Albares es creua en l'agenda europea de Vivas per portar el futur de Ceuta al cor de Brussel·les

Perquè una Ciutat Autònoma com Ceuta obtingui un “major encaix institucional” a la Unió Europea no existeix un únic procediment automàtic, sinó diverses vies complementàries, amb diferent nivell de complexitat. Algunes requereixen reformes profundes de Dret de la UE (revisió de Tractats) i altres poden articular-se dins del marc actual mitjançant decisions polítiques de l’Estat i de les institucions europees.

1. Reformes internes a Espanya

El punt de partida és que les relacions amb la Unió Europea són competència de l’Estat. Qualsevol canvi d’estatus europeu de Ceuta ha de ser formalment impulsat per Espanya.

• Ajustos constitucionals (si es vol canviar la categoria territorial):
  Si es pretengués que Ceuta deixés de ser Ciutat Autònoma per equiparar-se a una Comunitat Autònoma o per rebre un tractament constitucional diferenciat lligat específicament a la UE, podria ser necessària una reforma de la Constitució (principalment del Títol VIII i de la Disposició Transitòria Cinquena). Això exigiria majoria reforçada a les Corts Generals i, segons l’abast, possible referèndum.
• Reforma de la Llei Orgànica d’Estatut d’Autonomia:
  És un pas més flexible. L’Estatut podria reforçar les competències i la participació de Ceuta en assumptes europeus (p. ex., obligació de l’Estat de consultar-la en determinades matèries, creació d’òrgans de coordinació Estat‑Ceuta‑UE, o previsió d’oficines permanents davant institucions europees). Requereix llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
• Lleis ordinàries i acords de cooperació:
  Espanya pot regular per llei ordinària i per acords administratius:
  • La presència de representants de Ceuta a la delegació espanyola davant el Comitè Europeu de les Regions o altres òrgans consultius.
  • Mecanismes formals de participació de Ceuta en la formació de la posició espanyola al Consell de la UE.
  • La creació i estatut d’una oficina de representació de Ceuta a Brussel·les, coordinada amb la Representació Permanent d’Espanya.

2. Mecanismes de Dret de la UE

En l’esfera europea, les opcions depenen de si es vol un canvi d’“estatus jurídic” del territori o, més modestament, un reforç de la seva presència en òrgans ja existents.

• Canvi de règim territorial als Tractats:
  L’estatut de determinats territoris (p. ex., regions ultraperifèriques) es defineix a l’article 355 TFUE i, per a les ultraperifèriques, a l’article 349 TFUE. Perquè Ceuta passés a considerar-se, per exemple, regió ultraperifèrica o rebés una menció específica, caldria:
  • Una revisió dels Tractats o una decisió del Consell Europeu basada en aquests preceptes.
  • Iniciativa del Govern espanyol al Consell Europeu.
  • Unanimitat dels Estats membres i, en general, ratificació interna segons les regles constitucionals de cada Estat, inclosa Espanya.
• Modificació de la classificació NUTS:
  La divisió NUTS (nivells estadístics regionals) s’estableix mitjançant un reglament europeu. Espanya, d’acord amb Eurostat, podria proposar una reclasificació que reconegui Ceuta com a unitat NUTS diferenciada o amb un nivell diferent, millorant la seva visibilitat en polítiques de cohesió:
  • Proposta tècnica d’Espanya a la Comissió Europea.
  • Adopció d’un reglament modificatiu pel legislador de la UE (Parlament Europeu i Consell).
  No canvia el rang polític de Ceuta, però sí la seva capacitat de ser “objectiu específic” de fons europeus.
• Reforç al Comitè Europeu de les Regions (CdR):
  El CdR es compon de representants regionals i locals designats per cada Estat (article 305 TFUE). Espanya podria:
  • Proposar un o diversos membres titulars o suplents procedents de Ceuta quan renovi la seva llista nacional.
  • Assegurar que el reglament intern del CdR o les pràctiques de treball atorguin a Ceuta un paper rellevant en comissions temàtiques sobre veïnatge, migració, ports, etc.
  Aquest camí no requereix reforma de Tractats, només decisions del Consell de la UE sobre la composició, a proposta d’Espanya.
• Participació reforçada en polítiques i programes de la UE:
  Sense canviar el seu estatus, Ceuta pot guanyar pes a través de:
  • Incorporació preferent en programes de cooperació transfronterera i veïnatge.
  • Clàusules específiques en reglaments de fons europeus que tinguin en compte les seves particularitats.
  • Acords de partenariat entre Espanya i la Comissió que identifiquin Ceuta com a zona prioritària.

3. Paper dels actors implicats

• Govern espanyol: Inicia qualsevol proposta davant la UE, negocia al Consell Europeu i al Consell, i promou les reformes internes (constitucionals, orgàniques o ordinàries).
• Corts Generals: Aproven les reformes constitucionals i estatutàries, les lleis internes i, si escau, la ratificació de modificacions de Tractats o decisions europees.
• Ciutat Autònoma de Ceuta: Impulsa políticament la demanda, elabora propostes tècniques, participa en la definició de la posició espanyola i desenvolupa la seva pròpia capacitat de representació davant la UE.
• Institucions de la UE: El Consell Europeu i el Consell decideixen sobre estatus territorial i composició d’òrgans; el Parlament Europeu i el Consell adopten reglaments (NUTS, fons); la Comissió actua com a motor i guardiana dels Tractats.

En síntesi, el “major encaix institucional” de Ceuta a la UE pot seguir dues grans rutes: una via maximalista, que implicaria canvis en els Tractats i en la Constitució per alterar el seu estatus territorial, i una via progressiva, basada en reforçar la seva presència en òrgans consultius, la seva visibilitat estadística i la seva prioritat en les polítiques i fons europeus, recolzada en decisions polítiques d’Espanya i de les institucions europees dins del marc actual.

El ministre d’Afers Exteriors d’Espanya és l’autoritat política central en l’acció exterior de l’Estat, i dins d’aquesta la relació amb la Unió Europea ocupa un lloc absolutament prioritari. Les seves competències combinen funcions de direcció política, coordinació interna amb altres ministeris i representació d’Espanya a les institucions europees, sempre sota la capçalera del president del Govern.

En primer lloc, el ministre exerceix funcions de direcció i coordinació de la política europea. Això significa que:

• Participa en la definició de la posició general d’Espanya davant els grans debats europeus (reformes dels Tractats, ampliacions, marc financer plurianual, etc.).
• Coordina, juntament amb la Presidència del Govern, la postura espanyola als Consells de Ministres de la UE, especialment al Consell d’Afers Exteriors i, segons l’estructura concreta del moment, al Consell d’Afers Generals.
• Vetlla perquè l’acció dels altres ministeris sectorials a Brussel·les (Economia, Hisenda, Agricultura, Transició Ecològica, Interior, etc.) sigui coherent amb la línia general de política europea del Govern.

En segon lloc, té una funció clau de representació d’Espanya a la UE:

• Representa Espanya al Consell d’Afers Exteriors, on es tracten política exterior i de seguretat comuna, defensa, sancions, relacions amb tercers països o organitzacions internacionals.
• Pot actuar al Consell d’Afers Generals quan així es decideixi, especialment en qüestions d’arquitectura institucional de la Unió, Brexits, ampliacions o Estat de Dret.
• Manté relació política amb l’Alt Representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i amb el cos diplomàtic de la Unió (SEAE), defensant les posicions espanyoles en la definició d’estratègies exteriors comunes.

Juntament amb la representació política, el ministre dirigeix la xarxa diplomàtica espanyola davant la UE:

• Depèn d’ell la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea (REPER), que és l’“ambaixada” d’Espanya a Brussel·les i el principal instrument tècnic i negociador en el dia a dia comunitari.
• Supervisa i orienta la tasca de l’ambaixador representant permanent i del representant permanent adjunt, que participen al COREPER (Comitè de Representants Permanents), on es preparen pràcticament totes les decisions del Consell.
• Marca les prioritats i línies vermelles de la delegació espanyola als grups de treball del Consell i en els contactes informals amb Comissió, Parlament Europeu i altres delegacions.

Un tercer bloc de competències és la coordinació interministerial sobre assumptes europeus. Tot i que cada ministeri negocia a Brussel·les qüestions del seu àmbit (agricultura, energia, transport, etc.), el disseny institucional espanyol col·loca el ministre d’Exteriors —a través de les seves secretaries d’Estat i direccions generals europees— com a peça d’engranatge:

• Participa en la preparació dels Consells Europeus (les cimeres de caps d’Estat i de Govern) donant suport a la Presidència del Govern en la definició de posicions i en el seguiment de conclusions.
• Presideix o copresideix òrgans interns de coordinació d’assumptes de la UE (comissions delegades o comissions interministerials), on s’harmonitzen postures espanyoles abans de cada Consell.
• Canalitza informació cap a les comunitats autònomes quan les seves competències estan afectades per decisions europees, en coordinació amb Presidència i altres departaments.

A més, el ministre té facultats en la dimensió normativa i d’execució del Dret de la UE:

• Participa en la posició espanyola respecte a noves directives, reglaments i decisions, en coordinació amb els ministeris responsables del contingut material.
• Ajuda a assegurar la coherència entre l’ordenament intern i les obligacions europees, alertant sobre possibles xocs i donant suport en la defensa d’Espanya en procediments davant el TJUE, encara que la defensa processal pugui estar atribuïda formalment a altres òrgans.
• Promou, des de l’òptica política, que Espanya aprofiti els instruments i fons de la UE com a palanca de la seva acció exterior (veïnatge, cooperació, etc.).

Finalment, el ministre té un paper d’impuls polític i explicació pública de la integració europea:

• Defensa a les Corts Generals la política europea del Govern i respon a interpel·lacions o preguntes sobre la UE.
• Participa en cimeres bilaterals amb altres Estats membres i en fòrums on s’articulen aliances dins la UE (per exemple, grups de països afins en determinats temes).
• Contribueix a projectar la imatge d’Espanya com a soci fiable i proeuropeu, integrant la dimensió europea en tota la política exterior del país.

En síntesi, el ministre d’Afers Exteriors no és l’únic actor espanyol en la política europea, però sí el que garanteix que la relació amb la Unió Europea es dugui amb unitat de criteri, coherència diplomàtica i visió estratègica, articulant la posició del conjunt del Govern i representant Espanya en els nivells polítics clau de la Unió.

Amb la informació que aporten les fonts consultades en aquesta cerca, és possible perfilar qui és avui Juan Jesús Vivas com a responsable polític, però no reconstruir amb detall la seva trajectòria política i professional prèvia a la seva arribada a la Presidència de la Ciutat Autònoma de Ceuta. Els documents accessibles se centren gairebé exclusivament en el seu paper actual com a president de la ciutat i en la seva interlocució amb diferents autoritats del Govern d’Espanya i d’altres comunitats autònomes.

Les agendes institucionals i notes de premsa revisades l’identifiquen de forma reiterada com a president de la Ciutat Autònoma de Ceuta. Apareix a l’agenda de la Casa Reial en diverses ocasions, on es recull que Sa Majestat el Rei rep en audiència el president de la Ciutat Autònoma, Juan Jesús Vivas, a l’agost de 2026, en diferents dates consecutives (per exemple, els dies 6, 7, 8, 9 i 10 d’agost, segons les entrades de l’agenda oficial: agenda de la Casa Reial). Aquestes audiències posen de relleu la seva condició de màxima autoritat institucional de la ciutat autònoma.

Així mateix, diverses agendes d’altres executius territorials recullen la seva participació en actes i trobades polítiques en qualitat de president ceutí. Per exemple, l’agenda de la Junta d’Andalusia informa de visites del president andalús a la Ciutat Autònoma a l’agost de 2026, assenyalant expressament la presència del “president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, Juan Jesús Vivas” (agenda de la Junta d’Andalusia). L’agenda de la Junta de Castella i Lleó i de la Generalitat Valenciana consigna la seva intervenció en esmorzars informatius del Fòrum Europa com a president de Ceuta (agenda de Castella i Lleó, agenda de la Generalitat).

Les notes de premsa del Govern d’Espanya també el situen de forma constant en aquest rol. Distints ministeris (Defensa, Economia, Joventut i Infància, Afers Exteriors, etc.) recullen reunions dels seus titulars amb el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, ja sigui al Palau de l’Assemblea de Ceuta o a la seu dels ministeris a Madrid. Un exemple és la nota del Ministeri de Defensa sobre la visita a unitats militars a Ceuta, on s’indica que la ministra es reuneix amb “el president de la ciutat autònoma de Ceuta, Juan Jesús Vivas” (nota de Defensa).

En el pla estrictament partidista, algunes cròniques i comunicats del Partit Popular (PP) i de mitjans que recullen declaracions sobre la crisi migratòria o sobre la situació social i econòmica de Ceuta el mencionen expressament com a dirigent del PP. Per exemple, una informació de l’agència Europa Press reproduïda per Infosalus es refereix a ell com a “el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP)” en citar les seves declaracions en resposta a la ministra de Sanitat en el context d’un debat sobre recursos sanitaris a la ciutat (crònica d’Infosalus). Una altra nota del propi Partit Popular destaca “la gestió del president Juan Jesús Vivas” en relació amb la situació de Ceuta (nota del PP), cosa que confirma la seva adscripció a aquesta formació.

Tanmateix, els materials accessibles en aquesta investigació no inclouen una fitxa biogràfica estructurada (com les que solen publicar els parlaments, partits o la pròpia Ciutat Autònoma) en la qual es detallen elements clau de la seva trajectòria prèvia: formació acadèmica concreta, professió d’origen, càrrecs exercits a l’administració local o autonòmica abans d’assolir la Presidència, responsabilitats en empreses públiques o privades o la cronologia dels seus llocs orgànics dins del Partit Popular de Ceuta.

Tampoc s’ha localitzat, en aquestes fonts, una biografia oficial que precisi en quin any exacte va assumir cada responsabilitat prèvia ni la naturalesa dels seus càrrecs anteriors (per exemple, si va exercir funcions directives en entitats financeres o empreses públiques, o si va ocupar regidories o conselleries determinades abans de ser president). Aquest tipus d’informació sol trobar-se en:

• La pàgina institucional de la Ciutat Autònoma de Ceuta (apartats de “Presidència” o “Govern”).
• La web oficial del Partit Popular, a la seva secció de càrrecs autonòmics i locals.
• Fitxes biogràfiques del Congrés, del Senat o de parlaments autonòmics, si hagués estat membre en algun moment.
• Entrevistes de perfil a la premsa local de Ceuta, on habitualment es detallen els antecedents professionals i polítics dels seus responsables públics.

En resum, amb les fonts disponibles aquí només es pot afirmar amb seguretat que Juan Jesús Vivas és el president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, que actua com a referència institucional en la relació amb el Govern central i amb altres governs autonòmics, i que pertany al Partit Popular. La reconstrucció completa de la seva trajectòria política i professional anterior a la Presidència —tal com l’estàs plantejant— requeriria acudir a aquestes biografies oficials específiques o a perfils periodístics detallats que no han aparegut en aquesta cerca.