En directe, Sánchez compara després de participar en el Consell Europeu a Brussel·les

El president del Govern fa balanç de la reunió dels líders europeus en plena precampanya de les eleccions generals del 29N

https://www.youtube.com/embed/u4CRlWi3jkI

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 19 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,3 %
  • PSOE27,5 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Govern, Pedro Sánchez, atén aquest divendres als mitjans de comunicació a Brussel·les després de participar en el Consell Europeu, una cimera marcada per les discrepàncies en matèria migratòria i la preocupació per l'augment dels preus de l'energia.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i la italiana, Giorgia Meloni, han encapçalat un grup de països crítics amb la regularització de centenars de milers d'immigrants impulsada pel Govern espanyol, una mesura que consideren "contrària" a la posició majoritària de la Unió Europea.

A més, els Vint-i-set han reclamat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, mesures urgents davant l'encariment de l'energia, especialment de cara a l'arribada de l'hivern. La reunió, celebrada entre dijous i divendres, es produeix en un context d'intensa activitat electoral a Europa, amb les eleccions generals espanyoles del 29 de novembre com una de les properes cites.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines són les competències del president del Govern d'Espanya segons la Constitució?

Segons la Constitució Espanyola de 1978, el president del Govern és la màxima autoritat del poder executiu i el principal responsable de la direcció de la política interior i exterior. Les seves competències apareixen sobretot en els articles 97, 98, 99 i 100, encara que també es deriven d'altres preceptes constitucionals.

En síntesi, el president del Govern té quatre grans blocs de funcions: direcció del Govern, impuls i coordinació de l'acció política, relació amb el Rei i amb les Corts Generals, i responsabilitat política i de govern. A continuació es detallen cadascun d'aquests àmbits segons la Constitució.

1. Direcció de l'acció del Govern

L'article 97 estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar i la defensa de l'Estat, i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest Govern, el president és qui assumeix la direcció efectiva:

  • Dirigir l'acció del Govern: marca les grans línies d'actuació de l'Executiu, fixa prioritats i coordina l'activitat dels diferents ministeris.
  • Responsabilitat última de les decisions del Govern: encara que les decisions s'adopten col·legiadament en Consell de Ministres, el president és políticament el principal responsable davant les Corts.

L'article 98.2 precisa que el president “dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres del mateix”, fet que li atorga una posició jeràrquica superior respecte dels ministres.

2. Nomenament, cessament i organització del Govern

La Constitució no entra en un detall exhaustiu de totes les facultats organitzatives, però de l'article 98 se'n deriven competències clares:

  • Proposar el nomenament i el cessament dels ministres al Rei. Formalment el Rei nomena i cessa, però sempre a proposta del president del Govern.
  • Determinar l'estructura bàsica del Govern (nombre de ministeris, distribució de competències entre ells), mitjançant normes posteriors d'organització.
  • Coordinar els ministres i resoldre conflictes entre departaments, ja que la direcció de l'acció de govern implica assegurar la coherència del conjunt.

En la pràctica, el president tria els membres del seu Gabinet i pot reorganitzar-lo durant la legislatura, sempre dins del marc constitucional i legal.

3. Relació amb el Rei

El president del Govern és la principal figura d'enllaç entre el poder executiu i la Corona. La Constitució preveu diverses competències específiques:

  • Ser proposat pel Rei per a la investidura (art. 99.1), prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics.
  • Assessorar el Rei en les seves funcions constitucionals relacionades amb el Govern, per exemple, abans de la dissolució de les Corts i convocatòria d'eleccions.
  • Contrafirmar els actes del Rei que requereixen refrendament governamental. En virtut de l'article 64, els actes del Rei no tenen validesa sense el refrendament, que assumeix la responsabilitat política de l'acte.
  • Proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals (art. 115), i la convocatòria d'eleccions generals dins dels límits constitucionals.
4. Relació amb les Corts Generals i responsabilitat política

El Govern, i en particular el seu president, és políticament responsable davant el Congrés dels Diputats. D'aquí se'n deriven diverses funcions rellevants:

  • Obtenir la confiança inicial del Congrés mitjançant la sessió d'investidura (art. 99). Sense aquesta confiança, no pot ser nomenat president.
  • Respondre davant el Congrés mitjançant mecanismes de control parlamentari: preguntes, interpel·lacions, compareixences i mocions.
  • Plantejar la qüestió de confiança (art. 112), per confirmar el suport de la Cambra al seu programa o a una declaració de política general. Si no l'obté, ha de dimitir.
  • Enfrontar-se a una moció de censura (art. 113), que pot provocar el seu cessament si el Congrés tria un altre president per majoria absoluta.

A més, el president dirigeix la presentació de projectes de llei i l'orientació general de l'activitat legislativa del Govern, encara que la iniciativa formal pugui correspondre als diferents ministeris.

5. Altres facultats constitucionals

Encara que no sempre es mencionen de forma explícita, del conjunt de la Constitució se'n desprenen altres competències rellevants:

  • Direcció de la política de defensa i coordinació amb el Rei com a Cap de l'Estat i amb les Forces Armades, en el marc de l'article 97 i de les lleis que el desenvolupen.
  • Participació en la política europea i internacional, liderant la posició del Govern en el Consell Europeu i en les principals relacions exteriors, sempre amb respecte a les competències de les Corts en tractats internacionals.
  • Gestió de situacions de crisi (per exemple, proposta d'estats d'alarma, excepció o setge, regulats en l'article 116), que es tramiten amb la participació imprescindible del Govern i el seu president.

En conjunt, la Constitució configura el president del Govern com el centre de gravetat del poder executiu i el principal referent polític del sistema parlamentari espanyol: dirigeix el Govern, articula la relació amb el Rei, respon davant el Congrés i orienta l'acció pública de l'Estat.

Podries explicar-me amb més detall com funciona el procediment d'investidura del president del Govern segons la Constitució? Quines diferències hi ha entre les funcions del president del Govern i les del Rei en el sistema constitucional espanyol? Com s'articula constitucionalment el control del Congrés sobre el president del Govern (moció de censura, qüestió de confiança, etc.)?

Quins tràmits parlamentaris requereix una regularització massiva d'immigrants a Espanya?

Una regularització massiva d'immigrants no exigeix, per si mateixa, aprovar una nova llei al Parlament. Els tràmits depenen de l'instrument jurídic utilitzat i de si la mesura encaixa en la legislació vigent o necessita modificar-la. La distinció essencial és entre una actuació reglamentària del Govern, una llei aprovada per les Corts i un decret llei sotmès a control posterior del Congrés.

1. Si s'articula mitjançant un reglament

Quan una mesura pot aprovar-se dins del marc legal vigent, la seva adopció correspon al Govern mitjançant l'instrument reglamentari adequat. Un reial decret no es sotmet al procediment legislatiu del Congrés i del Senat ni requereix convalidació parlamentària. Això no significa que el Govern pugui modificar lliurement qualsevol requisit: un reglament ha de respectar la llei i no pot substituir-la en les matèries que aquesta reserva a una norma amb rang legal.

Per tant, abans d'atribuir tràmits parlamentaris a una regularització concreta, cal determinar si estableix condicions permeses per la legislació existent o si canvia el que aquesta disposa. Sense un text concret, no correspon afirmar quina habilitació permet aprovar-la.

2. Si requereix aprovar o modificar una llei

En aquest cas, el recorregut parlamentari comprèn, amb les particularitats del procediment utilitzat, les següents fases:

  • Iniciativa. El Govern pot aprovar un projecte de llei i remetre'l al Congrés. També pot impulsar-se una proposició de llei des dels subjectes habilitats per exercir la iniciativa legislativa.
  • Inici de la tramitació. Les proposicions de llei han de superar, quan correspongui, la presa en consideració: la votació amb què la Cambra accepta començar a discutir-les. Aquest tràmit no equival a aprovar-ne el contingut definitiu.
  • Esmenes i examen del text. Els grups poden proposar canvis. La iniciativa passa pels treballs de ponència i comissió i per les votacions que corresponguin, inclosa la del Ple quan resulti exigible.
  • Intervenció del Senat. Després de la seva aprovació al Congrés, el Senat examina el text i pot aprovar-lo, introduir modificacions o formular un veto. Si planteja canvis o un veto, correspon al Congrés resoldre conforme a les regles aplicables.
  • Publicació i aplicació. Un cop aprovat definitivament, el text es sotmet a sanció i promulgació i es publica al BOE. Entra en vigor quan estableixi la pròpia llei o, en defecte, als vint dies de la seva publicació.

Una llei ordinària s'aprova, com a regla, per majoria simple: més vots favorables que contraris. No s'ha de deduir que tota mesura d'estrangeria requereix llei orgànica; cal atendre al contingut que es modifica i a la seva reserva normativa.

3. Si s'utilitza un decret llei

El Govern necessita justificar una extraordinària i urgent necessitat i respectar els límits constitucionals d'aquest instrument. No serveix per modificar matèries reservades a llei orgànica.

A diferència del reial decret reglamentari, el decret llei té rang de llei i ha de sotmetre's al Congrés en un termini màxim de trenta dies, perquè decideixi mantenir-lo mitjançant la seva convalidació o derogar-lo. A més, el Congrés pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei, obrint la possibilitat d'introduir esmenes.

4. Què no basta per regularitzar

Una proposició no de llei o una moció poden demanar al Govern que actuï, però no concedeixen per si mateixes autoritzacions de residència ni modifiquen la legislació. En definitiva, la mida del col·lectiu beneficiari no determina el procediment: el decisori és quins canvis jurídics necessita la mesura.

Quantes vegades ha participat Pedro Sánchez en Consells Europeus des que és president?

No he pogut establir un nombre total verificat de participacions de Pedro Sánchez en el Consell Europeu des que és president del Govern, amb data de tall del 16 d'octubre de 2026. Les fonts consultades documenten diferents assistències, però no ofereixen una relació completa que permeti sumar totes sense omissions ni duplicacions. Donar una xifra tancada amb aquesta informació seria presentar com a exacte un recompte incomplet.

Des de quan s'ha de comptar

El període comença amb la seva arribada a la Presidència del Govern, el 2 de juny de 2018. La seva primera participació correspon al Consell Europeu celebrat els dies 28 i 29 de juny de 2018, la documentació oficial del qual recull debats sobre migració, seguretat i defensa, economia i Brexit. Aquesta convocatòria s'ha de computar com una reunió, no com dues per haver-se desenvolupat durant dues jornades. Pot consultar-se a la pàgina oficial de la trobada.

Quines participacions estan documentades

A més d'aquella primera reunió, les fonts recuperades permeten identificar les següents trobades. Aquesta relació és parcial: serveix per acreditar participacions concretes, però no representa el total del seu mandat.

  • 1 de febrer de 2024: reunió extraordinària del Consell Europeu, a Brussel·les, recollida a l'agenda de La Moncloa.
  • 21 i 22 de març de 2024: participació en les sessions de treball d'ambdues jornades, segons les agendes del 21 de març i del 22 de març.
  • 18 d'abril de 2024: participació en una sessió de treball del Consell Europeu, segons l'agenda presidencial.
  • 17 de juny de 2024: assistència al sopar de treball de la reunió informal, documentada per La Moncloa.
  • 6 de març de 2025: participació en la reunió extraordinària, recollida a l'agenda del Govern.
  • 20 de març de 2025: participació en una sessió de treball, segons l'agenda presidencial.
  • 26 de juny de 2025: participació en el Consell Europeu, recollida per La Moncloa.
  • 23 d'octubre de 2025: participació prevista a l'agenda oficial.
  • 22 de gener de 2026: participació en la reunió informal i compareixença posterior, documentada a la comunicació de La Moncloa.
  • 19 de març de 2026: assistència recollida a l'agenda presidencial.
  • 18 i 19 de juny de 2026: sessions de treball i participació documentades a les agendes del 18 de juny i del 19 de juny.
  • 15 i 16 d'octubre de 2026: participació programada a les agendes del 15 d'octubre i del 16 d'octubre; la programació no acredita per si sola l'assistència efectiva.
Què falta per respondre amb una xifra

El recompte ha de distingir reunions ordinàries, extraordinàries i informals, i aclarir si inclou trobades per videoconferència. També ha d'excloure reunions bilaterals amb el president del Consell Europeu i evitar sumar per separat sopars, sessions o rodes de premsa d'una mateixa convocatòria.

Per tant, la xifra total segueix sense quedar establerta en les fonts consultades. La relació anterior no s'ha d'utilitzar com a resposta numèrica: falten trobades del període i no totes les referències tenen el mateix valor per acreditar assistència efectiva.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On ha comparegut Pedro Sánchez després de participar en el Consell Europeu?

Pregunta" 1 de 3

Qui ha encapçalat el grup de països crítics amb la regularització d'immigrants impulsada per Espanya?

Pregunta" 2 de 3

Quin tema, a més de la immigració, va preocupar especialment els líders europeus a la cimera?

Pregunta" 3 de 3