Les conseqüències de la guerra a Orient Mitjà poden perllongar-se mesos o fins i tot anys. Aquest és el diagnòstic que es fa a les institucions europees, on s'estima que la Unió ja ha assumit 27.000 milions d'euros en costos no previstos, una xifra que equival a aproximadament 500 milions d'euros diaris. Aquest impacte econòmic, derivat en gran mesura de la volatilitat energètica i de les tensions en rutes comercials clau com l'estret d'Ormuz, ha obligat Brussel·les a accelerar la seva resposta.
Per això, la Comissió Europea ha fet un pas més en la seva estratègia per pal·liar els efectes de la guerra a Orient Mitjà a la butxaca d'empreses i ciutadans europeus. L'Executiu comunitari aposta ara per introduir la flexibilitat necessària perquè els Estats membres puguin subvencionar les empreses dels sectors més perjudicats pel tancament de l'estret d'Ormuz i per l'encariment dels subministraments energètics.
En línia amb el plantejat per diversos Estats durant l'última cimera de líders europeus a Xipre, Brussel·les ha proposat la creació d'un nou programa que permetrà a les empreses que compleixin determinats requisits rebre compensacions de fins al 70% de l'augment dels costos relacionats amb el combustible i els fertilitzants.
Simplificació administrativa i major abast dels ajuts
Aquesta iniciativa va acompanyada, segons la comunicació difosa aquest dimecres, d'una sèrie de mesures destinades a simplificar els processos de sol·licitud, especialment per a petites empreses. Així mateix, es preveuen límits d'ajuda més elevats per als sectors amb alt consum elèctric, la qual cosa suposa un alleujament addicional per a indústries especialment exposades a les fluctuacions del mercat energètic.
L'objectiu de la Comissió és doble: per una banda, garantir que els ajuts arribin amb rapidesa als qui més els necessiten; per l'altra, evitar que la burocràcia freni la capacitat de reacció de les economies nacionals davant una crisi de caràcter global.
Notícia destacada
Von der Leyen alerta que l'impacte de la guerra a l'Iran pot durar anys i suposa 500 milions al dia
2 minuts
Per a la vicepresidenta executiva de la Comissió, Teresa Ribera, una “economia neta” és la clau per protegir els europeus de futures crisis energètiques. En aquest sentit, manté que la transició energètica segueix sent l'estratègia més eficaç per reforçar l'autonomia, el creixement i la resiliència d'Europa.
No obstant això, durant una roda de premsa celebrada aquest dimecres, Ribera ha reconegut que el recent augment dels preus de l'energia exigeix una resposta immediata. “Aquest marc permet solucions de fàcil aplicació que sustentaran el desenvolupament continu de sectors clau de la UE, com l'agricultura, la pesca i el transport, amortint els efectes de la crisi”, ha sentenciat.
Un marc temporal subjecte a revisió
En qualsevol cas, es tracta d'una mesura de caràcter temporal que estarà vigent fins a finals d'any. Durant aquest període, els serveis de la Comissió monitoraran de forma periòdica el contingut, l'abast i la durada del marc, en funció de com evolucionin els esdeveniments a Orient Mitjà i de la situació econòmica general.
El nou marc temporal està dissenyat per donar suport a la resiliència de les empreses davant la volatilitat experimentada en els últims dies en els preus de l'energia, així com davant les interrupcions en les cadenes de subministrament. En concret, va dirigit a sectors com:
- L'agricultura
- El transport terrestre
- La navegació de curta distància
- La indústria electrointensiva
Aquests sectors són especialment vulnerables a l'augment dels costos energètics i a les disrupcions logístiques, cosa que justifica la seva inclusió prioritària en el programa d'ajudes.
Com funcionaran les compensacions
En el cas de l'agricultura, la pesca i el transport, la Comissió concedirà permís als Estats membres per atorgar ajudes sota dues modalitats principals: la compensació de sobrecostos i una opció simplificada per a petites empreses.
A través d'aquest mecanisme, els Estats podran cobrir fins al 70% dels costos addicionals derivats de l'augment dels preus dels combustibles o fertilitzants. Per calcular aquest sobrecost, Brussel·les proposa restar un preu de referència històric al preu de mercat actual i multiplicar el resultat pel consum real o el consum previ a la crisi.
A més, amb l'objectiu de reduir la càrrega administrativa, es permetrà concedir ajudes basades en estimacions generals o indicadors, com la mida de la flota o la superfície conreada, en lloc d'exigir proves detallades de consum. Aquesta opció simplificada estableix un límit màxim de 50.000 euros per empresa, cosa que facilitarà l'accés a les ajudes per a petites i mitjanes empreses, tradicionalment més afectades pels costos administratius.
Notícia destacada
Ribera i el laberint de les fusions: setmanes crítiques per decidir quant poder tindran les grans empreses
5 minuts
Quant a la indústria electrointensiva, la proposta introdueix modificacions temporals en el marc d'ajudes estatals vinculat al Pacte Industrial Net. L'objectiu és respondre al pic de preus de l'electricitat mitjançant un augment de la intensitat de les ajudes. En concret, s'eleva del 50% al 70% la cobertura dels costos d'electricitat per al consum elegible, la qual cosa pot cobrir fins al 50% del consum total del beneficiari. Tot això sense exigir esforços addicionals de descarbonització més enllà dels ja previstos per accedir a aquest increment.
Subvencions al gas: una opció sota condicions estrictes
La Comissió també deixa oberta la possibilitat d'avaluar, cas per cas, mesures transitòries destinades a subvencionar el cost del gas utilitzat en la generació d'electricitat, amb l'objectiu de reduir els preus per a tots els consumidors.
Tanmateix, aquestes mesures hauran de complir condicions estrictes: estar limitades en el temps, preservar els incentius per a la inversió en energies netes i garantir que el benefici es traslladi íntegrament als consumidors finals.
Encara que la prioritat segueix sent avançar cap a una economia neta a llarg termini, la Comissió reconeix que el nou marc permet als Estats membres actuar d'immmediat per evitar que el creixement de les empreses més exposades es vegi perjudicat de forma irreparable per la conjuntura actual. Aquest equilibri entre resposta urgent i estratègia estructural defineix la política energètica europea en un moment marcat per la incertesa geopolítica.
Estabilitat financera
En aquest context, el Govern espanyol ha traslladat als Vint-i-set la possibilitat d'allargar un any més el desemborsament dels fons de recuperació, amb la finalitat de reforçar l'aposta per l'electrificació i les energies renovables. Una proposta que buscava consolidar les inversions en infraestructures energètiques en un moment en què la seguretat del subministrament s'ha convertit en una prioritat.
Davant aquesta iniciativa, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va respondre animant els Estats membres a continuar destinant recursos de forma massiva a projectes clau per a la transició verda. No obstant això, va evitar pronunciar-se sobre una possible ampliació del període d'aquests fons, el final dels quals està previst per a agost d'aquest any. La seva postura reflecteix la cautela de Brussel·les a l'hora de modificar els calendaris financers, així com la intenció de mantenir la disciplina pressupostària en un context d'elevada incertesa.
Des de l'entorn de la rotonda Schuman, cor institucional de Brussel·les, s'insisteix en la necessitat d'impulsar inversions de gran escala en emmagatzematge energètic, bateries i flexibilitat del sistema elèctric. Aquest últim concepte fa referència a la capacitat d'adaptar l'oferta i la demanda d'energia en temps real, recolzant-se en tecnologies com la intel·ligència artificial, capaces de dirigir els fluxos energètics cap a on es necessiten i de determinar el “mix energètic” més eficient en cada moment. “Això necessita molta inversió”, subratllen des de la Comissió, que considera aquestes infraestructures essencials per garantir l'estabilitat del sistema energètic europeu a llarg termini.