Enquesta eleccions Andalusia: la majoria absoluta de Moreno depèn de 15.000 vots i del vot jove, que pot decidir l'últim escó

El PP va guanyar el 2022 per només dues dècimes i ara es juga l'absoluta en dècimes i en una nova generació sense memòria política

3 minuts

Comenta

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Les eleccions autonòmiques a Andalusia del 17-M no es decidiran en grans blocs, sinó en dècimes. Aquest és el veritable angle que dibuixen les enquestes: la majoria absoluta de Juanma Moreno depèn, literalment, d'uns pocs milers de vots i del repartiment final d'escons a cada província.

El 2022, el PP va aconseguir una majoria històrica amb el 43,1% dels vots, però amb un marge extremadament estret en termes reals: tot just 7.223 vots van decidir quatre escons clau a Sevilla, Màlaga, Cadis i Còrdova. És a dir, només dues dècimes del vot total van convertir una victòria àmplia en una majoria absoluta.

Aquest precedent és clau avui: les enquestes actuals situen el PP al voltant del 42%/43%, just a la zona crítica on el sistema electoral pot donar o treure la majoria per un sol escó.

Andalusia i els 'restets': la batalla real és en l'últim diputat

La distribució a Andalusia no respon només a percentatges, sinó a l'efecte del sistema D’Hondt i a la distribució provincial. En cada circumscripció, l'últim escó -el més “barat” en vots- és el que decideix majories. És la batalla pel que es coneix en l'argot polític andalús com els "restillos"

El 2022, el PP es va endur aquest últim escó en diverses províncies per marges mínims:

  • 1.060 vots a Cadis
  • 1.156 vots a Sevilla
  • 1.215 vots a Còrdova

Ara, l'escenari es repeteix. La diferència entre governar en solitari o dependre de Vox pot estar al voltant de 15.000 vots repartits en vuit províncies. Això explica per què el mateix Moreno ha posat el focus en aquest llindar, a més per intentar mobilitzar els seus i que no donin per feta la victòria el 17 de maig.

Un nou factor decisiu: gairebé 370.000 joves que voten per primera vegada

A aquesta equació s'hi suma un element nou respecte al 2022: el vot jove. En aquestes eleccions, 368.853 andalusos votaran per primera vegada, un 5,4% del cens. És un volum suficient per alterar el repartiment d'escons en províncies clau com:

  • Sevilla (més de 90.000 nous votants)
  • Màlaga (gairebé 70.000)
  • Cadis (més de 58.000)

La dada és estructural: la majoria absoluta no depèn ja només del vot tradicional, sinó d'una generació sense memòria del PSOE governant Andalusia i amb patrons de vot més volàtils.

El PP domina en els més grans, però es juga la majoria en els menors de 35. L'electorat andalús manté una estructura clara: prop del 40% del cens té més de 55 anys i aquest segment continua sent la base electoral més estable del PP, però l'equilibri es trenca en els joves on hi ha un nivell més alt d'abstenció, més volatilitat, més exposició a discursos identitaris, especialment gràcies a les xarxes socials i, per descomptat, menys fidelitat a partits tradicionals

Aquí hi ha la clau: el PP té consolidat el seu sòl, però la majoria absoluta depèn de captar part d'aquest vot jove que avui està més fragmentat.

Qui guanyarà entre els joves?

Vox perd força estructural, però manté avantatge en el vot jove més ideològic. El comportament del vot jove introdueix una segona derivada: Si bé Vox ha estat històricament fort en aquest segment i el seu discurs identitari i la seva presència en xarxes li han donat avantatge ara les enquestes apunten a un desgast recent i clar, amb menor capacitat de creixement en autonòmiques i una clara pèrdua d'impuls.

De fet, en les diverses enquestes que hem anat coneixent aquests dies, tant Vox com el PP i el PSOE lideren segons el sondeig el vot jove.

L'esquerra competeix fragmentada i sense capacitat de concentració

Davant la puixança major o menor que el 2022, l'esquerra arriba de nou dividida: les enquestes apunten a un PSOE que no serà capaç de superar el seu resultat del 2022, però també un Por Andalucía -on s'engloben tant IU com Podemos o Sumar- que tot i que té un líder com Antonio Maíllo, amb força a Andalusia, només aspira a repetir per ara el resultat de les anteriors eleccions autonòmiques i que no és capaç de contenir la forta pujada d'Adelante Andalucía.

Això redoblarà la dificultat per concentrar vot en províncies petites i és determinant en el sistema D’Hondt: la fragmentació penalitza més que la caiguda en percentatge.