Espanya s'ha topat a la sala del Consell d'Afers Exteriors amb el rebuig de “els peixos grossos” a la seva proposta de trencar l'acord d'associació amb Israel. Un moviment del ministre del ram, José Manuel Albares, que buscava posar el focus en la vulneració dels Drets Humans a la regió del Líban, més enllà d'aconseguir tirar endavant una proposta que naixia pràcticament fallida aquest dimarts.
Més concretament, capitals com Berlín i Roma han descartat que es donin les condicions perquè la Unió Europea faci ús de l'article dos del tractat que ordena la relació entre el bloc comunitari i el país de Benjamín Netanyahu. Una clàusula negociada en temps del comissari Manuel Marín i a la qual el Govern espanyol s'acollia al·legant l'escalada de tensió a Orient Mitjà. En canvi, estats com Bèlgica sí que han mostrat la seva predisposició a estudiar la congelació de la part comercial de la relació bilateral.
Tensió diplomàtica amb Israel
Aquest joc diplomàtic impulsat per La Moncloa ha tornat a elevar la tensió amb Tel Aviv. Una situació que arriba fins al punt que, en declaracions en exclusiva a Demócrata, l'ambaixadora d'Israel a Espanya, Dana Erlich, afirma que el Govern de Pedro Sánchez “adopta una posició extrema, esbiaixada i parcial de la realitat que el distancia dels seus socis europeus”.
“No crec que bloquejar un acord comercial sigui una eina útil”, indicava el responsable d'Exteriors del Govern de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, Antonio Tajani. Tot i que, fins al moment, ha estat una de les administracions europees més crítiques amb els atacs de Netanyahu sobre la regió, fins al punt de confirmar que no renovaran l'acord de coordinació en matèria de Defensa amb Israel. Així, tampoc sorprèn la postura d'Alemanya, que apuntava que la mesura podia arribar a ser “inapropiada” en el moment actual.
Brussel·les constata manca de consens
Ha estat la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, la que ha confirmat la falta de suport a la proposta liderada per l'equip espanyol sobre aquesta ruptura de l'associació amb Israel. “Atès que exigeix unanimitat, constatem que no hi ha suport a la sala”, ha explicat l'alta representant. Ara bé, es mantenen vives altres opcions com les mesures comercials que exigeixen una majoria qualificada, que per ara no es dóna.
Kallas assegura que el debat “continuarà”, malgrat no haver constatat un canvi de posicions a la sala sobre la suspensió de l'acord en la seva part política. En els propers dies, la vicepresidenta traslladarà la qüestió comercial als responsables de la Comissió Europea per analitzar quins més passos es poden donar jurídicament. Fonts diplomàtiques assenyalen que és més realista que els europeus optin per mesures com la suspensió de preferències aranzelàries, la restricció d'importacions o l'enduriment de condicions comercials, que no requeririen unanimitat. Això sí, Brussel·les hauria de tornar als seus equilibris habituals: cal justificar aquestes mesures perquè no semblin sancions polítiques, la qual cosa podria facilitar el suport dels països més propers a Israel.
L'acció d'Albares
A la seva arribada a la reunió d'aquest dimarts, Albares ha elevat la pressió sobre els seus socis en afirmar que “Europa es juga la seva credibilitat”. Amb aquestes paraules ha volgut situar el debat en un pla no només polític, sinó també moral, apel·lant a la coherència de la Unió Europea en matèria de drets humans i política exterior. Malgrat la complexitat de l'assumpte, Espanya no volia desistir en la seva estratègia diplomàtica.
Segons ha explicat el propi Albares, la situació ha empitjorat significativament des del setembre, quan, en el context de la guerra a Gaza, el Govern espanyol ja va plantejar aquesta iniciativa davant la Comissió Europea. En aquell moment, la proposta no va prosperar, però l'Executiu considera que el deteriorament actual de l'escenari internacional justifica reobrir el debat amb més urgència. «La situació és més greu que al setembre», ha subratllat el ministre, que diu observar «com es manté la tensió a Gaza, continua la pressió a Cisjordània i s'ha incrementat la gravetat de la situació al Líban».