El pacte PP-Vox a l'Aragó accelera l'efecte dòmino cap a Castella i Lleó amb la "prioritat nacional" com a eix d'un futur acord

Després dels acords a Extremadura i Aragó, ambdues formacions repliquen un model de govern amb Vox a l'Executiu i mesures comunes en immigració, fiscalitat i serveis públics, mentre Castella i Lleó es perfila com el pròxim escenari de negociació clau.

4 minuts

fotonoticia 20260422200758 1920

Publicat

Última actualització

4 minuts

El PP i Vox han anunciat aquest dimecres un acord per governar a Aragó, que succeeix un altre a Extremadura i que previsiblement anticipa un pròxim pacte a Castella i Lleó. Ambdues formacions han dibuixat un full de ruta similar en els documents que fins a la data s'han rubricat, i tot apunta que aquesta serà l'estela a seguir de cara a pròxims anuncis d'investidura.

L'acordat fins al moment gira entorn d'un polèmic concepte que ambdues formacions interpreten a la seva manera, qüestionat per l'oposició i que planteja un difícil encaix legal d'acord amb la lectura que Vox fa de l'assumpte.

És el concepte de "prioritat nacional", eixe que tant d'enrenou va provocar quan va eixir a la llum el pacte extremeny i que este dimecres ha tornat a despertar el rebutge de Govern i oposició quan s'ha anunciat des de Saragossa que Jorge Azcón serà finalment investit president en la regió, també amb este principi arreplegat en l'acord.

Notícia destacada

Eleccions Aragón 2026

Consulteu aquí l'acord complet de PP i Vox a Aragó

1 minut

Hores abans anunciar-se, ja es deixava escoltar el rumor sobre un pacte "imminent" que Santiago Abascal, líder de Vox, anticipava en la mateixa línia que el pactat a Extremadura.

"Oferim el mateix a tot Espanya", ha assegurat en una entrevista televisada. Ara, totes les mirades se centren a Valladolid, on tot apunta que es repetirà la fórmula que PP i Vox han fet servir fins al moment per amarrar els seus respectius governs autonòmics.

Mérida, l'antesala de tot

L'esquema d'Aragó segueix la lògica ja aplicada a Extremadura, amb Vox incorporat a l'estructura de govern i un acord programàtic d'estabilitat articulat al voltant de la "prioritat nacional". Per tant, és de suposar que aquest serà el mateix full de ruta que seguiran futures negociacions.

Què es va pactar a Extremadura?

Per a Vox:

  • Vicepresidència de 'Desregulació', Serveis Socials i Família.
  • Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Medi Natural.
  • El senador per designació autonòmica.

En matèria migratòria, el pacte estableix una posició molt restrictiva, amb el rebuig a l'acollida de menors estrangers no acompanyats i a la creació o ampliació de centres d'acollida per a immigrants en situació irregular. En l'àmbit fiscal, l'acord inclou una reducció progressiva de l'IRPF en els trams autonòmics o bonificacions en l'impost de successions en determinats casos.

En el terreny social i d'ajudes públiques, s'introdueix el principi de "prioritat nacional", que vincula l'accés a prestacions a criteris d'arrelament, cotització i permanència, excloent les persones en situació irregular llevat de casos d'urgència vital.

En energia i indústria, el pacte aposta per blindar la continuïtat de la central nuclear d'Almaraz, eliminar l'ecotaxa energètica i promoure plans de dinamització industrial.

En agricultura, l'acord rebutja l'Agenda 2030, el Pacte Verd europeu i l'acord comercial amb Mercosur en els seus termes actuals, i planteja mesures per reforçar el sector primari, modernitzar regadius i simplificar la normativa ambiental. I en sanitat, es preveu un reforç pressupostari, la incorporació de nous professionals o la reducció de llistes d'espera.

Camí de Saragossa

A Aragó, PP i Vox han tancat la qüestió "a l'extremenya":..

Què s'ha pactat a Aragó?

Per a Vox:

  • Conselleria de 'Desregulació', Benestar Social i Família.
  • Conselleria de Medi Ambient i Turisme; i Ramaderia.
  • Conselleria d'Agricultura i Alimentació.
  • El senador per designació autonòmica

En la mateixa línia, el document inclou que la "prioritat nacional" es posa sobre la taula a l'hora de concedir ajudes públiques o en l'accés a habitatge protegit.

Castella i Lleó... i ara què?

Després de les eleccions autonòmiques de Castella i Lleó del passat 15 de març, el Partido Popular va tornar a situar-se com la força més votada a la regió amb 33 escons, seguit del PSOE amb 30 i Vox amb 14.

El 14 d'abril es van constituir les Corts autonòmiques. A partir d'aquell moment, el president de la Cambra disposa de marge per iniciar les consultes amb els grups i proposar un candidat a la investidura, tràmit que ha de completar-se abans del 7 de maig.

Amb els acords d'Extremadura i Aragó tancats, podem preveure que pròximament s'anunciarà un altre pacte per governar una regió en la qual, tot apunta que el candidat 'popular' Alfonso Fernández Mañueco, repetirà com a president de la Junta.

El conseller d'Hisenda en funcions, Carlos Fernández Carriedo, ha cridat aquest dimecres a la "prudència" respecte al procés de negociació amb Vox i ha reiterat que l'acord que finalment s'assoleixi serà íntegrament públic i no inclourà "pactes ocults". Preguntat per la naturalesa d'aquest acord i sobre si podria incloure els punts pactats a Aragó i Extremadura, Fernández Carriedo ha recalcat que cada comunitat autònoma compta amb les seves "pròpies circumstàncies" demogràfiques, socials i de gestió.

Més enllà, poc més es coneix sobre aquest assumpte. Tal com ha fet a Aragó, on Vox va duplicar la seva representació fins als 14 diputats, s'espera que els d'Abascal exigeixin competències al PP en funció de la seva representació a la Cambra autonòmica. Les Corts de Castella i Lleó compten amb un total de 81 procuradors, la qual cosa situa la majoria absoluta en 41 escons. En aquest escenari, Vox disposa de 14 representants, un 17% de la Cambra. A Saragossa els d'Abascal compten també amb 14 diputats, però en aquest cas el seu pes relatiu és major, assolint al voltant del 20% del Parlament.

En aquest sentit, es podria esperar que Vox entri al govern autonòmic amb tres carteres. Així, 'Desregulació' i Agricultura es postulen com les principals demandes de la formació, atenent als acords vistos fins ara, a més del senador per designació autonòmica. Queda en l'aire si el principi de "prioritat nacional" també figurarà en un futur i hipotètic acord d'investidura.

Si transcorreguessin dos mesos des de la primera votació sense que cap candidat aconseguís la confiança de la Cambra, les Corts es dissoldran automàticament i es convocarien noves eleccions.