El problema de Vox no és el PP. El problema de Vox és Vox. Així ho resumeix una font política consultada, en una reflexió que anticipa la tendència que comencen a recollir les enquestes, sempre amb la cautela que exigeix qualsevol projecció demoscòpica.
Aquest dilluns, el diari El Mundo publicava el seu últim sondeig, elaborat per Sigma Dos. Segons les seves dades, el Partit Popular i el seu candidat, Juan Manuel Moreno Bonilla, tindrien garantida la majoria absoluta, almenys en la fotografia fixa actual.
Ni la crisi dels cribratges ni l'accident ferroviari d'Adamuz, entre altres episodis recents, semblen estar passant factura a la gestió de l'Executiu andalús. Una gestió que, segons l'estudi, rep suport fins i tot de votants del PSOE i de Vox, amb un transvasament de suports que apuntalaria aquesta majoria absoluta, en nivells molt similars als registrats en les eleccions de 2022.
Per la seva banda, el Partit Socialista, amb l'exvicepresidenta primera del Govern, María Jesús Montero, al capdavant, millora lleugerament les seves expectatives respecte al sondeig anterior del 28 de febrer, coincidint amb el Dia d'Andalusia. Tot i així, queda lluny del pes electoral històric del socialisme andalús. Montero no assoleix el sòl de 30 escons que va aconseguir Juan Espadas, segons les dades de Sigma Dos, quedant-se per sota d'aquest llindar en la projecció actual.
Un sorpasso que s'allunya?
L'enquesta encarregada per Unidad Editorial tampoc confirma el sorpasso que apuntaven altres estudis, en els quals es plantejava la possibilitat que Vox disputés al PSOE la segona posició al Parlament andalús. Aquesta hipòtesi perd força.
Fonts polítiques consultades per Demócrata assenyalen que Vox s'allunya d'aquesta tendència pel desgast acumulat en les negociacions per a la formació de governs a Extremadura, Aragó i Castella i Lleó. A això s'hi suma la situació interna del partit, marcada per sortides, dimissions, desacords i peticions d'un congrés extraordinari, amb més presència en els titulars que la pròpia activitat política de la formació.
Segons les mateixes fonts, en aquest context s'hi afegeix l'anomenat 'efecte Hongria'. Més del 70% dels votants hongaresos, inclosos molts joves, han rebutjat recentment les polítiques de Viktor Orbán, amb les quals s'identifica Santiago Abascal, juntament amb altres líders europeus del mateix espai polític. Es tracta d'una línia marcada per l'ultraconservadorisme i el nacionalisme, amb afinitats assenyalades cap a Rússia, que ha generat crítiques pel debilitament de contrapesos institucionals.
En clau andalusa, un exdirigent de Vox apunta a la manca d'atractiu del candidat del partit, Manuel Gavira. Segons aquesta font, el seu perfil no resulta competitiu enfront de Juanma Moreno, i adverteix que l'estabilitat electoral de Vox podria estar en risc si no reverteix la tendència actual. En aquesta mateixa línia, assenyala l'escassetat de propostes en l'àmbit provincial, amb l'excepció de la candidata per Còrdova, Paula Badanelli, tot i que considera insuficient aquest actiu per frenar la pèrdua de suport.
Els reptes de Montero
En el cas del PSOE, María Jesús Montero afronta la cita electoral amb diversos fronts oberts. El 20 d'abril està citada al Senat per comparèixer a la comissió d'investigació sobre la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), en relació amb els rescats a les aerolínies Plus Ultra i Air Europa durant la seva etapa com a ministra d'Hisenda.
A això s'hi sumen altres elements del context polític nacional, com el cas Ábalos al Tribunal Suprem, la imputació de l'esposa del president o, l' informe de la Guàrdia Civil que apunta que la via d'Adamuz presentava danys el dia anterior a l'accident sense que s'activessin les alertes. A més, Montero haurà de posicionar-se en campanya sobre qüestions com la fiscalitat singular per a Catalunya i la reforma del sistema de finançament autonòmic, que ha suscitat un rebuig majoritari a la Conferència de Política Fiscal i Financera.
La candidata socialista és la segona ministra del Govern de Pedro Sánchez que deixa l'Executiu per fer el salt a la política territorial, després del cas de Pilar Alegría a l'Aragó. Ho fa en un moment complex per al PSOE i amb una incògnita de fons: la seva capacitat per capitalitzar el debilitament d'altres forces d'esquerra, algunes de les quals, com Podem, han quedat sense representació en recents processos electorals.
A l'esquerra del PSOE
En aquest context, l'enquesta de Sigma Dos reflecteix també moviments dins de l'espai de l'esquerra andalusa. La coalició d'Antonio Maíllo registra una fuga de suports: el 13,9% dels seus votants optaria ara pel PSOE i prop d'un 10% per Adelante Andalucía. Al seu torn, els socialistes captarien un 10,8% de l'electorat de José Ignacio García, mentre que Por Andalucía atrauria un altre 10,2% d'aquests votants.
En paral·lel, la valoració dels líders segueix la mateixa pauta que les expectatives electorals. Juanma Moreno encapçala la classificació amb un 4,9 sobre deu, a les portes de l'aprovat i amb avantatge sobre la resta. El segueixen Antonio Maíllo i José Ignacio García, tots dos amb un 3,7. El candidat de Vox, Manuel Gavira, obté un 3, mentre que María Jesús Montero tanca la llista amb un 2,8.