El món en suspens davant l'"ultimàtum final" de Trump: Cap a un petroli a 150 dòlars?

El mercat conté l'alè: el tancament de l'Estret d'Ormuz i les amenaces de Washington desencadenen una tempesta financera global que colpeja l'Ibex 35 i dispara el cru.

1 minut

Donald Trump Europa Press/Contacte/Yuri Gripas - Abaca/Pool via

Publicat

Última actualització

1 minut

El compte enrere ha començat. A poques hores que expiri el termini atorgat per la Casa Blanca a Teheran, la retòrica del president Donald Trump ha assolit un nivell d'hostilitat sense precedents. El seu missatge recent a Truth Social, advertint que "una civilització morirà aquesta nit", no només ha encès les alarmes en els governs internacionals, sinó que ha provocat un sisme immediat en els parquets financers.

El cru, en zona de màxims històrics

La tensió no és només verbal. Els atacs sobre l'illa de Kharg han posat en escac el subministrament energètic global. El barril de Brent ja supera els 110 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) es dispara per damunt dels 116 dòlars.

Els analistes més pessimistes, com els de J. Safra Sarasin, ja dibuixen un escenari de malson: si l'Estret d'Ormuz roman bloquejat, el dèficit mundial de cru assoliria els 13 milions de barrils diaris, empenyent el preu cap als 150 dòlars, nivells no vistos des de la crisi del 2008.

Impacte en els mercats: L'Ibex 35 resisteix l'envit

Mentre que les borses europees i Wall Street registren caigudes superiors a l'1%, l'Ibex 35 mostra una resiliència inesperada, limitant les seves pèrdues al 0,64%. Tanmateix, l'ombra de la inflació torna a enfosquir les perspectives econòmiques. El rendiment del deute sobirà es tensa: el bo alemany a deu anys escala al 3,1%, una cota que evoca els pitjors moments de la crisi del 2011.

Retòrica electoral o amenaça real?

El gran dilema per als inversors és desxifrar si les paraules de Trump són una estratègia de pressió extrema per forçar una negociació o el preludi d'una intervenció militar a gran escala.

Ara per ara, el mercat es mou en una dualitat perillosa: Un acord d'última hora que normalitzi els fluxos a Ormuz i desinfli la bombolla del cru o una escalada bèl·lica prolongada que resti creixement al PIB mundial i consolidi una era d'"estanflació" (atur elevat i inflació alta).

La cita clau és a les 2:00 de la matinada (hora espanyola). Per aleshores, sabrem si l'ultimàtum es converteix en cendres o en l'inici d'un conflicte que redefinirà l'ordre econòmic del segle XXI.