Com queda el calendari de la competitivitat europea després de l'EUCO: propostes, dates i terminis clau

Els funcionaris comunitaris coincideixen en un diagnòstic durant els últims mesos a Brussel·les. El mercat de capitals europeu i la seva autonomia s'enfronten a una sèrie d'obstacles que impedeixen que el continent sigui plenament eficient. A la capital creuen tenir la resposta als seus maldecaps: les barreres a les activitats econòmiques transfrontereres i les pràctiques de supervisió no alineades, amb eines febles a nivell europeu que mantenen un fort biaix domèstic.

Fonts consultades per Demócrata assenyalen tres eixos d'actuació en aquest debat: la manca d'integració unida a l'escala del mercat, una supervisió fragmentada i barreres a la innovació. En comparació amb els Estats Units, la Unió Europea té un nombre més gran d'entitats petites, costos de transacció més alts i liquiditat limitada. A això s'hi suma el fet que les diferències en les pràctiques de supervisió per a les mateixes activitats estarien generant ineficiències i augment dels costos operatius per a aquelles companyies que desenvolupen la seva tasca en diversos Estats.

Fins i tot hi ha veus als passadissos europeus que estimen que “les barreres internes en el mercat únic són equivalents a un aranzel de més del 100%”. Tot això en un moment en què la Unió Europea diu estar reforçant la seva autonomia estratègica per trencar l'esquema concebut fins ara, en què els Estats Units brindaven el paraigua de la seguretat i la Xina el dels productes competitius.

Un nou impuls polític amb terminis difusos

Amb la missió de redoblar els seus esforços en aquest àmbit, els líders europeus van encomanar a la Comissió Europea el disseny d'una estratègia clara “amb terminis i mesures concretes” després de la seva retirada informal al febrer. Davant una reunió de la indústria belga, la presidenta Ursula von der Leyen va arribar a confessar el seu malestar pel fet que la legislació adoptada durant els últims anys no estigués recollint els resultats esperats.

Així, la cimera del Consell Europeu d'aquest dijous es plantejava com la nova casella de sortida. El km 0 perquè el continent comencés a recuperar el seu lideratge econòmic. No va ser del tot així. Superada la “obligació” de reaccionar davant la guerra iniciada per part dels Estats Units i Israel a l'Iran, els Vint-i-set es van reservar el sopar per discutir aquests assumptes.

A la pràctica, va servir com una puntada cap endavant, on l'Executiu no va desvelar tots els detalls del seu pla “Una Europa, un mercat”, però sí que va fixar uns terminis concrets per als pròxims mesos. No deixis per avui el que puguis fer demà. Les conclusions adoptades a mitjanit inclouen el matís que els Estats posaran en marxa la seva nova agenda durant aquest 2026 “quan sigui possible” i “com a molt tard a finals de 2027”.

Mercat únic, simplificació i drets

El leitmotiv que es pot esperar d'aquest nou impuls és el fet d'idear un sistema en què “empreses de totes les mides” es vegin en la capacitat de poder operar “sense obstacles en el mercat únic” mitjançant “normes harmonitzades a nivell de la Unió Europea”. A les capitals es presta especial atenció al fet que es reforci “la lliure circulació de treballadors mitjançant la millora del reconeixement mutu de qualificacions professionals”.

Abans de desembre es vol assolir el principi de “només una vegada”, fins i tot mitjançant una Cartera Empresarial. L'objectiu de fons és simplificar processos administratius aprofitant la digitalització.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va advocar a la sala del Consell Europeu per mantenir els pilars socials de la Unió fins i tot en els debats sobre la simplificació regulatòria. D'aquesta manera, els Estats s'han compromès a “reforçar la protecció dels consumidors” utilitzant com a base una nova iniciativa que l'Executiu presentarà també en l'últim trimestre de l'any relativa a la comercialització de productes, especialment sobre aquells no conformes procedents de tercers països.

Això no és tot pel que fa a la lliure circulació. La Comissió també ha rebut l'encàrrec d'elaborar abans de desembre una proposta per acabar amb la fragmentació dels requisits d'etiquetatge i envasament de productes, recolzant-se en solucions digitals. “Això hauria d'abordar l'impacte negatiu de les restriccions territorials de subministrament que fragmenten el mercat únic”, sosté el document de conclusions.

Escala, competència i simplificació regulatòria

Així, el gabinet Von der Leyen haurà de complir amb el mandat de donar suport a les companyies en la seva lluita per assolir la escala necessària per competir a nivell mundial. Els caps de Govern estan d'acord que això també fa referència “a la revisió en curs de les directrius sobre concentracions”, que, diuen, haurà de continuar garantint una competència efectiva.

El cert és que l'inici del segon mandat de l'alemanya ha estat caracteritzat per la agenda de simplificació desplegada, amb pràcticament una desena de paquets òmnibus, dels quals només tres —entre ells el relatiu a les responsabilitats climàtiques de les empreses— han completat la seva tramitació.

Malgrat que, com la dirigent va reconèixer, no està “satisfeta” amb la velocitat que està prenent la tramitació d'aquests paquets entre els colegisladors i, per tant, amb el seu impacte real en el teixit productiu, els Estats estan disposats a “mantenir l'impuls per reduir les càrregues derivades de la legislació existent”.

A l'horitzó: culminar abans de finals de 2026 tots els paquets òmnibus pendents, inclòs un ambiciós paquet òmnibus sobre IA abans de juliol de 2026.

Energia, indústria i autonomia europea

Més enllà de completar els paquets ja presentats, els Vint-i-set van sortir de la sala del Consell Europeu amb la voluntat que l'Executiu “presenti noves iniciatives per accelerar els procediments de planificació de permisos”. Ara bé, la clau no estaria només a desenvolupar nous textos legals, sinó que “el Parlament Europeu i el Consell evitin introduir càrregues addicionals en els actes jurídics de la UE”.

Amb tot, un dels reptes a què Von der Leyen haurà de fer front en els pròxims mesos serà el de la revisió del sistema de comerç d'emissions. Els europeus volen que la reforma que es presentarà “a tot estirar el juliol del 2026” ajudi a reduir la volatilitat del preu del carboni i en mitigui l'impacte en els preus de l'electricitat, així com en la deslocalització d'activitats. Les delegacions creuen que hi ha un cert consens a mantenir el seu paper “essencial” com a senyal de mercat que impulsa la inversió.

En matèria energètica, els Estats membres volen que els colegisladors acordin el 2026 un ambiciós paquet sobre xarxes “per construir ràpidament la infraestructura necessària, garantir-ne la resiliència i millorar les interconnexions a escala transeuropea”. Fins i tot s'obre la porta a simplificar els procediments d'autorització.

Després de la cimera informal de febrer, la Comissió va presentar la seva iniciativa coneguda com “Made in Europe”, que prioritza l'adquisició de productes europeus en els processos de contractació pública. Els Vint-i-set han pactat que la seva tramitació es tanqui aquest mateix any per protegir sectors clau davant la competència deslleial “fins i tot mitjançant l'ús oportú d'instruments de defensa comercial”.

A més, el Consell Europeu ha instat a culminar abans de 2027 les negociacions sobre les propostes legislatives relatives a la titulització, les pensions complementàries i el paquet d'integració i supervisió del mercat. Això passa també per la proposta de l'euro digital, el règim 28, la sobirania tecnològica i el marc del sector bancari.

“El Consell demana a la Comissió i als colegisladors que aprofundeixin en la integració del mercat bancari de la UE avançant cap a la culminació de la Unió Bancària”, culminen les conclusions de la cimera de març.

Una cursa contrarellotge a Brussel·les

Després d'hores de negociacions centrades en la reacció europea a una guerra en la qual no decideixen i després de posposar els debats estratègics, la Comissió ha de complir els deures en un temps rècord poc habitual a Brussel·les. No és tasca menor: aconseguir reescriure en nou mesos les traves que han impedit el creixement del continent durant els últims anys.