Les eleccions autonòmiques andaluses previstes per al maig de 2026 es perfilen com una de les cites polítiques més obertes dels últims anys a la comunitat. Amb diversos candidats ja confirmats i algunes incògnites encara sense desvetllar, l'escenari electoral combina continuïtat en el bloc de la dreta amb fragmentació en l'esquerra i tensions internes en formacions clau.
L'actual president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, es presentarà com a candidat del Partit Popular amb l'objectiu de revalidar el seu mandat el 17 de maig. Moreno s'ha consolidat com un polític de fons, de creixement progressiu més que d'irrupcions brusques. Després de dues legislatures al capdavant del Govern andalús, la seva trajectòria ha estat marcada per una estratègia de perfil moderat i una ampliació gradual de la seva base electoral, que li ha permès reforçar la seva posició elecció rere elecció.
En aquesta nova cita amb les urnes, parteix com a favorit segons la majoria d'enquestes, però no exempt d'incògnites. D'una banda, existeix la possibilitat que Vox experimenti un creixement que compliqui l'aritmètica parlamentària i obligui de nou a acords en el bloc de la dreta. D'altra banda, també persisteix el dubte de fins a quin punt els sondejos reflecteixen amb precisió el comportament final de l'electorat. Tanmateix, fonts polítiques pròximes a Vox, afirmen a Demócrata, que tot i que aquesta formació pot tenir molt bons resultats, és molt possible també que la resposta a les urnes no cobreixi les expectatives com va succeir a Castella i Lleó.
La incògnita de Montero
En el bloc socialista, la candidatura recau en María Jesús Montero, actual vicepresidenta del Govern central, que fa el salt a la política autonòmica en un intent de revitalitzar el PSOE andalús. Tanmateix, el seu aterratge no està acompanyat, per ara, d'unes expectatives favorables en les enquestes. Els estudis demoscòpics publicats en els últims mesos coincideixen a assenyalar que el PSOE es manté lluny del PP en intenció de vot, i que el lideratge de Montero no aconsegueix, de moment, revertir la tendència descendent del partit a Andalusia. Analistes apunten a diversos factors: el desgast acumulat després d'anys fora del poder autonòmic, la fragmentació de l'espai d'esquerres i la dificultat de traslladar el seu pes polític nacional a l'àmbit andalús.
A l'esquerra del PSOE, l'espai polític apareix dividit. D'una banda, Antonio Maíllo lidera la coalició Per Andalusia, que agrupa Esquerra Unida, Sumar i altres forces progressistes. D'altra banda, José Ignacio García encapçala Adelante Andalucía, amb un discurs andalusista propi. Aquesta fragmentació complica les opcions d'articular una alternativa sòlida al bloc conservador.
Bambú ja té candidat
En el cas de Vox, la situació introdueix una de les principals incògnites de la contesa. A diferència d'altres formacions, el partit encara no ha confirmat oficialment el seu candidat a la presidència de la Junta, cosa que deixa en l'aire una etapa de reajustament intern. Després de la sortida de Macarena Olona de la política andalusa, el lideratge del partit a la comunitat va ser assumit per Manuel Gavira, que des d'aleshores ha exercit com a principal referència orgànica i institucional.
No obstant, aquest relleu no ha estat exempt de tensions. Diverses informacions apunten a l'existència d'una pugna interna en el si de Vox a Andalusia, amb diferències sobre l'estratègia electoral i el perfil del candidat més adequat. La manca d'una designació clara en plena precampanya alimenta els dubtes sobre si el partit optarà per consolidar el lideratge de Gavira o buscar un nom alternatiu amb major projecció electoral.
En aquest context, i tot i que Manuel Gavira no ha estat proclamat oficialment candidat, diverses fonts assenyalen que compta amb el beneplàcit de la direcció nacional -coneguda internament com a “Bambú”, i que, segons analistes polítics, darrere d'aquest suport hi hauria la figura de Monserrat Luis, que hauria jugat un paper clau per situar Gavira com l'opció més probable per encapçalar la llista andalusa. Aquest suport extraoficial reforça la idea de continuïtat després de l'etapa d'Olona, tot i que la manca de confirmació pública manté un cert grau d'incertesa sobre l'estratègia final de Vox, on sona amb força un altre nom fort, el de María Ponce, actual assessora de Gavira, senadora per designació autonòmica de Ciudadanos. Ponce hauria intentat integrar-se al Partit Popular a Andalusia, tot i que finalment ha recalat a Vox, suscitant en ambdues formacions certs recels pel seu vaivé polític.
A aquesta crisi interna andalusa s'hi suma a més una tensió a nivell nacional. Vox s'enfronta a creixents qüestionaments sobre la gestió del partit i el lideratge de Santiago Abascal, amb informacions cada vegada més difoses sobre els ingressos personals d'Abascal, les persones que l'envolten i el funcionament intern del partit. Aquestes circumstàncies han derivat en peticions de congrés extraordinari per redefinir l'estructura i l'estratègia del partit.
L'avantatge del PP i les expectatives de Vox
Més enllà dels grans partits, altres candidatures, incloses formacions provincials i la possible concurrència en solitari de Podem, afegeixen complexitat a un mapa electoral ja fragmentat.
En conjunt, el panorama apunta a una contesa en què el PP parteix amb avantatge, però amb variables encara obertes: la possible evolució de Vox, marcada per crisis internes tant regionals com nacionals; la fiabilitat de les enquestes; i la capacitat de l'esquerra per a recompondre's. Un escenari en què la solidesa acumulada per Moreno Bonilla serà posada a prova davant d'un electorat cada vegada més imprevisible i un bloc de dreta que podria reorganitzar-se en ple procés electoral.