El calendari ha situat en només quatre dies dos moviments rellevants en la carrera per les grans seus del Mundial 2030. El passat 30 de juliol, el rei Mohamed VI va rebre a Rabat el president de la FIFA, Gianni Infantino, amb motiu dels actes oficials del Día del Trono. Pocs dies després, l'organisme encarregat del desenvolupament del futur Estadi Hassan II de Benslimane va llançar una nova licitació multimilionària per seguir impulsant el projecte.
L'operació està valorada en 2.681 milions de dirhams, més de 249 milions d'euros, i es dirigeix a executar les obres d'acondicionament exterior del recinte. El moviment confirma que Marroc continua accelerant la infraestructura cridada a convertir-se en el gran símbol de la seva candidatura dins del Mundial que organitzarà juntament amb Espanya i Portugal.
El Hassan II, la gran aposta de Rabat
El futur Estadi Hassan II està concebut per albergar a més de 110.000 espectadors, una capacitat que el situaria entre els majors recintes futbolístics del món. La seva dimensió no és només esportiva, sinó també política i estratègica: Rabat vol que l'estadi representi l'ambició de Marroc com a organitzador i com a potència emergent dins del futbol africà i internacional.
El recinte parteix com el principal aspirant marroquí a acollir la final del Mundial 2030. Aquesta possibilitat també la persegueixen dos grans estadis espanyols: el Santiago Bernabéu, ja modernitzat, i el futur Spotify Camp Nou, immers en el seu procés de transformació. La decisió final dependrà de la FIFA i del repartiment definitiu de partits entre els tres països organitzadors.
Una licitació de més de 249 milions
La nova licitació de l' Agence Nationale des Équipements Publics, ANEP, publicada al portal marroquí de contractació pública, contempla els treballs d'acondicionament exterior de l'estadi. El contracte, dotat amb 2.681 milions de dirhams, suposa una nova injecció econòmica per a una infraestructura que Marroc considera estratègica de cara al Mundial.
La magnitud de la inversió evidencia que el projecte continua avançant conforme Rabat intensifica la seva preparació per a la cita futbolística. No es tracta només de aixecar un estadi de gran capacitat, sinó d'acondicionar tot el seu entorn per respondre a les exigències logístiques, de mobilitat, seguretat i experiència de públic que requereix un partit de la dimensió d'una final mundialista.
La sombra de la final del Mundial
El moviment adquireix una lectura addicional després que el diari britànic The Times publicés que Gianni Infantino hauria traslladat a responsables marroquins la possibilitat que el país nord-africà acollís la final del campionat. Segons aquesta informació, l'opció formaria part d'un escenari de negociació dins de la FIFA, on els equilibris interns i els suports continentals tenen un pes determinant.
La Confederació Africana de Futbol, la CAF, reuneix 54 federacions, un bloc electoral d'enorme influència dins de la FIFA. Marroc ha reforçat durant els últims anys la seva posició en el futbol africà mitjançant inversions en infraestructures, organització de competicions internacionals i un fort impuls institucional a la seva federació.
Espanya continua pendent de la decisió
Mentre Marroc reforça la seva candidatura, a Espanya continua l'expectativa sobre quin serà finalment l'estadi escollit per acollir la final del Mundial 2030. Ni la FIFA ni el comitè organitzador han oficialitzat encara aquesta decisió, tot i que el debat ha anat guanyant intensitat a mesura que avancen els projectes d'infraestructures als tres països amfitrions.
El Santiago Bernabéu i el Spotify Camp Nou apareixen com les grans bazes espanyoles. Ambdós compten amb pes històric, ubicació en dues de les principals ciutats del país i una dimensió simbòlica evident per al futbol europeu. No obstant això, l'aposta marroquina per un estadi de més de 110.000 espectadors introdueix un factor de competència directa que Rabat està reforçant amb inversions concretes.
Cooperació, inversions i tensió amb Espanya
L'avanç del projecte marroquí coincideix a més amb un context complex en la relació entre Madrid i Rabat. En els últims anys, el Govern espanyol ha aprovat diferents operacions financeres vinculades a projectes estratègics a Marroc, amb actuacions destinades a millorar infraestructures de transport i desenvolupament econòmic que el regne alauí considera prioritàries de cara al campionat.
Al mateix temps, la recent crisi migratòria a Ceuta, amb desenes de milers de persones creuant la frontera en només unes hores, ha tornat la relació bilateral al centre del debat polític. El Mundial 2030 es manté com un dels grans escenaris de cooperació entre ambdós Estats, però aquesta cooperació conviu amb tensions frontereres, diplomàtiques i de seguretat que condicionen la lectura de cada moviment.
Una prioritat d'Estat per Marroc
La seqüència dels últims dies resulta significativa: primer, la recepció oficial d'Infantino per part de Mohamed VI durant la principal celebració institucional del país; després, una nova licitació multimilionària per seguir desenvolupant l'estadi amb el qual Marroc aspira al gran aparador del torneig.
La inversió no decideix per si sola on es jugarà la final del Mundial 2030, però sí envia una senyal clara. Rabat manté el Hassan II de Benslimane com una prioritat d'Estat i vol arribar a la fase decisiva amb un projecte avançat, competitiu i difícil d'ignorar per la FIFA. La cursa per la final segueix oberta, però Marroc ha tornat a moure fitxa.