Les últimes enquestes de les eleccions andaluses situen el PP de Juanma Moreno com a clar guanyador el 17M, però deixen una incògnita decisiva: siRevalidarà la majoria absoluta o si necessitarà Vox per governar.
La mitjana pròpia dels principals sondejos publicats a la recta final situa el PP al voltant del 42,7% dels vots i en una forquilla central de 55-56 escons, just sobre la majoria absoluta del Parlament andalús, fixada en 55 diputats.
Una majoria absoluta sense tancar
A una setmana de les eleccions andaluses del 17 de maig, totes les enquestes coincideixen en la dada principal: Juanma Moreno tornaria a guanyar amb molta distància sobre el PSOE. El dubte ja no és en qui quedarà primer, sinó en si el PP aconseguirà governar sol o si haurà d'obrir una negociació amb Vox.
El Parlament d'Andalusia té 109 escons i la majoria absoluta està fixada en 55 diputats. Eixe número és ara mateix la frontera real de la campanya: per damunt de 55, Moreno conserva el control total del Govern andalús; per davall, la legislatura quedaria condicionada per Vox.
La mitjana de les enquestes publicades les últimes setmanes deixa el PP en una zona molt ajustada: al voltant de 55-56 escons. És a dir, la majoria absoluta apareix com a escenari possible, fins i tot probable, però no garantit. La diferència entre governar en solitari o dependre de Vox pot estar en un o dos diputats.
Per a aquesta anàlisi s'han pres com a referència els sis sondejos publicats entre mitjans d'abril i la primera setmana de maig:
La mitjana deixa aquesta fotografia central:
| PARTIT | ESCONS | % DE VOT |
| PP | 55-56 | 42,7 |
| PSOE | 27 | 22,6 |
| VOX | 16 | 14,8 |
| Per Andalusia | 6 | 8,1 |
| Endavant Andalusia | 4 | 6,3 |
El PP és al límit alt de la governabilitat en solitari; el PSOE continua lluny de disputar la victòria; Vox millora el seu paper com a clau potencial; i l'esquerra a l'esquerra del PSOE apareix fragmentada, però amb opcions clares de representació.
El PP: primera força clara, però pendent d'un grapat d'escons
Juanma Moreno conserva un avantatge molt ampli. Cap sondeig el baixa de la primera posició i tots el situen al voltant del 41%-44% dels vots. El problema per al PP no és la victòria, sinó el llistó.
El sondeig de GAD3 per a ABC, Sur i Ideal va situar el PP en el 44,1% i entre 56 i 58 escons, l'escenari més còmode per a Moreno entre les enquestes recents. Sigma Dos per a El Mundo el va col·locar en el 43,7% i entre 55 i 57 escons, també en zona de majoria absoluta. SocioMétrica per a El Español va elevar el PP fins a 58 diputats amb el 43,1% dels vots.
Però altres sondejos són més ajustats. IMOP Insights per El Confidencial va deixar el PP entre 53 i 55 escons, just al límit. Commentia per Grupo Joly el va situar entre 52 i 54, per sota de l'absoluta. I el CENTRA, l'anomenat CIS andalús, el va col·locar entre 53 i 56, una forquilla que permet tant la majoria absoluta com un escenari de dependència parlamentària.
La majoria absoluta depèn de les províncies
El punt delicat per al PP és que la majoria absoluta no es decideix únicament per percentatge global. A Andalusia pesen molt les províncies, el repartiment territorial i la llei D’Hondt. Un petit moviment de vot pot canviar l’últim escó a Còrdova, Huelva, Màlaga, Jaén o Granada i alterar tota la lectura de la nit electoral.
El PP és en una zona on un diputat a dalt o a baix té valor de legislatura. El risc per a Moreno té dues direccions. Per una banda, una pujada de Vox a costa del PP pot arrabassar-li escons decisius en províncies competides. Per l'altra, una millora del PSOE o de les esquerres en determinats territoris pot impedir que el PP converteixi el seu avantatge en majoria absoluta.
Vox: tercer, més fort que el 2022 i amb opció de tornar a ser clau
Vox apareix com a tercera força en totes les enquestes. La seva mitjana ronda el 14,8% i uns 16 escons, per sobre dels 14 diputats que va aconseguir a les eleccions andaluses del 2022.
La clau rau en el fet que Vox no necessita un gran salt per ser decisiu. Si el PP es queda per sota de 55, els vots de Vox bastarien per assegurar una majoria de dretes molt àmplia. En aquest cas, el debat no seria si la dreta pot governar, sinó com: Govern en solitari del PP amb suport extern, investidura pactada o negociació més exigent amb entrada o condicions programàtiques de Vox.
Les enquestes mostren diferències rellevants. GAD3 situa Vox més baix, entre 13 i 14 escons; Sigma Dos el col·loca entre 14 i 16; SocioMétrica li dóna 15; mentre que Commentia, CENTRA i IMOP l'eleven fins a zones de 17-20 escons.
Eixa dispersió és important. Si Vox és més a prop de 13, Moreno té més opcions d'absorbir el vot útil del bloc. Si s'acosta a 18 o 19, la majoria absoluta del PP es complica molt més.
El PSOE: lluny del PP i en risc de patacada
El PSOE de María Jesús Montero apareix clarament com a segona força, però molt lluny del PP. La mitjana el situa en el 22,6% i uns 27 escons. Això deixaria els socialistes molt per sota del resultat del 2022 malgrat haver elegit com a candidata una de les polítiques progressistes més conegudes per electorat andalús i espanyol: María Jesús Montero.
L'enquesta més dura per al PSOE és la del CENTRA, que el situa en el 20,1% i entre 25 i 27 escons. Commentia el col·loca en el 21,6% i entre 26 i 28. En el costat menys negatiu, GAD3, Sigma Dos i SocioMétrica li atribueixen el 23,5%,
El PSOE té un problema doble. No només està lluny del PP, sinó que tampoc sembla estar absorbint amb claredat tot el vot situat a la seva esquerra. Això limita les seves opcions de millorar de forma substancial i converteix la seva campanya en una baralla per evitar una caiguda major, més que en una pugna real per la Junta.
Per Andalusia i Endavant Andalusia: pujada i fragmentació
L'esquerra a l'esquerra del PSOE té presència en totes les enquestes, però dividida. Per Andalucía apareix al voltant del 8,1% i uns 6 escons. Adelante Andalucía es mou al voltant del 6,3% i uns 4 diputats.
La fragmentació torna a ser clau. Per Andalucía i Adelante poden sumar prop de 10 escons, però el seu impacte polític depèn molt de la distribució provincial. En un Parlament de 109 diputats, cada dècima pot determinar si entren o no en determinades circumscripcions i si el bloc progressista millora o queda penalitzat per competir separat.
En la mitjana, Per Andalusia se situa per damunt d'Adelante, encara que la diferència no és abismal. Commentia, per exemple, col·loca a Per Andalusia en el 9,1% i a Adelante en el 7,1%; CENTRA situa a Per Andalusia en el 7,9% i a Adelante en el 6,9%; SocioMétrica dóna més avantatge a Per Andalusia, amb 8,4% enfront de 5,2%.
SALF: molt soroll, però per ara fora del Parlament
Se Acabó La Fiesta apareix en alguns sondejos, però no aconsegueix consolidar representació. La seva mitjana ronda el 2,2% i no assoleix escó en la mitjana de les enquestes analitzades.
La millor dada publicada per SALF és la de SocioMétrica, que el situa al 2,9%. CENTRA i altres estimacions el col·loquen al voltant del 2%. IMOP el va deixar a l'1,6%.
El problema de SALF és el sistema electoral andalús. No n'hi ha prou amb tenir presència mediàtica o un percentatge autonòmic visible: necessita superar barreres provincials i concentrar vot de forma suficient. Per ara, les dades apunten que pot restar vots dins de l'espai de la dreta, però no necessàriament convertir-los en escons.
Comparació amb 2022: Moreno aguanta, Vox millora i el PSOE s'enfonsa
El PP va guanyar les eleccions andaluses de 2022 amb el 43,1% i 58 escons. El PSOE va obtenir el 24,1% i 30 diputats. Vox va aconseguir el 13,5% i 14 escons. Per Andalusia va aconseguir el 7,7% i 5 diputats, mentre que Adelante Andalucía es va quedar en el 4,6% i 2 escons.
Comparat amb aquesta foto, el PP manté pràcticament el mateix nivell de vot, però pot perdre escons per la reordenació del bloc i per la competència provincial. Vox creix lleugerament en vot i escons. El PSOE baixa notablement respecte al 2022. Per Andalucía i Adelante Andalucía milloren en conjunt, encara que dividides.
Això explica la paradoxa central de la campanya: Moreno pot tenir un percentatge molt semblant al de 2022, però no tenir garantida la mateixa majoria absoluta. La desaparició de Ciutadans, la resistència de Vox i la distribució provincial fan que el resultat sigui menys automàtic del que sembla.
Què ha de passar perquè Moreno conservi l'absoluta
Perquè el PP conservi la majoria absoluta necessita tres coses. Primer, mantenir el vot útil de la dreta en l'última setmana. Segon, evitar que Vox creixi a les províncies on l'últim escó pot ballar. I tercer, sostenir el seu avantatge territorial a les circumscripcions mitjanes i petites, on la conversió de vots en diputats és més delicada.
La campanya del PP s'entén des d'aquí. Moreno no competeix només contra María Jesús Montero; competeix també contra l'abstenció dels seus propis votants i contra la fuga cap a Vox. El seu missatge d'estabilitat busca precisament evitar que una part de l'electorat conservador doni per feta la victòria i faci servir el vot per pressionar per la dreta.
Què necessita el PSOE per millorar el resultat
El PSOE necessita mobilitzar vot propi, recuperar part de l'espai perdut i evitar que la campanya es converteixi en un plebiscit entre majoria absoluta del PP o dependència de Vox. Si l'elecció es llegeix només en aquests termes, el vot útil de la dreta pot reforçar Moreno.
Per a María Jesús Montero, el marge de creixement passa per dues vies: atraure votants progressistes que dubten entre PSOE, Per Andalucia i Endavant, i recuperar abstencionistes de 2022. El problema és que els sondejos no mostren encara una remuntada suficient. El seu objectiu realista sembla ser evitar un mínim històric i mantenir-se com a principal referència de l'oposició.
La darrera setmana pot moure l'últim escó
Les enquestes dibuixen tendències, no sentències. I a Andalusia, amb vuit províncies i un repartiment de 109 diputats, l'últim escó pot moure's per diferències petites. Això fa que sigui una última setmana de màxima tensió: moure un escó entre qualsevol dels tres grans grups pot suposar la diferència entre la glòria (absoluta en el cas del PP, aguantar el resultat del 2022 en el del PSOE o créixer en Vox) i o la desfeta.
La darrera setmana arriba a més marcada per diversos factors de campanya: el debat electoral, la mobilització final, el vot útil, l'efecte de la participació i l'impacte de temes d'agenda com sanitat, habitatge, ocupació, finançament autonòmic o seguretat.