Brussel·les coordinarà compres de gas, activarà ajudes i retallarà costos elèctrics: així és el pla que Ribera presenta avui

Tots els governs miren aquest dimecres l'edifici Berlaymont. És la seu de la Comissió Europea a Brussel·les. Des que la presidenta Ursula von der Leyen va avançar la presentació d'un pla per pal·liar les conseqüències de la guerra a l'Iran, a la capital comunitària han circulat esborranys, propostes, filtracions, corrillos off the record dels membres de l'executiu comunitari… Tots ells sobre una mateixa proposta estratègica “dissenyada per alliberar la Unió de les seves vulnerabilitats energètiques”.

Segons esborranys consultats per Demòcrata, el pla que la vicepresidenta executiva Teresa Ribera donarà a conèixer aquest dimecres s'estructura al voltant de cinc àrees d'acció clau que busquen donar resposta en dos escenaris. Per una banda, a curt termini, oferir alleujament immediat als Estats membres; per l'altra, enfortir la resiliència energètica a llarg termini.

En paraules de la màxima dirigent comunitària, es tracta d'una recepta que pretén ser “específica, no general, oportuna, ràpida i temporal”. La voluntat és actuar amb precisió en cadascun dels escenaris identificats, seguint molt de prop les propostes de l'Agència Internacional de l'Energia per descongestionar el sistema.

Abans de l'anunci d'aquest dimecres, Ribera va arribar a detallar en una trobada informal amb periodistes que es tractava d'un paquet de mesures “bastant equilibrat entre enfortir propostes estructurals i aquelles extraordinàries per a supòsits d'emergència”. El missatge que es vol llançar és, així, de moderació, contenció, estalvi i eficiència. “Agilitzar les coses”, segons l'espanyola.

Coordinació europea: la lliçó de crisis anteriors

Una de les claus de la nova estratègia de la Comissió Europea és la coordinació entre els Estats membres, una lliçó apresa de crisis anteriors, expliquen fonts comunitàries. Brussel·les vol aprofitar el pes de la Unió com a comprador únic i la força del seu mercat interior.

Per aquest motiu, es facilitarà la coordinació de les accions nacionals relacionades amb l'ompliment dels magatzems de gas, així com la possible alliberació de reserves de petroli. També s'impulsarà un acostament coordinat a proveïdors internacionals de gas i petroli, en un intent per aprofitar el potencial funcionament de la Plataforma d'Energia i Matèries Primeres de la Unió.

A més, la Comissió estudiarà les capacitats de refinat europees per garantir la resiliència en el subministrament de productes com el querosè per a avions (jet fuel), la disponibilitat del qual l'Executiu comunitari defineix com a crítica.

Protecció a llars i empreses davant el xoc de preus

L'equip de Ribera busca amb aquest pla protegir les llars, especialment les més vulnerables, així com les empreses —petites i mitjanes empreses i indústries electrointensives— dels pics de preus ocasionats per l'escalada de tensió a Orient Mitjà.

Entre les mesures d'alleujament immediat que Brussel·les podria presentar aquest dimecres es troba el suport a aquells Estats membres que optin per activar esquemes de suport a la renda, vals d'energia, tarifes socials i reduccions d'IVA per a tecnologies netes com bombes de calor i plans solars.

Els Vint-i-set podran també introduir prohibicions temporals de desconnexió del subministrament energètic per a consumidors vulnerables. L'Executiu comunitari vol completar totes aquestes mesures amb noves propostes legals encaminades a reduir estructuralment els costos del sistema mitjançant la reforma dels càrrecs de xarxa i la fiscalitat.

Els textos als quals ha tingut accés Demòcrata asseguren que l'objectiu és que l'electricitat acabi tenint una càrrega impositiu menor que els combustibles fòssils, una inversió de l'esquema tradicional que busca accelerar la transició energètica.

Substituir importacions per energia neta europea

A més, el Col·legi de Comissaris pretén que la Unió substitueixi el gas i el petroli importats per energia neta de producció pròpia. En aquest camí, s'aposta per impulsar el relleu de calderes de gas per bombes de calor, la qual cosa podria reduir dràsticament les factures energètiques.

De cara a la calefacció urbana i industrial, el que s'estudia és fomentar el desplegament d'energia geotèrmica i solar tèrmica. També es va a incentivar el canvi a vehicles elèctrics mitjançant esquemes de leasing social i la millora del transport públic.

Perquè l'energia sigui barata, alhora que segura, la Comissió assegura que cal una transformació profunda del sistema actual. Per això, Brussel·les accelerarà la negociació del Paquet de Xarxes de la Unió amb la intenció de facilitar que l'energia flueixi des d'on es produeix fins a on es consumeix al millor preu possible.

Un altre de les propostes que podria presentar l'Executiu és l'expansió massiva de la capacitat d'emmagatzematge tèrmic i de bateries per integrar les renovables, una qüestió que les fonts assenyalen com un “imperatiu”.

Els pròxims passos de l'electrificació 

Al juny, la Comissió donarà a conèixer el seu pla d'acció per a l'electrificació. Aquest paquet, que reforçarà el que ara es posarà en marxa, està ideat amb l'objectiu d'abordar les barreres a l'electrificació en la indústria, el transport i els edificis.

A més, la Comissió planeja tirar endavant una certa flexibilització que permeti augmentar la liquiditat en els mercats de CO₂, facilitant així el funcionament del sistema de comerç d’emissions. A això se suma la possibilitat d’ampliar mecanismes com la compensació del preu de l’electricitat o la compensació per les despeses indirectes del CO₂ dins del marc de les ajudes d’Estat.

Aquestes eines busquen alleujar la pressió sobre sectors industrials especialment exposats a l'augment dels costos energètics. Brussel·les assistirà els Estats membres que vulguin explorar l'assignació dels ingressos obtinguts per les subhastes del carboni per finançar mesures específiques.

Aquests fons es destinarien a:
• Inversions que accelerin l'electrificació (transport i calefacció).
• Mesures que ajudin a reduir els preus de l'electricitat per a llars i indústria.

Finançament: mobilitzar capital públic i privat

La transició que Brussel·les vol dur a terme requereix una inversió anual de sis-cents seixanta mil milions d'euros durant els propers quatre anys, segons les estimacions de l'Executiu comunitari. En aquesta missió s'apunta a la necessitat de mobilitzar tant capital públic com privat.

Com aconseguir-ho? S'organitzarà una cimera d'alt nivell aquest mateix any per atraure inversors institucionals cap a sectors d'alt impacte com bateries i infraestructures de vehicles elèctrics.

Els Estats comptaran amb assistència de la Comissió per reassignar fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i de Cohesió cap a inversions energètiques d'impacte ràpid. A més, a causa de la crisi actual a l'Estret d'Ormuz, que ha comportat un augment dràstic dels preus del cru i el gas, s'ha establert un marc d'ajudes específic.

Este dimecres es donarà llum verda a ajudes estatals temporals per a l'agricultura —afectada pel preu dels fertilitzants—, la pesca —pel combustible marí— i el transport. Això sí, en els esborranys s'adverteix que les ajudes han de ser necessàries, proporcionades i limitades en el temps, cobrint fins al 50% dels sobrecostos derivats de la crisi.

El coll d'ampolla del combustible aeri

El cert és que la tensió a Ormuz té un impacte crític en el subministrament de combustible aeri, a causa de l'alta dependència de les importacions que utilitzen aquesta via com a canal de transport. A dia d'avui, la Unió Europea importa el 40% del combustible aeri que consumeix.

Més enllà, aproximadament la meitat d'aquestes importacions transita gairebé de forma obligatòria per l'Estret d'Ormuz, cosa que converteix aquest punt geogràfic en un coll d'ampolla estratègic.

Malgrat que a Brussel·les rebaixen l'alarmisme sobre una possible amenaça immediata a la seguretat total del subministrament, els documents interns de l'Executiu parlen d'una situació “tensa” per a aquest combustible específic, a causa que les fonts alternatives són limitades.

Com a mesura d'alleujament immediat, es va arribar a estudiar la possibilitat de recomanar als Estats membres que les seves empreses evitin viatges aèries de treball sempre que sigui possible. Per la seva banda, la Comissió promourà contactes amb proveïdors alternatius i països socis, com els Estats Units, per assegurar subministraments fora de la zona de conflicte.

El torn dels Estats 

En els esborranys consultats no hi ha referència a una de les propostes que el Govern espanyol va elevar a les institucions comunitàries. El vicepresident Carlos Cuerpo va proposar a la Comissió Europea introduir un impost als beneficis extraordinaris de les companyies energètiques.

Ribera va relliscar la setmana passada que, pel moment, no es donava el consens necessari entre els Estats, que requereix unanimitat en tractar-se d'una mesura fiscal. Aquest tipus de gravamen ja va ser aplicat durant la crisi energètica del 2022, encara que la seva re edició presenta importants desafiaments polítics i tècnics.

Aquesta bateria de mesures serà discutida, en qualsevol cas, pels caps d'Estat i de Govern dels Vint-i-set, que aquest dijous i divendres es donen cita a Xipre.Un moment en el qual Von der Leyen pretén alinear la posició dels Estats membres davant la volatilitat dels esdeveniments i reforçar la idea que la resposta europea ha de ser, sobretot, coordinada, estratègica i sostinguda en el temps.