El Govern prepara una reforma profunda del mercat de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE) després de tres anys de funcionament.
Transició Ecològica va treure la setmana passada a audiència pública un esborrany de decret que manté la compravenda ordinària de certificats com a mecanisme principal, però incorpora noves regles per ordenar un mercat que ha crescut amb rapidesa i obre una segona via per mobilitzar inversions: les subhastes d'estalvi energètic.
El tràmit de participació estarà obert fins al proper 23 de setembre.
Convertir estalvi en certificats
El sistema permet convertir l'estalvi aconseguit amb una actuació d'eficiència energètica en certificats que posteriorment poden adquirir les empreses obligades a complir objectius anuals d'estalvi.
Des de la seva posada en marxa s'han presentat més de 9.400 sol·licituds, unes 7.000 han estat resoltes favorablement i els estalvis certificats superen els 7.700 GWh, segons les dades de Transició Ecològica. El creixement ha portat el Ministeri a revisar les regles sobre intermediaris, contractes, transmissió de certificats, terminis, inspeccions i funcionament del registre.
Dos modalitats de subhastes
La principal novetat és la creació de dues modalitats de subhastes, que conviuran amb el mercat ordinari de CAE i en les quals podran participar subjectes obligats i subjectes delegats.
Les primeres seran les subhastes de compromisos d'estalvi energètic. L'adjudicatari rebrà una prima econòmica addicional per executar les actuacions compromeses i, un cop certificats els estalvis, conservarà els CAE generats, per la qual cosa podrà comercialitzar-los posteriorment en el mercat ordinari fins a la seva liquidació.
La segona modalitat seran les subhastes de necessitats d'estalvi energètic. En aquest cas s'adjudicarà una quantitat econòmica per realitzar una actuació determinada i els certificats generats es liquidaran directament, per la qual cosa no podran comercialitzar-se posteriorment.
La diferència permet al Govern utilitzar les subhastes per orientar inversions cap a projectes que poden resultar menys atractius en les condicions normals del mercat. Transició Ecològica posa com a exemples actuacions amb llargs períodes de retorn, projectes de mobilitat elèctrica, rehabilitació integral de blocs d'habitatges, inversions destinades a pimes o població vulnerable i actuacions que redueixin de forma significativa les emissions sempre que generin estalvi energètic.
Les convocatòries podran definir quin producte es subhasta i utilitzaran un sistema d'adjudicació "pay as bid", pel qual cada adjudicatari percep l'import corresponent a la seva pròpia oferta. També hi haurà preus de reserva i de risc per limitar, respectivament, costos excessivament elevats i ofertes temeràries. OMIE organitzarà les subhastes i la CNMC exercirà com a supervisora.
Mobilitzar inversions que el mercat no activa
La reforma introdueix així una eina amb la qual l'Administració podrà dirigir recursos cap a determinats tipus d'estalvi sense substituir el mercat ordinari.
Les subhastes podran finançar-se amb càrrec al Fons Nacional d'Eficiència Energètica (FNEE) i als Pressupostos Generals de l'Estat. Precisament per la possibilitat d'utilitzar recursos públics, el Ministeri preveu sol·licitar a la Comissió Europea que confirmi l'encabiment del model amb la normativa comunitària sobre ajudes d'Estat.
En les subhastes de necessitats, l'estalvi obtingut serà a més addicional al volum que es reparteix anualment entre els subjectes obligats. Això permet utilitzar el nou mecanisme per augmentar l'estalvi aconseguit sense descomptar-lo de les obligacions ordinàries assignades a les companyies.
Menys eslabons entre qui estalvia i qui compra l'estalvi
El projecte també busca ordenar la intermediació que s'ha desenvolupat al voltant dels CAE. Per això incorpora expressament la figura de l'agregador d'estalvis, que podrà adquirir la titularitat de l'estalvi generat per una actuació i transmetre-la després a un subjecte obligat o delegat.
La reforma, tanmateix, limita a un el nombre d'agregadors que pot existir entre el propietari original de l'estalvi i el subjecte obligat o delegat que sol·licita l'emissió del CAE. Amb aquesta restricció, el Govern pretén reforçar la traçabilitat de la titularitat de l'estalvi abans que acabi convertit en un certificat.
El borrador regula també el contracte de cessió d'estalvis, que servirà per documentar la transmissió. La norma defineix l'estalvi d'energia final com un béns immaterials, transmissibles i amb valor econòmic, reforçant la regulació d'un mercat en què l'estalvi obtingut per una empresa, una comunitat de propietaris o un altre titular pot acabar sent adquirit pels agents que necessiten complir les seves obligacions d'eficiència.
Més requisits per als subjectes delegats
La reforma eleva igualment les exigències per operar com a sujeto delegado, una de les figures centrals del sistema perquè pot assumir davant dels subjectes obligats el compromís d'aconseguir i liquidar CAE.
El projecte concreta requisits de capacitat legal, tècnica i econòmic-financera i prohibeix expressament la subdelegació. D'aquesta manera, un subjecte delegat no podrà traslladar a un altre subjecte delegat la responsabilitat que hagi assumit per liquidar certificats.
També es desenvolupa el contingut mínim dels contractes de delegació i les obligacions de comunicació al Coordinador Nacional quan es produeixin modificacions o resolucions anticipades. L'objectiu és identificar amb més claredat qui respon pels estalvis compromesos en cada operació.
Les operacions deixaran més rastre
La traçabilitat s'estén a la pròpia compravenda de certificats. Quan es produeixi una transmissió de CAE, s'haurà de comunicar al Coordinador Nacional en un termini de cinc dies hàbils.
El Registre Nacional de Certificats d'Estalvi Energètic reforçarà el seu paper com a registre públic i permetrà seguir les operacions realitzades durant el cicle de vida del certificat. El borrador fixa també un límit de tres anys des de la finalització d'una actuació per poder inscriure-la en el sistema.
La reforma anirà acompanyada d'una plataforma electrònica integral per gestionar el Registre Nacional i els diferents procediments del sistema. OMIE i MIBGAS queden habilitats per desenvolupar i implantar aquesta eina i, de forma transitària, exercir les funcions d'operador fins que el Coordinador Nacional disposi dels mitjans necessaris.
Més control sobre un mercat en expansió
El creixement del sistema vindrà acompanyat d'un reforç de la supervisió. El projecte incorpora un capítol específic d'inspecció, control i procediment sancionador, amb competències per comprovar expedients i verificar el compliment de les obligacions dels participants.
També es modifiquen els procediments administratius. Els gestors autonòmics disposaran de 25 dies hàbils per validar les actuacions estandarditzades i 40 dies per les singulars, mentre que els terminis per la resolució i inscripció nacional seran de 30 i 45 dies hàbils, respectivament. El projecte incorpora, a més, el silenci administratiu estimatori en el procediment de certificació i inscripció.
El resultat serà un mercat més reglamentat que el sorgit amb la posada en marxa del sistema el 2023: seguirà existint negociació de CAE entre operadors, però conviurà amb subhastes finançades públicament, majors requisits per a determinats participants, límits a la intermediació i noves eines de traçabilitat i supervisió.