Com cada any, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha passat la cartilla al conjunt d'aliats. La publicació de l'informe anual de l'aliança serveix als Estats per fer balanç dels compliments dels compromisos adquirits exercici rere exercici. Espanya surt de l'examen d'aquest 2025 sense grans novetats, amb la confirmació d'haver assolit la inversió del 2% del PIB en defensa, tal com va acordar.
Si en alguna cosa destaca el país respecte als seus aliats és en la modernització de les seves capacitats. Espanya ha destinat prop de la meitat del seu pressupost de defensa a l'adquisició d'equips, concretament el 44,17%, cosa que supera amb escreix la directriu mínima del 20% fixada per l'aliança. El que confirma el document conegut aquest dijous és que, des de la Cimera de Gal·les del 2014 fins avui, la despesa en termes reals ha augmentat un 117,09%, cosa que en l'últim exercici va significar 33.589 milions d'euros.
Nous objectius després de la Haia
Durant la Cimera de la Haia 2025 del passat estiu, els aliats van tancar noves metes que no només es referien a la compra d'armament convencional, sinó a una transformació profunda cap a un nou model d'integració digital. L'objectiu és multiplicar per cinc les capacitats actuals per fer front a amenaces que van des de drons petits fins a míssils, així com l'adquisició de milers de nous tancs. La modernització busca convertir l'aliança en una força plenament capacitada per a operacions en múltiples dominis.
Fonts diplomàtiques defensaven que Madrid manté una presència transversal, amb participació en pràcticament tots els fronts de l'OTAN. Teoria que, coneguts els resultats de 2025, es confirma en constatar la seva participació en desplegaments com el del Flanc Est, Turquia o missions especialitzades. Espanya és un contribuent clau en la vigilància aèria rotatòria en països com Bulgària, Estònia, Letònia, Polònia i Romania, a més d'aportar tropes a la vigilància terrestre reforçada.
El segell espanyol
L'examen subratlla que es manté una bateria de míssils Patriot espanyola per reforçar la defensa aèria de Turquia. L'Armada també participa activament en les forces navals permanents i en els grups de mesures contra mines, cosa que acompanya amb la seva contribució en l'operació Operation Sea Guardian a la Mediterrània per a la seguretat marítima i la lluita antiterrorista. Pel que fa a les missions especialitzades, aporta capacitats en avions de patrulla marítima, forces amfíbies i grups de combat de portaavions.
L'OTAN manté el disseny d'un ecosistema tecnològic per preservar l'avantatge militar enfront d'altres potències. El Govern espanyol és un dels 24 que recolza aquest fons de capital risc sobirà de més de mil milions d'euros, destinat a invertir en empreses de tecnologia profunda. També forma part del programa multinacional de programari aliat per a serveis al núvol. Es tracta d'un projecte d'alta visibilitat l'objectiu del qual és crear una “columna vertebral digital” que permeti compartir informació classificada de manera segura i ràpida al camp de batalla.
Malgrat que es confirma el compliment espanyol amb la directriu mínima del 2% de la despesa, sí que se situa per sota d'altres líders en inversió, com és el cas de Polònia (4,3%), els Estats Units (3,19%) o Alemanya (2,39%). Això sí, manté un nivell similar al de França, que inverteix el 2%, i per sobre de països com Bèlgica. Ara bé, Espanya és un dels països que més ha accelerat la seva inversió, superant fins i tot el creixement de Washington en els últims deu anys.