El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha confirmat aquest dijous que la Llei orgànica d'amnistia aprovada pel Govern per assegurar els suports de Junts a la investidura de Pedro Sánchez és compatible amb el Dret comunitari. En concret, la sentència determina que la mesura de gràcia pot aplicar-se tant als delictes de malversació vinculats al procés independentista català, que afectaven directament l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, com als delictes de terrorisme atribuïts a membres dels autodenominats Comitès de Defensa de la República (CDR).
La resolució de Luxemburg arriba després que l'Audiència Nacional plantegés una qüestió prejudicial davant la Justícia europea per conèixer si determinats aspectes de la norma espanyola podien entrar en conflicte amb les obligacions derivades de l'ordenament comunitari. El fall confirma, en línia amb el que ja havia defensat l'advocat general de la UE al novembre, que no hi ha un perjudici directe per als interessos financers de la Unió Europea en relació amb els fons utilitzats durant el procés sobiranista del 2017.
La decisió té una rellevància especial per a Puigdemont, ja que el pronunciament europeu elimina un dels principals obstacles jurídics que mantenien bloquejada l'aplicació de l'amnistia a l'expresident català i obre la porta al seu eventual retorn a Espanya.
Fins ara, la Justícia espanyola havia mantingut en suspens l'aplicació del perdó per al dirigent independentista a l'espera de conèixer la interpretació definitiva de Luxemburg sobre el seu encaix amb la normativa europea. La causa vinculada a la malversació durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 era precisament la que mantenia activa l'euroordre de detenció contra Puigdemont.
Luxemburg descarta un conflicte amb la protecció dels fons europeus
L'advocat general de la UE, Dean Spielmann, ja havia assenyalat en les seves conclusions que "la protecció dels interessos financers de la Unió no s'oposa a l'extinció de responsabilitat prevista a la Llei orgànica d'amnistia" per actes que poguessin afectar interessos financers comunitaris.
El Tribunal europeu comparteix aquesta interpretació i considera que el Dret de la Unió no impedeix que un Estat membre adopti una norma d'amnistia sempre que aquesta no afecti al compliment efectiu de les obligacions europees. En aquest sentit, Luxemburg entén que els fets analitzats no permeten concloure que existís un perjudici directe per al pressupost comunitari que impedís aplicar la mesura de gràcia.
La sentència suposa així un suport jurídic a la interpretació defensada per l'Executiu espanyol, que durant els últims mesos ha sostingut que la Llei d'Amnistia respectava plenament els límits establerts per la legislació europea.
El TJUE valida també l'amnistia per als delictes de terrorisme dels CDR
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea també s'ha pronunciat sobre la qüestió prejudicial plantejada per l'Audiència Nacional en relació amb els delictes de terrorisme atribuïts a diversos membres dels CDR. En aquest cas, Luxemburg conclou que aquests delictes poden quedar inclosos en l'àmbit d'aplicació de l'amnistia, en considerar que els fets no van estar acompanyats de danys greus als drets fonamentals dels ciutadans.
La normativa comunitària en matèria de terrorisme no regula de forma expressa la possibilitat d'aprovar lleis d'amnistia, sinó que estableix uns estàndards mínims que els Estats membres han de garantir per a la prevenció, persecució i sanció de les conductes terroristes.
Segons fonts jurídiques consultades per Demócrata, el Dret de la Unió Europea concedeix un marge d'actuació ampli als Estats membres per decidir sobre la concessió de mesures de gràcia, sempre que aquestes decisions no comprometin el compliment efectiu de les obligacions comunitàries en matèria de lluita contra el terrorisme. La fallada europea, per tant, no suposa una validació política de la Llei d'Amnistia, sinó una resposta estrictament jurídica sobre la seva compatibilitat amb el marc normatiu de la Unió.
Una sentència amb impacte directe al tauler polític espanyol
El pronunciament del Tribunal europeu no era percebut a Madrid i Barcelona com un tràmit jurídic més, sinó com una resolució amb capacitat per alterar els equilibris polítics de la legislatura.
Per a Junts, la sentència té una dimensió estratègica. La formació independentista travessa un moment de pressió electoral pel creixement de noves opcions dins de l'espai sobiranista, com Aliança Catalana, i el retorn de Carles Puigdemont pot convertir-se en un element de mobilització interna.
Una sentència contrària hauria col·locat el partit davant d'una difícil decisió: aprofundir la ruptura amb el Govern de Pedro Sánchez o assumir el desgast d'un acord d'investidura la principal contrapartida del qual, l'amnistia, quedava jurídicament qüestionada. L'aval de Luxemburg permet ara a Junts reivindicar que la seva estratègia negociadora amb els socialistes ha obtingut un resultat tangible.
Per a l'Executiu, la sentència suposa un reforç polític després de mesos de desgast per la negociació amb els independentistes. El Govern de Pedro Sánchez obté un suport jurídic europeu que permet a Moncloa defensar la constitucionalitat i la compatibilitat comunitària de la norma, encara que el Partit Popular previsiblement centrarà la seva crítica en els matisos del fall i en les interpretacions polítiques derivades de la resolució.
La batalla pel relat coincidirà a més amb els moviments d'aproximació entre el Partit Popular i Junts per explorar possibles espais d'entesa política en el futur. Des d'Esquerra Republicana de Catalunya ja han assenyalat aquests acostaments com una possible via de convergència entre forces conservadores i independentistes.
…NOTÍCIA EN ACTUALITZACIÓ…