Per què Espanya té dos grans premis de Fórmula 1 el 2026 i què passarà amb Barcelona

A Espanya no existeix un “procediment parlamentari específic” per aprovar cada contracte d’un gran esdeveniment esportiu internacional (Jocs Olímpics, finals UEFA, mundials, etc.). Els contractes els signa el Govern o les Administracions competents seguint la legislació de contractació pública; el Parlament intervé sobretot a través de les lleis que habiliten el marc jurídic, financer i fiscal, i mitjançant els instruments ordinaris de control polític.

1. Marc constitucional i repartiment de competències

La Constitució atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre relacions internacionals i, per aquesta via, la representació esportiva internacional. Els compromisos amb el COI, la FIFA, la UEFA o federacions internacionals els assumeix el Govern (i, si escau, comunitats autònomes i entitats locals) a través d’acords i contractes administratius.

El Parlament no aprova un a un aquests contractes, però sí:

• Aprova les lleis que fixen el marc general (per exemple, lleis de l’esport, beneficis fiscals a “esdeveniments d’excepcional interès públic”).
• Autoritza o controla la dada pública mitjançant la Llei de Pressupostos i, si escau, crèdits extraordinaris.
• Convalida els reals decrets‑llei que el Govern usa sovint per declarar programes esportius i grans esdeveniments com a d’excepcional interès públic, incloent finals de grans competicions o grans proves de referència internacional.

2. Habilitació legal i fiscal dels grans esdeveniments

En la pràctica, quan Espanya assumeix un gran esdeveniment, la peça clau sol ser una llei específica o un real decret‑llei que declara aquest esdeveniment com a “esdeveniment d’excepcional interès públic” i li associa beneficis fiscals i un programa de suport.

Exemples recents extrets de l’activitat parlamentària i del BOE:

• Reial Decret‑llei 8/2025, pel qual es declaren diverses iniciatives i programes com a esdeveniments d’excepcional interès públic (inclosos programes com “Esport Inclusiu III”, “Pla 2030 de Suport a l’Esport Base II”, esdeveniments com l’“Ironman Calella‑Barcelona” o grans premis i ral·lis). Va ser aprovat pel Govern, publicat al BOE i després convalidat pel Congrés; a més, les Corts van acordar tramitar-lo com a projecte de llei (121/000066), obrint termini d’esmenes.
• Reial Decret‑llei 12/2026, també sobre esdeveniments d’excepcional interès públic, que inclou la final de la UEFA Champions League masculina 2027. L’exposició de motius explica que calen garanties en seguretat, mobilitat, fiscalitat i duanes; el Congrés el convalida i el tramita com a projecte de llei (121/000099), on els grups poden modificar el règim fiscal i les condicions.

En aquests casos, el “contracte” amb l’organitzador (UEFA, etc.) es suporta en un entramat de normes aprovades o convalidades per les Corts, que fixen beneficis fiscals màxims, creen òrgans gestors i condicionen la capacitat de signar compromisos econòmics.

3. Autorització pressupostària i subvencions

El segon pilar és el pressupost. Les despeses per a infraestructures, seguretat, promoció o subvencions a federacions esportives i al Comitè Olímpic o Paralímpic solen recollir-se en:

• La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
• Reials decrets o reials decrets‑llei de subvencions directes al COE, CPE o federacions, que sovint segueixen una consulta pública i un acord del Consell de Ministres (per exemple, el Reial Decret 637/2026 sobre subvencions a federacions i al COE/CPE per a 2026, o diversos reials decrets de subvencions per a actuacions de rellevància esportiva).

Encara que aquestes decisions parteixen del Govern, el finançament de fons està condicionat pel que les Corts hagin aprovat en Pressupostos i per la convalidació d’eventuals decrets‑llei.

4. Control polític del Parlament

Més enllà de l’habilitació legal i pressupostària, les Corts exerceixen un control continuat sobre els grans esdeveniments mitjançant els instruments clàssics:

• Preguntes orals i escrites al Govern sobre costos, retorns econòmics, clàusules dels contractes, condicions laborals, impactes urbanístics, etc.
• Compareixences de ministres i responsables del Consell Superior d’Esports per explicar candidatures, garanties assumides o evolució de les obres.
• Interpel·lacions i mocions en Ple o en comissió, que poden instar el Govern a donar suport o no a determinades candidatures o a revisar les condicions.
• Proposicions no de llei que expressen suport polític a projectes concrets (per exemple, PNL per donar suport a la candidatura d’Euskadi al Mundial M20 de rugbi o per declarar certs programes o ciutats com a d’excepcional interès esportiu).

5. Esquema resumit del procediment

• Abans del contracte: el Govern negocia amb l’entitat internacional; en paral·lel, impulsa normes (llei o real decret‑llei d’esdeveniments d’excepcional interès públic, reials decrets de subvencions) i partides pressupostàries que passen per les Corts.
• Durant la preparació: comissions parlamentàries d’Esport i Ple segueixen el projecte mitjançant preguntes, compareixences i PNL. Poden introduir ajustos en les lleis que afecten el règim fiscal o de subvencions de l’esdeveniment.
• Després o durant l’execució: el Parlament pot avaluar resultats, crear eventualment comissions d’investigació si hi hagués controvèrsies i, en últim extrem, usar instruments de responsabilitat política (interpel·lacions, mocions, fins i tot una eventual moció de censura si el conflicte fos d’enorme calat).

En síntesi, els contractes concrets es signen en l’àmbit governamental i administratiu, però la seva viabilitat jurídica, financera i fiscal depèn d’un conjunt de decisions parlamentàries (lleis, decrets‑llei convalidades, pressupostos i control polític) que conformen el veritable “procediment parlamentari” al voltant dels grans esdeveniments esportius internacionals.

L’organització d’un Gran Premi de Fórmula 1 a Espanya és un assumpte complex en què conflueixen competències estatals, autonòmiques i municipals. Els governs autonòmics tenen un paper central perquè bona part de les matèries implicades —esport, turisme, urbanisme, medi ambient o promoció econòmica— estan assumides per les comunitats autònomes en els seus estatuts i en virtut del repartiment constitucional de competències.

En primer lloc, en l’àmbit de l’esport, la Constitució reserva a l’Estat les bases i la coordinació general de l’activitat esportiva, però permet a les comunitats autònomes desenvolupar i executar la política esportiva en el seu territori. Això implica que el govern autonòmic:

• Pot signar convenis amb els promotors del campionat i amb l’empresa titular dels drets (FOM/Formula One Management).
• Aprova i finança, si escau, programes de suport a l’esdeveniment com a esdeveniment d’excepcional interès públic.
• Coordina amb les federacions autonòmiques i la federació espanyola els aspectes esportius i de llicències, dins del marc estatal i internacional (FIA).

En matèria de turisme i promoció econòmica, les comunitats autònomes solen tenir competència pràcticament plena. Per això, són les que:

• Dissenyen i financen campanyes de promoció turística lligades al Gran Premi (marca regional, destí de ciutat o costa, etc.).
• Impulsen plans específics per al sector hoteler, restauració i comerç durant l’esdeveniment.
• Poden declarar el Gran Premi com a “esdeveniment d’interès turístic” o figura similar recollida en la seva legislació autonòmica.

Un bloc molt rellevant és el d’urbanisme, infraestructures i medi ambient, on les competències són essencialment autonòmiques i municipals, amb bases estatals. El govern autonòmic:

• Aprova o supervisa, a través de la seva normativa, les figures de planejament territorial que permeten la ubicació o ampliació del circuit.
• Intervé en l’avaluació d’impacte ambiental, autoritzant o condicionant les obres i l’esdeveniment mateix (emissions acústiques, protecció d’espais naturals, gestió de residus, aigua, etc.).
• Pot exigir mesures correctores (pantalles acústiques, limitacions d’horaris, plans de restauració ambiental) i el seu seguiment.

En ordre públic i seguretat es produeix una compartició de funcions. L’Estat manté la competència exclusiva en seguretat pública i forces i cossos de seguretat d’àmbit estatal, però les comunitats autònomes:

• Exerceixen la direcció operativa dels seus propis cossos policials autonòmics, quan existeixen, i coordinen la seva actuació amb Policia Nacional i Guàrdia Civil.
• Aproven plans de protecció civil i emergències per a grans esdeveniments, que inclouen dispositius sanitaris, evacuació i gestió de riscos.
• Regulen aspectes com aforaments, condicions de les instal·lacions i plans d’autoprotecció dels organitzadors.

En trànsit i mobilitat el repartiment també és mixt. L’Estat conserva la competència sobre la normativa bàsica de trànsit i seguretat viària i, en moltes comunitats, la gestió de la DGT. No obstant això, els governs autonòmics:

• Quan tenen assumides competències en trànsit, gestionen directament la regulació del mateix en vies interurbanes i coordinen els dispositius especials durant el Gran Premi.
• Impulsen, juntament amb els ajuntaments i operadors de transport, plans de mobilitat específics (reforç de trens, autobusos llançadora, aparcaments dissuasius).
• Financen o cofinancen infraestructures viàries d’accés al circuit i millores en el transport públic.

Pel que fa a ajudes públiques i patrocinis, les comunitats autònomes tenen capacitat per concedir subvencions i contractes de patrocini institucional, sempre respectant la normativa estatal i europea sobre ajudes d’Estat i contractació pública. Això inclou:

• Contractes de patrocini perquè la marca de la comunitat aparegui en el nom oficial del Gran Premi o en suports publicitaris.
• Subvencions a l’entitat gestora del circuit o a la societat organitzadora, justificades per l’impacte econòmic i turístic.
• Participació societària en empreses públiques o mixtes creades per gestionar el circuit o l’esdeveniment.

Finalment, els ajuntaments intervenen en allò més proper al territori: llicències urbanístiques i d’activitat del circuit, ordenances de soroll i horaris, regulació del trànsit urbà, neteja, policia local i serveis urbans durant el cap de setmana de cursa. El govern autonòmic sol coordinar i complementar aquesta actuació municipal, assegurant que el conjunt del dispositiu estigui alineat amb els requisits internacionals de la F1 i amb la normativa estatal aplicable.

En síntesi, l’Estat marca les regles bàsiques (seguretat pública, trànsit, bases de l’ordenació econòmica i esportiva), però la comunitat autònoma és qui, en la pràctica, lidera l’organització institucional del Gran Premi, assumint la planificació, finançament i coordinació territorial, en estreta cooperació amb els municipis afectats i les autoritats estatals.

A Espanya no existeix un reial decret o reglament estatal que llisti, al BOE, les dimensions concretes (amplada de pista, longitud de zones d’escapament, tipus de barreres, etc.) que ha de complir un circuit per ser homologat per la FIA. Aquesta regulació detallada és essencialment esportiva i es conté en el Codi Esportiu Internacional (CDI) de la FIA i els seus reglaments de circuits, que la Reial Federació Espanyola d’Automobilisme (RFEDA) aplica com a autoritat esportiva nacional; sobre aquesta base es superposa el compliment de la normativa espanyola general (esport, trànsit, assegurances, seguretat industrial, medi ambient, urbanisme i protecció civil).

1. Marc esportiu: FIA, RFEDA i tipus de llicència

Els Estatuts de la RFEDA, publicats per Resolució de 19 de setembre de 2018 i successives modificacions al BOE, estableixen que la federació:

• Promou i organitza l’automobilisme esportiu d’àmbit estatal i internacional “en col·laboració amb la FIA”.
• Ha d’acatar “els Reglaments i normes que regeixen l’esport automobilístic emanats de la FIA (Code Sportif International) i de la pròpia RFEDA”.
• És l’única autoritat esportiva nacional a Espanya per delegació de la FIA i l’única competent per organitzar o comprometre competicions internacionals inscrites en el calendari FIA.

En la pràctica, això significa que:

• La homologació FIA del circuit (les famoses llicències de circuit “Grade 1, 2, 3…” i equivalents) s’atorga conforme al reglament tècnic de la FIA per a circuits, no a una norma espanyola específica.
• La RFEDA tramita i canalitza, com a ASN, l’aplicació d’aquests reglaments a Espanya, verificant que el traçat i les instal·lacions compleixen els estàndards que exigeix la categoria de competició que es vol acollir.
• Perquè una prova figuri com a competició oficial internacional FIA en territori espanyol, ha de celebrar-se en un circuit que tingui l’homologació i la llicència adequades i estar inscrita en el calendari FIA a través de la RFEDA.

2. Contingut material dels requisits FIA (a grans trets)

Encara que els textos localitzats no reprodueixen el reglament de circuits de la FIA, l’estructura general de les seves exigències és clara:

• Disseny geomètric del traçat: longitud total, amplada mínima de la pista, radis de corba, peralts, visibilitat en sortides de corba, absència d’obstacles en el camp visual, etc.
• Zones d’escapament i proteccions: configuració i profunditat d’escapaments de grava o asfalt, barreres de seguretat (tipus i disposició), murs de formigó o metàl·lics i elements deformables en punts crítics.
• Zona de boxes i paddock: disseny del pit lane, separació amb la pista, velocitat màxima a boxes, accessos d’emergència, instal·lacions de repostatge o recàrrega (en el cas de Fórmula E, per exemple) i mesures antiincendis.
• Infraestructura de comissariat i control: llocs de comissaris, banderes i sistemes lluminosos, càmeres, torre de control de cursa i comunicacions redundants.
• Dispositiu mèdic i de rescat: centre mèdic al circuit, ambulàncies medicalitzades, equips de rescat a pista i procediments d’evacuació, tot això calibrat al tipus de proves que es disputen.

Aquests paràmetres estan recollits en annexos tècnics del CDI i guies FIA específiques de circuits; el seu coneixement és imprescindible per a qualsevol projecte de disseny o reforma d’un traçat que aspiri a una llicència de determinat grau.

3. Encaix amb la normativa espanyola

Més enllà de la capa FIA–RFEDA, un circuit a Espanya ha de complir un conjunt de normes públiques que condicionen l’homologació esportiva i l’autorització efectiva d’ús:

• Dret esportiu estatal: la RFEDA es regeix per la Llei de l’Esport i per la Llei 39/2022 en el seu àmbit, i els seus Estatuts deixen clar que les competicions estatals i internacionals requereixen llicències federatives i autorització del Consell Superior d’Esports (CSD) en el cas de grans esdeveniments o competicions internacionals.
• Assegurança obligatòria i responsabilitat civil: el text refundit de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor i el seu desenvolupament reglamentari (per exemple, el Reial Decret 1507/2008, parcialment modificat) exigeixen cobertures de responsabilitat civil per danys causats amb vehicles; en l’àmbit federatiu, els Estatuts de la RFEDA remeten a més a assegurances específiques per a proves estatals i internacionals.
• Trànsit i ordenació d’accessos: el Reglament General de Circulació i les resolucions de la Direcció General de Trànsit regulen els dispositius especials de trànsit als accessos a circuits per a grans premis (com es veu en les notes de premsa de la DGT i del Ministeri de l’Interior sobre Jarama, Jerez o MotorLand), amb plans de senyalització, aparcaments, transport llançadora i control de fluxos.
• Seguretat industrial i soroll: normes com el Reial Decret 212/2002 sobre emissions sonores de màquines a l’aire lliure i la normativa autonòmica de seguretat industrial (per exemple, el Decret 192/2023 a Catalunya) s’apliquen a les instal·lacions tècniques, sistemes de protecció i equips del circuit, a més de la contaminació acústica.
• Urbanisme, medi ambient i protecció civil: els circuits han de comptar amb llicències urbanístiques i ambientals, estudis d’impacte i plans d’autoprotecció i protecció civil aprovats per la comunitat autònoma i/o el municipi. Els exemples de circuits com Barcelona‑Catalunya mostren com, a més de complir la normativa ambiental general, busquen acreditacions FIA (com la “FIA 3‑Star Environmental Accreditation”) i certificacions ISO.

4. En la pràctica: doble via esportiva i administrativa

En resum, perquè un circuit situat a Espanya estigui “homologat per la FIA” i pugui acollir competicions oficials:

• Ha de dissenyar-se, construir-se i mantenir-se conforme al reglament de circuits de la FIA i al CDI, obtenint la llicència de grau que correspongui a la categoria de proves desitjada, tràmit que s’articula a través de la RFEDA.
• Al mateix temps, el promotor ha d’obtenir totes les autoritzacions administratives espanyoles (obra, activitat, ambiental, plans d’autoprotecció, dispositius de trànsit, assegurances), coordinant-se amb la comunitat autònoma, l’ajuntament, la DGT, els cossos de seguretat i el CSD.

Només quan es satisfan simultàniament els requisits tècnics i de seguretat de la FIA i el marc jurídic‑administratiu espanyol pot considerar-se que el circuit està plenament homologat i autoritzat per acollir competicions oficials de motor a Espanya.