Aquest promig, que actua com el tret de sortida real de la campanya, reflecteix una tendència inicial que, previsiblement, s’anirà ajustant en les properes setmanes, en un context en què una part significativa de l’electorat encara no ha decidit el seu vot. És a dir, és una fotografia fixa de partida en una campanya que serà intensa i també estratègica per als partits a nivell regional i nacional, per la qual cosa es dona per descomptat que hi haurà canvis.
El PP frega la majoria absoluta, però cedeix dos escons
El promig situa el PP en 56 escons i el 42,9% del vot, una xifra que el col·loca clarament per sobre de la resta de forces i a tot just un diputat per sobre de la majoria absoluta, fixada en 55. Són bones notícies per a Juanma Moreno, en un cicle marcat per la competència intensa entre els dos blocs de dreta: PP i Vox, tot i que aquest espai continua creixent, en un context en què la fragmentació de l’esquerra juga al seu favor.
En comparació amb les eleccions del 19 de juny de 2022, on Moreno va aconseguir 58 escons i el 43,1%, la dada actual reflecteix una lleu correcció, però manté intacte el domini estructural de l’espai de centredreta a Andalusia. La clau no està tant en la pujada o baixada puntual, sinó en la capacitat del PP per retenir vot i ampliar base transversal, especialment en un escenari de fragmentació de l’esquerra.
El PSOE cau a mínims, amb la data a favor
El PSOE se situa en aquest promig en 28 escons i el 23,4% del vot, cosa que suposa una caiguda respecte a 2022, quan va obtenir 30 escons i el 24,1%. La cessió és només d’un punt i dos escons, però té múltiples lectures: la nova secretària general del PSOE d’Andalusia, María Jesús Montero, ve lastrada pel to polaritzat de la política nacional i pels atacs a Pedro Sánchez, però té a favor la data de la convocatòria. El 2022 les eleccions van ser un 19 de juny, en ple estiu a Andalusia, mentre que aquesta vegada són un 17 de maig, cosa que permetrà nivells més alts de participació, fet que, tradicionalment, beneficia els segments d’esquerres.
Des d’aquí la lectura és que, a priori, juga en un terreny més favorable per estimular la participació i mobilitzar els seus a les urnes, cosa que pot millorar aquestes dades, tot i que l’entrada de la política nacional pot complicar-li la convocatòria andalusa, fet que pot alterar els equilibris tradicionals del bipartidisme. Per ara, la dada indica que María Jesús Montero no està aconseguint revertir la tendència descendent del socialisme andalús, que encadena des de 2018 diversos cicles electorals sense capacitat aparent de recuperació real.
Vox es consolida com a actor decisiu i condiciona l’escenari
Aquestes són unes eleccions convocades des de San Telmo, seu del Govern d’Andalusia, amb el focus posat en Vox, el competidor real del PP en aquest cicle polític i que a Andalusia havia donat senyals preocupants per als ‘populars’, en quedar segon en diversos sondejos en algunes províncies com Almeria, Cadis i Huelva.
La dinàmica establerta per Juanma Moreno, convocar per al 17 de maig i el més a prop possible de les eleccions de Castella i Lleó, és consistent amb una estratègia orientada a minimitzar el partit de Santiago Abascal, tensionat a més per lluites internes.
Andalusia és clau per diverses raons: el pes de la immigració o el percentatge de gent jove, principal calador de vot de Vox, que hi ha al territori. En el promig arrenca amb 18 escons i el 15,5% del vot, millorant clarament la seva posició respecte a 2022, quan va obtenir 14 escons i el 13,5% dels sufragis, cosa que a més és consistent amb el que s’ha observat en l’actual cicle electoral. Tanmateix, no aconsegueix posar en dificultats el PP ni acostar-se de manera clara al PSOE. Aquesta dada és la que permet a Moreno aspirar a la majoria absoluta i li permet continuar buscant vots al centre i al centre-esquerra, antic calador socialista, per aconseguir-la.
Vox serà, de nou, el protagonista d’una campanya electoral regional: el seu creixement clar però no meteòric permet al PP pensar en la seva segona majoria absoluta a Andalusia i, al mateix temps, segons el promig de sondejos, no aconsegueix consolidar-se com a alternativa real per disputar la segona plaça al PSOE a Andalusia, cosa que permet als socialistes acudir a les urnes amb menys pressió i fins i tot continuar apel·lant de manera indirecta a l’efecte de mobilització davant l’“extrema dreta”.
L’esquerra alternativa continua fragmentada i sense capacitat de canvi
Per la seva banda, malgrat el relleu d’Inma Nieto per un actor polític de la força de Maíllo, l’esquerra continua sense enlairar-se a les enquestes, en part acorralada pel PSOE. El promig situa els de Maíllo i Por Andalucía (que tindran gairebé segur, com el 2022, Podemos dins de la seva candidatura) en 4 escons (un 6,3%), és a dir, menys que el 2022 (5 escons i 7,7%) i a Adelante Andalucía, amb la candidatura liderada per José Ignacio García, amb un escó més que el 2022: 3 escons i un 4,9% del vot.
En conjunt, aquestes dades amb prou feines milloren el resultat agregat dels anteriors comicis, quan l’espai a l’esquerra del PSOE ja va mostrar clars signes de debilitat. La fragmentació continua sent el seu principal problema estructural: no sumen prou per alterar majories, ni tampoc aconsegueixen consolidar un espai competitiu.
Eleccions obertes: fins al 30% decideix l’última setmana
Malgrat la claredat aparent del promig dels sondejos, l’escenari està lluny d’estar tancat. Els diferents estudis demoscòpics mostren que entre un 25% i un 30% de l’electorat decideix el seu vot en la recta final de la campanya, amb un pes especialment rellevant en els darrers dies i fins i tot en les últimes 48 hores. A això s’hi suma l’efecte de la data, que pot implicar una major mobilització i el desplaçament cap al vot útil que s’ha vist en les darreres tendències d’enquestes nacionals, que poden ajudar PP i PSOE.
| PARTIT | ESCONS | % DE VOT |
| PP | 56 | 42,9 |
| PSOE | 28 | 23,4 |
| VOX | 18 | 15,5 |
| Por Andalucía | 4 | 6,3 |
| Adelante Andalucía | 3 | 4,9 |