Brussel·les porta Espanya davant la Justícia europea per incomplir la normativa sobre aigües residuals

La Comissió Europea denuncia davant del Tribunal de Justícia de la UE que Espanya continua incomplint les obligacions de recollida, depuració i control d'aigües residuals en desenes d'aglomeracions urbanes.

3 minuts

Publicat

Última actualització

3 minuts

La Comissió Europea (CE) ha decidit portar Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per incomplir de forma perllongada la normativa comunitària sobre el tractament d'aigües residuals urbanes. La decisió arriba després d'anys d'advertències i procediments oberts per part de Brussel·les.

Segons la Comissió, les autoritats espanyoles no han garantit plenament la recollida, el tractament i el control de les aigües residuals en desenes de nuclis urbans, incomplint així les obligacions recollides en la Directiva europea sobre tractament d'aigües residuals urbanes.

Deficiències detectades en desenes de municipis

L'expedient europeu assenyala que Espanya manté irregularitats en nombrosos punts del territori. En concret, quinze aglomeracions urbanes encara no disposen de sistemes adequats de recollida d'aigües residuals, o no ofereixen alternatives equivalents que assegurin la mateixa protecció mediambiental.

A més, trenta-nou aglomeracions no garanteixen un tractament secundari adequat, requisit obligatori per reduir la càrrega contaminant abans del vessament al medi ambient. A això se sumen vuit zones sensibles on el tractament resulta insuficient, especialment en àrees vulnerables a l'eutrofització, un fenomen que deteriora la qualitat de l'aigua per excés de nutrients.

La Comissió també retreu que cinquanta-dues aglomeracions manquen de controls eficaços sobre els abocaments, cosa que impedeix verificar si les instal·lacions compleixen realment amb els estàndards exigits.

Risc ambiental i sanitari

La normativa europea busca evitar que les aigües residuals sense tractar acabin contaminant rius, aqüífers, llacs o zones costaneres. Brussel·les recorda que l'absència de tractament adequat pot afectar directament la salut pública i l'equilibri ecològic, a més d'agreujar problemes relacionats amb la qualitat de l'aigua.

La directiva obliga tots els Estats membres a garantir que els municipis de més de 2.000 habitants disposin de sistemes de sanejament i depuració eficaços abans de alliberar l'aigua a l'entorn natural.

Un procediment obert des del 2017

El conflicte entre Brussel·les i Espanya no és nou. La Comissió va remetre una primera carta d'emplaçament el 2017 i va emetre un dictamen motivat el 2019, donant marge per corregir les deficiències detectades. No obstant això, l'Executiu comunitari considera que els avenços han estat insuficients, motiu pel qual ha optat per elevar el cas davant la Justícia europea.

La decisió d'acudir al Tribunal de Justícia obre la porta a una futura condemna contra Espanya. En cas que el tribunal confirmi l'incompliment, el país podria enfrontar-se a sancions econòmiques i multes coercitives fins que s'adaptin completament les infraestructures afectades.

possibles sancions de la UE

Espanya podria enfrontar-se a multes milionàries i sancions periòdiques si el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) conclou que manté l'incompliment de la directiva sobre aigües residuals urbanes.

En aquest tipus de procediments, el TJUE pot imposar:

  • Una multa a tant alçat (pagament únic).
  • Una sanció coercitiva periòdica mentre persisteixi l'incompliment.
  • Penalitzacions addicionals si Espanya no executa la sentència.

Espanya ja va ser sancionada anteriorment per aquesta mateixa normativa ambiental. En 2018, el TJUE va condemnar l'Estat espanyol a pagar 12 milions d'euros de multa fixa, a més de 10,95 milions d'euros per cada semestre de retard en l'adaptació de diverses depuradores i sistemes de sanejament.

La Comissió Europea (CE) calcula aquestes sancions tenint en compte: 

  • Gravetat de l'incompliment ambiental.
  • El temps que fa que no es corregeix la infracció.
  • La capacitat econòmica del país sancionat.
  • L'efecte dissuasori de la multa per evitar reincidències.

Si el tribunal considera ara que hi ha una reincidència estructural, Espanya podria enfrontar-se a una combinació similar a la de 2018. Desenes de milions en sancions inicials i pagaments recurrents fins a corregir les infraestructures pendents.

A més, el cost polític i financer podria ampliar-se per dues vies:

  1. Pressió sobre fons europeus vinculats a sostenibilitat i transició ecològica.
  2. Major vigilància comunitària sobre inversions hidràuliques i depuració.