El nou agregador independent, en sis claus: així canviarà el mercat elèctric

Els detalls crucials que tot consumidor i agent del sector ha de conèixer sobre la nova normativa

4 minuts

agregador independiente

agregador independiente

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

4 minuts

Més llegides

S'ha fet de rogar, però ja és aquí. La Secretaria d'Estat d'Energia ha tret a audiència i informació pública (fins al proper 3 de setembre) la proposta per desenvolupar el nou model d'agregador independent. El text concreta les normes que hauran de seguir consumidors, comercialitzadores i agregadors per participar en aquest esquema.

La figura de l'agregador independent ja està contemplada en la normativa europea i va ser incorporada al ordenament espanyol com a subjecte del sector elèctric. El Reial decret 88/2026 va introduir els seus drets, obligacions i requisits i va deixar pendent de desenvolupament alguns dels elements necessaris per al seu funcionament efectiu. La proposta ara sotmesa a audiència pública aborda aquests aspectes.

1. Com es calcularà el consum de referència

Un dels elements centrals serà el Programa de Referència Base (PRB), que representa el consum que s'hauria produït si l'agregador independent no hagués activat la flexibilitat dels consumidors.

La proposta estableix un model declaratiu amb ajustament amb base en la mesura real. L'Operador del Sistema calcularà el PRB partint de la previsió de consum enviada per l'agregador independent i l'ajustarà amb la diferència real observada entre aquesta previsió i la mesura registrada en el període immediatament anterior a l'activació.

Això, segons fonts del sector, reforça la integritat del sistema en anclar la línia base a la lectura real del comptador just abans de l'esdeveniment, dificultant que s'inflin les previsions per simular una flexibilitat que en realitat no s'ha aportat.

2. Compensació al 100% del preu del mercat diari

La proposta fixa en el 100% del preu del mercat diari el preu de compensació sobre l'energia que mobilitzi l'agregador independent quan aquesta energia ja hagués estat programada per la comercialitzadora. El coeficient de compensació queda establert, per tant, en K=1.

La mesura pretén evitar distorsions i que l'activitat de l'agregador independent afecti econòmicament a comercialitzadors i consumidors directes. Les comercialitzadores recuperen íntegrament el valor de l'energia que un tercer altera en la seva programació, assenyalen des de l'àmbit de les comercialitzadores independents, la qual cosa evita pèrdues econòmiques i distorsions sobre les seves compres en el mercat majorista.

3. Com afecten les activacions a la posició de les comercialitzadores

La proposta estableix un esquema de liquidació centralitzada en l'Operador del Sistema, que afecta l'agregador independent i la comercialitzadora la qual energia programada hagi estat posteriorment mobilitzada pel primer en els mercats majoristes.

El text descarta expressament un sistema de compensació mutualitzat. Amb aquest model, el cost dels desviaments generats per l'activitat de l'agregador hauria recaigut sobre el conjunt de subjectes de liquidació i, en última instància, sobre la demanda i els consumidors finals.

El disseny suposa que el cost de cada activació recau sobre qui la origina i qui la sofreix, no sobre el conjunt del sistema, assenyalen les operadores consultades per Demòcrata. D'aquesta manera, el consumidor final no finança amb la seva tarifa la rendibilitat de les activacions de tercers.

4. Intercanvis d'informació entre agregadors, comercialitzadores i l'Operador del Sistema

El model també estableix noves regles per a l'intercanvi d'informació entre els participants. Una de les decisions principals és que l'Operador del Sistema no enviarà a les comercialitzadores el Programa de Referència Base dels agregadors independents durant els períodes d'activació. La proposta argumenta que aquesta informació no és necessària perquè les comercialitzadores desenvolupin la seva activitat i que el seu coneixement podria alterar el seu comportament futur en el mercat.

En sentit invers, quan l'Operador del Sistema enviï als agregadors independents la mesura individualitzada dels CUPS sobre els quals operen, els valors corresponents a la comercialitzadora a la qual pertany cada CUPS s'enviaran de manera anonimizada.

L'objectiu és protegir la confidencialitat en ambdues direccions, assenyalen fonts coneixedores del funcionament del mercat: l'agregador no accedeix a la cartera de clients de la comercialitzadora i aquesta no pot anticipar els moviments de l'agregador en el mercat.

5. Varios comercialitzadors en un mateix punt de subministrament

Es desenvolupa el dret dels consumidors a tenir més d'un contracte de subministrament d'electricitat de forma simultània en el mateix punt de subministrament, sempre que existeixi registre de consum i es compleixin les condicions establertes. El consumidor només podrà contractar amb un únic comercialitzador en cada període de liquidació del mercat de producció.

A nivell operatiu, l'Operador del Sistema assignarà a cada període d'integració la unitat de programació del comercialitzador corresponent segons la informació facilitada pel distribuïdor. Aquests subministraments multicomercialitzador passaran a considerar-se amb mesures quart-horàries, de 15 minuts. Quan el comptador no disposi de capacitat per registrar aquestes dades, l'encarregat de la lectura enviarà dades horàries i l'Operador del Sistema calcularà les mesures quart-horàries mitjançant un mecanisme algorítmic d'interpolació.

Aquesta configuració obre la porta a tarifes especialitzades que puguin conviure en un mateix hogar, expliquen des de les comercialitzadores independents. Per exemple, un consumidor podria contractar un servei específic per carregar el seu vehicle elèctric durant la matinada i mantenir el contracte tradicional per la resta del dia, la qual cosa ampliaria les opcions disponibles per al consumidor.

6. Freno a les altes en comercialitzadores que incompleixin les seves garanties

La proposta introdueix un mecanisme per impedir noves altes o canvis de comercialitzador a favor d'empreses que incompleixin el requisit de capacitat econòmica, en concret quan no hagin dipositat les garanties exigibles davant l'Operador del Sistema.

Per aplicar aquesta mesura, l'Operador del Sistema posarà a disposició dels distribuïdors, diàriament i abans de les 15:00 hores, el llistat de comercialitzadores que no disposin de capacitat econòmica. Des del dia següent a la notificació, el distribuïdor no podrà tramitar noves altes de subministraments ni canvis a favor d'aquestes empreses fins que l'Operador comuniqui la reposició de les garanties.

La mesura suposa un mecanisme de protecció del consumidor i de sanejament del mercat, sostenen les fonts antedites, al impedir que operadors en risc d'insolvència continuïn captant clients i traslladar als consumidors i al conjunt del sistema el cost que podria derivar-se d'una eventual fallida.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba actualment el desenvolupament normatiu de l'agregador independent i quins són els següents tràmits previstos després de la fase d'audiència pública?

Segons la informació disponible en fonts oficials (BOE, CNMC, MITECO) i en el diari Demòcrata fins a l'agost de 2026, el desenvolupament normatiu de l'agregador independent a Espanya està molt avançat en el pla legal i reglamentari, però no es tradueix avui en una tramitació parlamentària específica i autònoma centrada exclusivament en aquesta figura. El gruix de la regulació s'ha fet via Reial Decret i ajustos en la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, completats per resolucions de la CNMC.

1. Quina norma desenvolupa l'agregador independent

Demòcrata identifica com a peça central el Reglament General de Subministrament i Contractació d'energia elèctrica, aprovat per Reial Decret, que:

  • Deriva d'un esborrany sotmès a audiència pública el juliol–setembre de 2024, en el qual ja s'incloïa la regulació de l'agregador independent com a nou agent del sistema (anàlisi de Demòcrata).
  • Transposa parcialment la Directiva (UE) 2019/944 sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, reconeixent l'agregador com a subjecte que combina múltiples consums o generació per oferir en els mercats.
  • Desenvolupa el mandat ja recollit en la Llei 24/2013, on l'agregació està definida però faltava un marc operatiu perquè els agregadors independents poguessin actuar efectivament.

Articles de Demòcrata posteriors, com el dedicat a l'estratègia 2026‑2030 contra la pobresa energètica, es refereixen expressament al “recent Reial Decret que aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica”, la qual cosa indica que, a mitjans de 2026, el reglament està ja aprobat i en vigor, i que integra de forma explícita l'agregació i l'agregador independent en l'arquitectura regulatòria.

Paral·lelament, resolucions de la CNMC publicades al BOE (per exemple, la Resolució de 6 de novembre de 2025 sobre procediments d'operació 7.5 i 14.4) adapten els serveis de resposta activa de la demanda i altres mecanismes tècnics a la lògica de l'agregació, esmentant explícitament que la problemàtica sancionadora i de responsabilitats haurà d'abordar-se en el marc del desenvolupament de l'agregador independent.

2. Estat parlamentari actual

Amb base en les fonts consultades, no consta el 2026 una proposició o projecte de llei en tramitació al Congrés o Senat que tingui per objecte exclusiu la figura de l'agregador independent. La seva regulació s'articula mitjançant:

  • Reformes puntuals de la Llei del Sector Elèctric, integrades en paquets més amplis sobre supervisió d'operadors o flexibilitat del sistema (per exemple, el paquet aprovat pel Govern al juny de 2025 per reforçar la supervisió i les eines de flexibilitat, segons nota de premsa de MITECO).
  • El ja esmentat Reial Decret del Reglament General de Subministrament i Contractació, que és norma reglamentària: s'aprova en Consell de Ministres i es publica al BOE, sense tramitació legislativa a les Corts.
  • Normativa de la CNMC (circulars i resolucions) que desenvolupa la participació de la demanda i l'agregació en serveis de balanç, capacitat, control de tensió, etc.

Per tant, en sentit estricte, l’“estat parlamentari” del desenvolupament de l'agregador independent és avui indirecte: la figura s'insereix en lleis i reformes energètiques més àmplies (algunes ja aprovades, altres en curs), però no hi ha un expedient parlamentari únic i identificable dedicat només a aquesta figura.

3. Tràmits posteriors a l'audiència pública

En el cas concret del Reglament General de Subministrament i Contractació, l'itinerari després de l'audiència pública de 2024 ha seguit l'esquema ordinari d'elaboració de reglaments:

  • Anàlisi d'al·legacions presentades per empreses, associacions, consumidors, CCAA, etc., i revisió del text per MITECO.
  • Informes interns i interministerials i revisió per l'Oficina de Coordinació i Qualitat Normativa.
  • Dictamen del Consell d'Estat, que, segons va revelar Demòcrata, va posar el focus precisament en les mancances del règim sancionador, d'inhabilitació i de requisits per operar de l'agregador independent, així com en les seves aportacions al bo social i al Fons Nacional d'Eficiència Energètica.
  • Aprovació pel Consell de Ministres del Reial Decret, amb incorporació parcial de les observacions del Consell d'Estat.
  • Publicació al BOE i entrada en vigor, amb les corresponents adaptacions tècniques via CNMC i operadors del sistema.

Només si el Govern opta per reforçar el règim sancionador i d'inhabilitació de l'agregador independent mitjançant una llei (com suggereix el propi Consell d'Estat), el següent pas seria l'aprovació d'un projecte de llei en Consell de Ministres i la seva remissió al Congrés, iniciant llavors una tramitació parlamentària completa (presa en consideració, esmenes, ponència, dictamen, Ple, pas pel Senat, etc.). A dia d'avui, aquest reforç legal apareix assenyalat com a necessari en els dictàmens i en el debat sectorial, però no figura encara com un expedient legislatiu específic en curs.

Em pots concretar quins canvis introdueix el Reglament General de Subministrament i Contractació per a l'agregador independent respecte a la situació anterior? Quines observacions va fer exactament el Consell d'Estat sobre el règim sancionador de l'agregador independent i com podrien traduir-se en una futura llei? Com es coordina la regulació de l'agregador independent a Espanya amb les obligacions i terminis que marca la Directiva (UE) 2019/944?

Quines són les competències principals de la Secretaria d'Estat d'Energia i qui ocupa el càrrec actualment?

La Secretaria d'Estat d'Energia és l'òrgan superior del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) responsable de dissenyar i coordinar la política energètica del Govern d'Espanya. Segons l'organigrama administratiu i les fonts oficials consultades, el càrrec l'ocupa actualment Joan Groizard Payeras, nomenat secretari d'Estat d'Energia pel Consell de Ministres el 28 de novembre de 2024, d'acord amb la nota de premsa difosa pel MITECO (nota de premsa del MITECO).

Qui és l'actual secretari d'Estat d'Energia

La informació de la base de dades de càrrecs administratius i la nota oficial del MITECO permeten perfilar l'actual titular:

  • Nom: Joan Groizard Payeras (Palma, 1989).
  • Càrrec: Secretari d'Estat d'Energia, al capdavant de la Secretaria d'Estat d'Energia del MITECO.
  • Nomenament: designat pel Consell de Ministres el 28/11/2024, en substitució de Sara Aagesen, que va passar a ser ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
  • Formació: enginyer en Energia i Medi Ambient per la Universitat de Cambridge i màster en Direcció de Responsabilitat Social Corporativa.
  • Trajectòria prèvia: ha dedicat la seva carrera a la transició energètica i les renovables. Va ser director general d'Energia i Canvi Climàtic del Govern balear, va participar en el disseny de la Llei autonòmica de Canvi Climàtic i, des de 2018, va ocupar diferents llocs a l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), del qual va arribar a ser director general.
  • Paper en el PRTR: com a director de l'IDAE, va liderar l'execució de nombroses línies d'ajuda del Pla de Recuperació i la posada en marxa del PERTE d'Energies Renovables, Hidrogen Renovable i Emmagatzematge (PERTE EHRA), mobilitzant més de 13.000 milions d'euros segons la nota oficial del ministeri.

Principals competències de la Secretaria d'Estat d'Energia

Les competències de la Secretaria d'Estat d'Energia es detallen en el reial decret d'estructura orgànica del MITECO (actualment el Reial Decret 503/2024, de 21 de maig, citat de forma reiterada en resolucions del Butlletí Oficial de l'Estat, per exemple en la Resolució de 11 de juliol de 2025 de la Secretaria d'Estat d'Energia). A partir d'aquesta estructura i de la pràctica administrativa, les seves funcions principals poden agrupar-se en diversos blocs:

  • Disseny de la política energètica: impulsa i coordina la política del Govern en matèria d'energia, en coherència amb els objectius climàtics i amb el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). Això inclou la planificació de la transició energètica, la integració de renovables i la descarbonització del sistema.
  • Mercat elèctric i gasista: dirigeix la regulació bàsica dels mercats d'electricitat i de gas natural, en coordinació amb altres òrgans com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i l'operador del sistema. Entre les seves tasques hi ha proposar i desenvolupar normes sobre accés i connexió a les xarxes, càrrecs i peatges, i marcs retributius de xarxes i generació regulada.
  • Seguretat de subministrament i planificació de xarxes: participa en la planificació de les xarxes de transport i distribució d'electricitat, així com en les mesures per reforçar la seguretat de subministrament de gas i productes petrolífers. La resolució de 11 de juliol de 2025 mostra, per exemple, com la Secretaria d'Estat convoca concursos de capacitat d'accés de demanda en determinats nusos de la xarxa de transport, en aplicació del Reial Decret 1183/2020 i la seva normativa de desenvolupament.
  • Impuls de les energies renovables i l'emmagatzematge: coordina les polítiques per al desplegament de renovables, l'autoconsum, les comunitats energètiques i les tecnologies d'emmagatzematge energètic, així com els instruments de suport econòmic i regulatori associats (subhastes, règims retributius, etc.).
  • Eficàcia energètica i estalvi: sota la seva òrbita s'elaboren i actualitzen catàlegs de mesures d'eficiència, programes d'ajudes i normativa per reduir el consum energètic en sectors com l'edificació, la indústria o el transport, en línia amb resolucions de la Direcció General de Planificació i Coordinació Energètica que remeten al RD 503/2024.
  • Relacions europees i internacionals en energia: la Secretaria d'Estat és la referència del Govern en els fòrums europeus i multilaterals de política energètica, participa en la negociació i aplicació de directives i reglaments de la UE i coordina la transposició d'aquesta normativa a l'ordenament intern.
  • Direcció dels organismes dependents: exerceix l'alta direcció i tutela d'entitats clau de l'àmbit energètic adscrites al MITECO, com l'IDAE, i canalitza bona part de l'execució de fons europeus vinculats a la transició energètica.

En conjunt, la Secretaria d'Estat d'Energia actua com el centre neuràlgic de la política energètica espanyola: dissenya el marc regulatori, coordina la planificació de xarxes i mercats, impulsa les renovables i l'eficiència i representa Espanya en els principals debats energètics europeus i internacionals, sota la dependència directa de la persona titular del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Quins requisits legals han de complir els comercialitzadors per poder operar en el mercat elèctric espanyol segons la legislació vigent?

Per operar com a comercialitzador en el mercat elèctric espanyol, una empresa ha de complir un conjunt de requisits fixats, principalment, per la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (text al BOE), l'històric Reial Decret 1955/2000 (encara parcialment vigent) i, des de 2026, pel nou Reial Decret 88/2026, d'11 de febrer, que aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica, segons detalla la premsa especialitzada i el diari Demòcrata.

1. Requisits d'accés i exercici de l'activitat

D'acord amb la Llei 24/2013, la comercialització és una activitat liberalitzada, però el seu exercici exigeix una sèrie de requisits formals i materials:

  • Constitució com a societat mercantil amb capacitat per operar a Espanya i objecte social que inclogui la comercialització d'energia elèctrica (Llei 24/2013, arts. 8 i 10).
  • Habilitació administrativa per exercir com a comercialitzador, atorgada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), i inscripció en el registre administratiu corresponent. Els acords d'inici i extinció d'aquesta habilitació es publiquen al BOE, com s'ha vist en el cas d'Holaluz, la qual habilitació s'ha proposat extingir i els seus clients es traslladarien a una comercialitzadora de referència.
  • Inscripció i accés als mercats elèctrics (mercat majorista, OMIE, i relació amb l'operador del sistema, Redeia/REE) com a “participant en el mercat”, figura recollida tant a la Llei 24/2013 com en les resolucions de la CNMC sobre procediments d'operació.
  • Solvència econòmica i garanties financeres: la normativa sectorial exigeix a les comercialitzadores garanties per cobrir les seves obligacions de pagament de peatges, càrrecs i altres costos del sistema. La premsa especialitzada recull que amb el nou reglament de subministrament es reforcen aquestes garanties, permetent a l'operador del sistema bloquejar l'alta de nous punts de subministrament si l'empresa no està al corrent de les seves obligacions.
  • Separació comptable i d'activitats: la Llei 24/2013 imposa als subjectes del sistema obligacions de comptabilitat separada entre activitats regulades i liberalitzades i restriccions d'integració vertical, per evitar conflictes d'interès entre distribució (monopoli natural) i comercialització en lliure competència.

2. Obligacions davant els reguladors (MITECO i CNMC)

Els comercialitzadors estan subjectes a obligacions intenses d'informació i supervisió:

  • La Llei 24/2013 i el Reial Decret 1955/2000 els obliguen a remetre informació econòmica i tècnica al MITECO i a la CNMC, incloent dades sobre preus, contractes i costos, que s'usen per fixar peatges, càrrecs i per a la supervisió del sistema.
  • L'Ordre TED/456/2021 i normes successores determinen el contingut i condicions d'enviament de la informació de preus a consumidors finals, per elaborar estadístiques i remetre-les a Eurostat (BOE-A-2021-7844).
  • Han de col·laborar amb el Sistema de Garanties d'Origen de la CNMC (regulat per la Circular 1/2018, entre altres), que és l'única eina vàlida per acreditar i comunicar al client l'origen renovable de l'energia subministrada, segons explica la pròpia CNMC en les seves notes de premsa.
  • El Reial Decret 88/2026 reforça el règim sancionador: la CNMC pot iniciar i resoldre expedients per incompliment de les obligacions d'informació, transparència i protecció del consumidor, amb multes que, segons recull Demòcrata, poden assolir fins a sis milions d'euros en els casos més greus.

3. Obligacions davant els consumidors

El Títol VIII de la Llei 24/2013 i el desenvolupament reglamentari (Reial Decret 216/2014 sobre PVPC, BOE-A-2014-3376; Reial Decret 897/2017 sobre consumidor vulnerable i bo social, BOE-A-2017-11505; i el Reial Decret 88/2026) imposen obligacions rellevants:

  • Informació transparent en contractes i factures: contingut mínim del contracte, desglossament de preus, peatges i càrrecs, comparador d'ofertes de la CNMC mitjançant codi QR (segons resolució de 24 de juny de 2021, BOE-A-2021-11035) i etiquetes sobre origen de l'energia.
  • Facturació clara: la resolució de 23 de maig de 2014 del MITECO fixa el model de factura elèctrica i el seu contingut mínim (BOE-A-2014-5655).
  • Pràctiques comercials lleials: el Reial Decret 88/2026 prohibeix les trucades comercials no sol·licitades i exigeix consentiment previ, exprés i inequívoc del consumidor per a qualsevol contacte telefònic o contractació, tal com ha recordat la CNMC en diverses comunicacions.
  • Atenció al client i reclamacions: el nou reglament obliga a oferir, com a mínim, un canal digital de reclamacions, a informar de l'estat d'aquestes i a adherir-se a sistemes de resolució alternativa de litigis (arbitratge de consum, etc.), informant amb claredat en contractes, factures i web de l'entitat a la qual estan adherides.
  • Protecció de consumidors vulnerables: els comercialitzadors de referència gestionen el PVPC i el bo social, aplicant els descomptes i proteccions addicionals per a vulnerables, vulnerables severs i en risc d'exclusió social, segons el Reial Decret 897/2017 i la Llei 24/2013.

4. Altres obligacions i règim sancionador

A més del que s'ha esmentat, els comercialitzadors han de:

  • Contribuir, via càrrecs i mecanismes específics, a la finançament de costos del sistema (inclòs el futur mercat de capacitat i determinats serveis d'ajust), segons vagi desenvolupant el Govern aquesta regulació.
  • Respectar la continuïtat del subministrament: si perden l'habilitació, el procediment previst a la Llei 24/2013 i el reglament de 2026 permet al Ministeri traspassar els seus clients a una comercialitzadora de referència, garantint que no hi hagi talls de llum, com expliquen guies recents recollides per Demòcrata.
  • Sotmetre's al règim d'infraccions i sancions de la Llei 24/2013, que tipifica com a greus i molt greus, entre altres conductes, l'incompliment d'obligacions de subministrament, facturació, descomptes per mala qualitat, deures d'informació i les pràctiques que distorsionin el mercat.

En conjunt, la legislació vigent configura un marc en què l'activitat de comercialització és lliure, però fortament condicionada per exigències de solvència, transparència, protecció del consumidor i supervisió reforçada per part del MITECO i la CNMC.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què representa el Programa de Referència Base (PRB) en la proposta de l'agregador independent?

Pregunta" 1 de 3

Quin és el coeficient de compensació per a l'energia mobilitzada per l'agregador independent segons la proposta?

Pregunta" 2 de 3

Què passa si una comercialitzadora no té dipositades les garanties exigibles davant l'Operador del Sistema?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?