria "una Andalusia que reconeixem", mentre que l'estimació nacional descriuria "una Espanya que encara no hem vist en cap urna".
És una crítica directa a les estimacions que, a parer del president de GAD3, impliquen una reconfiguració electoral massa abrupta o poc contrastada per resultats reals. En campanya, els models poden suggerir moviments. Però Michavila recorda que la prova final sempre són les urnes.
La mostra i el territori: per què importa que sigui un preelectoral
El segon punt és tècnic, però molt rellevant. Michavila subratlla que el preelectoral andalús és un estudi específic sobre un territori concret i amb eleccions efectivament convocades. Això, en la seva opinió, el fa més útil per interpretar el 17M que un baròmetre mensual nacional.
La diferència és important: una enquesta nacional mesura el clima polític general; un preelectoral autonòmic intenta capturar el comportament de vot en una cita concreta, amb candidats concrets, campanya concreta i una estructura provincial concreta.
Andalusia, a més, no es decideix en una circumscripció única. Es decideix en vuit províncies i per repartiment d'escons. Per això, qualsevol estimació autonòmica necessita un encaix territorial més fi que una lectura agregada d'opinió nacional.
La crítica al CIS: "tendeix a amplificar al PSOE"
El tercer argument de Michavila és el més dur. El president de GAD3 acusa el baròmetre ordinari del CIS de tenir un biaix estructural i sosté que el seu model d'estimació tendeix a amplificar sistemàticament el PSOE.
Aquesta acusació no és nova en el debat demoscòpic espanyol, però guanya força perquè es produeix en ple 17M i amb les enquestes andaluses com una de les tendències de cerca del dia. Michavila no es limita a discutir una xifra concreta: qüestiona el model d'estimació de l'organisme públic.
La crítica té a més una derivada política evident. Si el CIS nacional projectava un escenari més favorable per al PSOE que el preelectoral andalús, Michavila defensa que la lectura prudent és confiar més en l'estudi territorial que en una estimació nacional encara que "no en la pujada".
Els microdades, una altra batalla oberta
Michavila també denuncia que aquestes són les terceres eleccions en què, segons afirma, el CIS reté les seves microdades. Afegeix que refinarà la seva anàlisi quan estiguin disponibles i compara aquesta situació amb el CENTRA andalús, del qual assenyala que finalment sí que ha fet públics els seus microdades.
La qüestió dels microdades és central per als experts perquè permet auditar una enquesta: revisar respostes, encreuaments, ponderacions, biaixos, record de vot, intenció directa i cuina demoscòpica. Sense microdades, l'anàlisi externa es torna molt més limitada.
En un dia electoral, aquesta crítica té impacte perquè connecta amb una preocupació de fons: la confiança en les enquestes no depèn només del titular o del resultat estimat, sinó de la transparència del procés.