Europa comença a pensar en el que durant anys va ser tabú. Segons informa The Times, responsables polítics, diplomàtics i militars donen per possible que els Estats Units redueixin el seu compromís amb l'OTAN o fins i tot actuï al marge dels seus aliats si el conflicte a l'Iran continua escalant.
El temor no és només una retirada progressiva, sinó alguna cosa més profunda: que Washington pugui negociar directament amb Rússia “per damunt” d’Europa. Fonts citades en l’anàlisi adverteixen que el que fa tot just cinc o sis anys semblava impossible ara es discuteix obertament en cercles estratègics.
La guerra de l'Iran canvia l'equilibri: recursos, prioritats i aliances
El gir té un detonant clar: la guerra a l'Iran. Els Estats Units ja estan desviant recursos clau que fins ara es destinaven a Ucraïna, cosa que podria debilitar la seva capacitat davant de Rússia.
En paral·lel, Europa reconeix la seva dependència estructural. Més del 30% del material que necessita Ucraïna es produeix exclusivament als Estats Units, cosa que limita qualsevol intent real d'autonomia estratègica.
A això s'hi suma un factor incòmode: mentre Europa augmenta la seva despesa, Rússia continua generant ingressos massius per energia, impulsats per la tensió global. El tauler econòmic també hi juga.
"Europa s'ha de preparar per lluitar sola”: el nou consens que emergeix
El missatge que comença a imposar-se és clar: Europa ha de preparar-se per a un escenari en què hagi de defensar-se sense els Estats Units.
Un informe parlamentari britànic ja adverteix de la necessitat de reduir la dependència en àrees crítiques com intel·ligència, armament o dissuasió nuclear. La relació transatlàntica continua sent clau, però ja no es dona per garantida.
En paral·lel, es plantegen alternatives com reforçar aliances europees o estructures com la Joint Expeditionary Force, davant la possibilitat que l'OTAN perdi cohesió operativa.
Trump tensions l'OTAN: del “America First” al model de pagament
Les declaracions i moviments de Donald Trump han intensificat aquests dubtes. Segons les informacions citades, el seu entorn estudia fórmules que canviarien el funcionament de l'OTAN, incloent-hi models en què els països que no compleixin certs nivells de despesa perdrien capacitat de decisió.
També es considera una possible retirada de tropes estatunidenques d'Europa, especialment d'Alemanya, una mesura que tindria un impacte directe en l'arquitectura de seguretat del continent.
La por real: una ruptura silenciosa de l'ordre occidental
L'escenari que preocupa no és un col·lapse abrupte, sinó una cosa més subtil: una desconnexió progressiva entre els Estats Units i Europa.
Mentre Washington prioritza la seva agenda -l'Iran, la Xina, política interna-, Europa tem quedar-se en una posició intermèdia: dependent, però sense garanties.
La conclusió que comença a instal·lar-se a Brussel·les, Londres i altres capitals és incòmoda però clara: el vincle atlàntic continua viu, però ja no és inqüestionable. I per primera vegada en dècades, Europa comença a preparar-se per al pitjor