Europa vol canviar, d'una vegada, la seva forma de legislar

A Brussel·les, la legislatura actual prometia ser el moment en què el continent simplificaria totes les traves burocràtiques que li estaven impedint recuperar el lideratge econòmic i empresarial. Amb aquest propòsit, la Comissió Europea va presentar la setmana passada el seu “manual d’instruccions” sota l’estratègia “Una Europa, un Mercat Únic”, i amb aquest mateix ànim ha presentat aquesta setmana una nova guia perquè les lleis siguin “més senzilles, clares i millor aplicades”.

De fons, es tracta que les institucions europees modernitzin tant el disseny com la implementació i l'execució final de tots els expedients legislatius que surten de la Unió Europea. El repte no és menor: garantir que les normes siguin clares, àgils i aptes per als objectius per als quals van ser ideades. Tot això, creuen a la capital europea, ajudarà a impulsar la competitivitat i reforçarà la seguretat jurídica en el marc de l'estratègia per al mercat únic que l'executiu va presentar als líders del continent durant la seva cimera informal a Xipre.

Modernitzar el procés legislatiu europeu

Dotze sectors prioritaris per als europeus, com l'energia, els serveis digitals i el transport, es beneficiaran de la modernització integral de la legislació comunitària presentada per Brussel·les en el seu nou esforç per crear un marc normatiu més senzill que fomenti la innovació. “La UE existeix per oferir resultats als nostres ciutadans i empreses, no per generar tràmits burocràtics innecessaris”, afirma el responsable econòmic de l'executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, que assenyala que el model normatiu europeu “ha de ser un mitjà per construir una economia social de mercat competitiva”.

La idea de partida és que les noves propostes legislatives que presenti la Comissió Europea evitin des del principi de la seva tramitació la complexitat i la fragmentació. En aquest sentit, un expedient serà considerat com «senzill des del disseny» en el moment en què els afectats entenguin de forma fàcil qüestions com quin és l'objectiu, qui ha d'actuar i quan, com s'aconsegueix el compliment i què passa si no es compleixen les obligacions.

Més reglaments, menys directives

Com fer-ho? Dombrovskis diu tenir la resposta. S'aplicarà “rigorosament” la subsidiarietat i proporcionalitat, prioritzant l'ús de reglaments exhaustius sobre les directives per limitar la fragmentació nacional. Com l'exdirector dels serveis jurídics de la Comissió, i actual director de la seva Representació a Espanya, Daniel Calleja, va afirmar en una entrevista amb Demócrata: “Necessitaríem més reglaments i menys directives, ja que les directives requereixen la transposició per part de l'Estat membre, que de vegades va més enllà del que diu la directiva i afegeix requisits no previstos en ella”.

També s'activaran clàusules d'extinció perquè les lleis quedin obsoletes automàticament en una data determinada si ja no són necessàries, a més de clàusules de revisió periòdiques. Perquè la legislació sigui més accessible, es milloraran els resums que distribueix la Comissió, mentre es posen en marxa eines digitals com Edit per a la redacció legal electrònica.

A l'hora de realitzar les avaluacions d'impacte, s'espera que se centrin en els impactes econòmics, socials i ambientals més significatius a través d'una “matriu d'impactes clau inicial”. Això anirà acompanyat d'uns requisits mínims d'evidència fins i tot per a propostes urgents, exigint un document analític en el cas que no hi hagi temps per a una avaluació d'impacte completa.

Per evitar la “fatiga de la consulta”, la Comissió intentarà consultar al públic només un cop per iniciativa, amb l'objectiu d'optimitzar els terminis en les tramitacions i evitant aturades pels períodes vacacionals.

Revisió de tota la normativa europea

Paral·lelament, l'Executiu està preparant una revisió integral de tota la normativa europea existent a dia d'avui per acabar amb les incoherències, solapaments i aquells articles que es considerin obsolets. En total, s'han arribat a identificar dotze àrees prioritàries que seran examinades en els propers dos anys:

1. Lliure circulació de béns i serveis (incloent-hi una futura Llei Europea de Productes).
2. Serveis financers i banca.
3. Unió Duanera.
4. Fiscalitat (incloent-hi un "Òmnibus de tributació").
5. Salut i seguretat alimentària.
6. Agricultura.
7. Transport.
8. Energia.
9. Clima.
10. Medi ambient.
11. Digital.
12. Habitatge i permisos.

En línia amb el plantejat per Calleja, Brussel·les s'ha proposat combatre la tendència actual per part dels Estats membres a introduir càrregues administratives addicionals en transposar directives comunitàries. Per això, es proporcionarà un conjunt d'eines de millors pràctiques per ajudar els Estats a identificar i evitar aquesta sobreregulació, amb la intenció d'utilitzar el conegut com “semestre europeu” per assenyalar les barreres més perjudicials.

Més control i sancions més dures

Von der Leyen, tal com va plantejar als Vint-i-set, ha demanat reforçar l'execució de les normes del mercat únic perquè els Estats membres juguin la partida en igualtat de condicions. Els serveis de la Comissió rastrejaran onze àrees clau com l'etiquetatge de productes, l'economia circular, pagaments endarrerits o mobilitat transfronterera d'empreses, on investigarà tots els Estats per obrir procediments d'infracció ràpids si cal.

A més, s'agilitaran els dictàmens motivats en casos de falta de transposició i es reduiran les pròrrogues dels terminis de resposta a les capitals. L'estratègia aquí de Brussel·les passa per llançar un projecte pilot d'Intel·ligència Artificial capaç d'assistir en la comprovació del compliment de la transposició de les normes nacionals.

Brussel·les vol ser més estricta en les sancions financeres imposades per incompliments. A partir d'ara serà més rigorosa a l'hora de calcular les multes proposades al Tribunal de Justícia per assegurar que siguin realment dissuasòries. “També abordarem l'excessiva complexitat de la legislació, agilitzarem la seva aplicació i depurarem el nostre marc legal actual. Aquesta és una contribució fonamental per reforçar la nostra competitivitat”, ha expressat Von der Leyen sobre aquest anunci.

Espanya, sota vigilància per incompliments

El cert és que el Govern espanyol va rebre a l'octubre l'avís de la Comissió Europea per l'incompliment a l'hora d'aplicar la normativa comunitària en la legislació nacional. Així ho revela l'últim paquet de decisions sobre procediments d'infracció de l'organisme. Mitjançant aquest document s'emprenen accions jurídiques contra aquells Estats que no compleixen amb les seves obligacions. En concret, Espanya arriba tard en matèries com la migració, la seguretat, la mobilitat i l'estabilitat financera.

L'actuació de l'Executiu, que abasta diferents àmbits d'actuació europeus, tracta de vetllar per «la correcta aplicació del Dret de la Unió» en benefici de ciutadans i empreses. Quan es detecten aquests retards en la transposició de normatives, s'envia a les capitals una «carta d'emplaçament» perquè mostrin les seves observacions i expliquin la situació.

En aquesta ocasió, es van detectar retards en la transposició de la directiva sobre intercanvi d'informació entre Estats, en la normativa contra els abusos sexuals a menors i en la directiva sobre la fermesa de la liquidació. A més, s'ha detectat l'incompliment de la legislació aèria en matèria de cobrament per equipatge de mà.