F1 de Madrid: quant costa Madring i qui paga la factura

A data d’avui, la part essencial de la tramitació del contracte que permet celebrar el Gran Premi de Fórmula 1 a Madrid ja està tancada: existeix un acord signat entre Fórmula 1 i Ifema Madrid per allotjar el Gran Premi d’Espanya entre 2026 i 2035, i s’han aprovat els instruments urbanístics i de mobilitat necessaris perquè la primera edició (11‑13 de setembre de 2026) es celebri amb normalitat. A partir d’ara, el focus administratiu es desplaça cap a la gestió anual de l’esdeveniment i el seguiment ambiental i urbà del projecte.

1. Situació actual del contracte i del projecte

Segons la informació publicada pel diari Demócrata, la Fórmula 1 va anunciar al gener de 2024 un acord amb Ifema Madrid que garanteix la celebració del Gran Premi d’Espanya a Madrid durant deu temporades, de 2026 a 2035. El circuit Madring, al voltant d’Ifema i els sòls d’ampliació a Valdebebas, és la base física d’aquest contracte plurianual.

Aquest marc contractual esportiu‑comercial s’ha anat acompanyant de decisions administratives:

• L’Ajuntament de Madrid va aprovar primer un pla especial per regular la possibilitat de celebrar esdeveniments esportius singulars i temporals com el Gran Premi de Fórmula 1 al recinte d’Ifema i la seva ampliació a Valdebebas, ajustant la zonificació i els usos de l’àmbit per fer possible el circuit i les activitats associades (nota municipal).
• Posteriorment, el Ple municipal va aprovar el pla especial que permet la celebració del Gran Premi, amb la definició del traçat d’uns 5,4 km i 22 corbes i l’ordenació de l’entorn per compatibilitzar-lo amb l’activitat firal i els espais enjardinats (nota del Ple).
• Per a l’edició inaugural s’ha aprovat també un pla específic de mobilitat, amb reforç de transport públic i ajustos de trànsit a l’entorn d’Ifema‑Valdebebas (pla de mobilitat), complementat pel reforç de Metro aprovat per la Comunitat de Madrid.

En paral·lel, Ifema —consorci participat per Comunitat, Ajuntament, Cambra de Comerç i Fundació Montemadrid— ha licitat i adjudicat les obres principals del circuit a una UTE liderada per Acciona i Eiffage i ha tancat acords de patrocini i hospitalitat. Segons Demócrata, la suma d’inversions, drets i promoció associats a la dècada de contracte se situa al voltant de 481,5 milions d’euros, dels quals 277 milions corresponen als drets del campionat durant deu anys.

2. Pròxims passos administratius per a futures edicions

Atès que l’acord esportiu‑comercial Madrid–Fórmula 1/Ifema ja està en vigor fins a 2035, els pròxims fites administratives no passen tant per “retramitar” el contracte principal com per gestionar cada edició i revisar l’impacte del projecte. A partir de la documentació disponible poden identificar-se diversos blocs d’actuació:

• Renovació anual de dispositius urbans: per a cada Gran Premi serà necessari aprovar o actualitzar:
  • el pla municipal de mobilitat i talls de trànsit a l’entorn d’Ifema‑Valdebebas;
  • els dispositius d’EMT i Metro (reforços de servei, plànols específics, informació al públic);
  • els operatius de seguretat i emergències coordinats per Ajuntament i Comunitat.
• Seguiment ambiental i urbanístic: la documentació ambiental del projecte —segons recull la premsa— preveu un seguiment després de cada cursa, amb controls de soroll, vegetació i ús de sòls. D’aquest seguiment poden derivar-se:
  • mesures correctores addicionals (pantalles acústiques, ajustos d’horaris de muntatge i desmuntatge, reforços de reforestació);
  • eventuals modificacions del pla especial o de les llicències si es detecten impactes superiors als previstos.
• Contractació d’obres i serveis auxiliars: encara que existeixi un marc decenal, cada edició exigeix nous contractes i subcontractes:
  • muntatge de grades, hospitalitat i estructures temporals;
  • serveis de neteja, seguretat privada, telecomunicacions, càtering, etc.
  En el cas d’administracions i entitats públiques (Ajuntament, Comunitat, Ifema com a consorci públic), aquestes adjudicacions han d’ajustar-se a la normativa de contractació del sector públic.
• Revisió econòmica i de retorn: Ifema i la Comunitat de Madrid han anunciat avaluacions ex post per contrastar l’impacte econòmic estimat (al voltant de 450 milions anuals i milers d’ocupacions) amb els resultats reals. És previsible que aquestes avaluacions condicionin:
  • la intensitat de les campanyes de promoció institucional associades a l’esdeveniment;
  • l’eventual redefinició d’aportacions públiques en paquets promocionals o de “destination signage”.
• Control parlamentari i polític: a l’Assemblea de Madrid ja s’han debatut proposicions no de llei i preguntes sobre el cost i les implicacions del projecte. És raonable anticipar noves iniciatives de control sobre:
  • l’execució del contracte i els riscos per al patrimoni públic;
  • les condicions laborals i de mobilitat durant les setmanes del Gran Premi.

En síntesi, el “contracte de la Fórmula 1 a Madrid” es troba ja formalitzat i desplegat en les seves principals vessants urbanístiques i organitzatives. La feina administrativa dels pròxims anys girarà al voltant de la gestió recurrent de cada edició, la supervisió ambiental i urbana del circuit Madring i la fiscalització política i econòmica d’un projecte dimensionat per almenys una dècada de grans premis a la capital.

En la investigació realitzada a les fonts accessibles (principalment notes de premsa institucionals de l’Ajuntament de Madrid i diverses notícies de premsa sobre IFEMA Madrid) no s’ha localitzat el text dels estatuts vigents de la Institució Firal de Madrid (IFEMA Madrid / Consorci Firal de Madrid) ni un document oficial que detalli de forma expressa i literal les competències i funcions del president del seu Comitè Executiu.

Això significa que, amb la informació disponible a les fonts consultades, no és possible reproduir ni citar amb seguretat l’elenc de funcions “segons la normativa vigent” (és a dir, amb valor de cita estatutària o reglamentària). Els textos recuperats es limiten a:

• Notícies de premsa econòmica i general en què es menciona José Vicente de los Mozos com a president del Comitè Executiu d’IFEMA Madrid i es descriuen els seus anuncis i declaracions sobre estratègies d’ingressos, projectes com la Fórmula 1 o el lideratge firal d’IFEMA.
• Notes de l’Ajuntament de Madrid on es recorda que IFEMA Madrid és un consorci participat per la Comunitat de Madrid, l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i Indústria i la Fundació Montemadrid, i s’al·ludeix al seu impacte econòmic i al paper d’“institució firal madrilenya”, però sense desglossar la regulació interna dels seus òrgans.

En absència d’aquest text normatiu, sí que es pot oferir una aproximació funcional basada en com solen configurar-se els òrgans equivalents en altres consorcis i entitats firals públiques espanyoles. És important subratllar que el següent és un marc orientatiu, no la transcripció dels estatuts d’IFEMA:

1. Representació i direcció de l’òrgan

• El president del Comitè Executiu sol ser la màxima autoritat d’aquest òrgan de govern, encarregat de presidir, convocar i ordenar les reunions del Comitè, fixar l’ordre del dia i moderar els debats.
• Habitualment exerceix la representació institucional del Comitè Executiu, i sovint també una part rellevant de la representació externa de la pròpia institució firal davant administracions, patrons, empreses expositores i altres agents.

2. Impuls i execució de l’estratègia aprovada

• En aquest tipus de consorcis, el Comitè Executiu sol encarregar-se de la gestió ordinària i l’execució de l’estratègia definida per un òrgan superior (per exemple, una Junta Rectora o Ple del Consorci).
• El president, per tant, acostuma a tenir un paper central en impulsar aquesta estratègia: supervisar el pla firal i de congressos, orientar les grans decisions d’inversió o expansió de recintes, i vetllar perquè la direcció executiva dugui a terme les línies aprovades.

3. Supervisió econòmica i de resultats

• És habitual que el Comitè Executiu tingui entre els seus cometuts la proposta o supervisió del pressupost anual, dels comptes i dels principals indicadors econòmics de l’entitat.
• El president, en conseqüència, assumeix de facto una funció de seguiment econòmic: presentar resultats davant l’òrgan superior del consorci, explicar les xifres i defensar les grans decisions de despesa i inversió.

4. Relació amb els socis públics i privats

• En un consorci participat per diverses administracions i entitats, el president del Comitè Executiu sol ser una de les peces clau en l’articulació d’interessos dels socis (Comunitat, Ajuntament, Cambra de Comerç, fundació o altres patrons).
• Això es tradueix en tasques de coordinació institucional, negociació de grans projectes (com noves fires, grans esdeveniments o infraestructures) i canalització de les decisions del Comitè cap a la resta d’òrgans del consorci.

5. Límits: col·legialitat i subjectivitat als estatuts

• Fins i tot quan el president té un perfil molt visible, les decisions rellevants solen correspondre a l’òrgan col·legiat (el propi Comitè Executiu) i, en última instància, a la Junta Rectora o Ple del Consorci, d’acord amb els estatuts.
• Per tant, i en termes jurídics, la seva posició es defineix sempre pel que diguin els estatuts i reglaments interns, que fixen què pot decidir per si mateix, què ha de sotmetre al Comitè i què requereix l’aprovació d’altres òrgans.

En resum, amb les fonts consultades no és possible detallar amb valor de cita jurídica les competències i funcions del president del Comitè Executiu d’IFEMA “segons la normativa vigent”. Només es pot oferir aquesta descripció orientativa, basada en la pràctica habitual d’òrgans similars. Per a una resposta estrictament normativa seria necessari accedir directament als estatuts actualitzats del Consorci Firal de Madrid / IFEMA Madrid i, si escau, al seu reglament intern de govern.

Perquè un consorci de dret públic com IFEMA pugui organitzar a Espanya un gran esdeveniment internacional com un Gran Premi de Fórmula 1, no n’hi ha prou amb signar un contracte amb el promotor esportiu: ha de complir un conjunt de requisits jurídics relatius a la seva pròpia capacitat, a les competències de les diferents Administracions, a llicències sectorials i a la contractació amb tercers. No existeix una “llei de la Fórmula 1”, sinó un entramat de normes generals estatals, autonòmiques i locals que se superposen.

1. Capacitat jurídica i objecte del consorci

Un consorci com IFEMA es regeix, en l’essencial, per:

• Lleis 39/2015 i 40/2015 (procediment administratiu i règim jurídic del sector públic), a més de la seva llei de creació i estatuts.
• Ha de tenir personalitat jurídica pròpia i la condició de mitjà adequat per gestionar fires, congressos i esdeveniments.
• El seu objecte social/funcions ha de cobrir l’organització de grans esdeveniments i l’explotació de recintes o espais urbans per a aquest fi. Si no ho preveu, caldria modificar estatuts.
• Òrgans de govern (Junta Rectora, Comitè Executiu, etc.) han d’aprovar expressament el projecte, ja que implica compromisos econòmics i de risc rellevants.

2. Repartiment competencial i autoritzacions clau

Un Gran Premi de F1 afecta diverses Administracions:

• Estat: a través del Consell Superior d’Esports i la normativa bàsica de l’esport i de seguretat ciutadana. Pot intervenir en qüestions de seguretat estatal, trànsit interurbà o habilitacions esportives internacionals.
• Comunitat autònoma: té competències en esports, espectacles públics, protecció civil, sanitat, medi ambient i, sovint, transport interior. Sol ser qui dicta la normativa d’espectacles i l’autorització d’esdeveniments massius.
• Ajuntament: atorga llicències urbanístiques i d’activitat, regula ocupació de via pública, mobilitat urbana, horaris, sorolls i emergències al terme municipal.
• Federacions esportives: la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme actua com a interlocutor nacional de FIA/FOM i emet llicències i homologacions esportives, coordinada amb el CSD.

Habitualment es formalitza un conveni marc entre consorci, comunitat autònoma i ajuntament que reparteix responsabilitats, finançament i imatge institucional.

3. Principals llicències i autoritzacions administratives

Tot i que el detall varia per territori, solen ser necessàries almenys:

• Llicències urbanístiques i d’activitat: obres temporals o permanents al circuit, grades, paddock, estructures auxiliars; i llicència d’activitat per al recinte o per a l’esdeveniment concret.
• Autorització d’espectacle públic i recreatiu: emparada per la llei autonòmica d’espectacles, amb requisits d’aforament, sortides d’emergència, plans d’autoprotecció, assegurances, horaris i condicions d’admissió.
• Autoritzacions de seguretat i protecció civil: plans d’emergència interior i exterior, aprovació pels serveis de protecció civil, bombers i forces de seguretat, coordinació sanitària i d’evacuació.
• Permisos de trànsit i mobilitat: talls de carrers o carreteres, desviaments, restriccions d’estacionament, dispositius especials de transport públic, coordinats amb policia local i, si escau, Guàrdia Civil.
• Autoritzacions ambientals: avaluació ambiental simplificada o específica per soroll, emissions, gestió de residus, consum de recursos, il·luminació, així com plans de mitigació.
• Autorització sanitària: dispositius mèdics, ambulàncies, punts de socors, abastament i manipulació d’aliments i begudes per a grans concentracions humanes.
• Assegurances obligatòries: responsabilitat civil davant espectadors, tercers i participants, i, si escau, garanties financeres exigides per la normativa autonòmica.

4. Contractes i convenis amb entitats privades i públiques

El consorci ha d’articular jurídicament les seves relacions amb:

• FOM/FIA i promotors: contracte de promoció del Gran Premi, cànon, drets d’explotació (entrades, hospitalitat, publicitat), cessió d’imatge, obligacions tècniques del circuit, clàusules de confidencialitat i de resolució.
• Empreses proveïdores: contractes d’obres, subministraments, patrocini, serveis de seguretat privada, càtering, telecomunicacions, muntatge de grades, etc., sotmesos a la normativa de contractació del sector públic si el consorci és poder adjudicador.
• Administracions implicades: convenis de col·laboració per a finançament, adequació d’infraestructures, transport públic addicional o campanyes de promoció turística.

5. Normativa bàsica de referència

Sense ànim exhaustiu, el marc sol incloure:

• Llei de l’Esport i normativa del CSD, juntament amb reglaments de la FIA i de la federació espanyola.
• Lleis 39/2015 i 40/2015 sobre procediment i sector públic, aplicables al consorci i a les autoritzacions administratives.
• Normes autonòmiques d’espectacles públics i activitats recreatives, de seguretat ciutadana, protecció civil, sanitat i medi ambient.
• Normativa local de llicències urbanístiques i d’activitat, sorolls, mobilitat i ocupació de via pública.
• Regles de contractació pública (quan correspongui) i règim de subvencions si hi ha ajuda pública.

A la pràctica, l’èxit jurídic del projecte exigeix una planificació primerenca, un mapa de permisos i un esquema clar de qui assumeix cada obligació i risc entre el consorci, les Administracions i els promotors esportius.