La Unió Europea va ser pionera a regular la Intel·ligència Artificial amb una primera llei per delimitar l'abast d'aquesta tecnologia, en un dels expedients legislatius amb més hores de negociació que es recorden a Brussel·les. Dos anys després de la seva aprovació, el continent s'enfronta ara al repte de respondre als nous desafiaments que plantegen aquests serveis, especialment per al sector cultural, que durant els primers compassos del debat havia romàs relativament al marge de les negociacions comunitàries.
El sector porta temps alertant de dos grans riscos derivats de l'avenç de les eines generatives. Per una banda, la desaparició gradual de la dimensió humana en la creació de continguts culturals produïts mitjançant algorismes. Per l'altra, l'amenaça sobre la pròpia viabilitat econòmica de l'ecosistema creatiu europeu. De fet, el Govern espanyol va elevar recentment un document a la taula del Consell de la Unió Europea en el qual definia la situació actual com un “risc existencial” per a la societat i per a la democràcia comunitària a causa de com aquest tipus de tecnologies desdibuixen els “límits entre la veritat i la falsedat”, alterant “la percepció dels discursos i dels seus autors” i modificant fins i tot “les facultats cognitives”.
La preocupació no és menor. A Brussel·les s'assumeix ja que el debat sobre Intel·ligència Artificial ha deixat de ser exclusivament tecnològic per convertir-se en una discussió estructural sobre sobirania cultural, drets d'autor i mercat interior. El temor creixent en part de les institucions europees és que l'actual model d'entrenament de sistemes generatius acabi erosionant el valor econòmic de la creació humana i consolidi un ecosistema dominat per un reduït grup de grans companyies tecnològiques amb capacitat per absorbir massivament continguts protegits.
Notícia destacada
La UE prepara una revisió dels drets d'autor després de l'ofensiva d'Espanya per la IA generativa
6 minuts
Un dels noms que millor coneix l'arquitectura regulatòria europea en aquesta matèria és el de l'exeurodiputat espanyol Ignacio García del Blanco, únic representant espanyol que va participar directament en les negociacions del reglament europeu d'Intel·ligència Artificial. L'exparlamentari defineix aquella normativa com un “hito”, encara que reconeix que el text final “conté una clàusula més instrumental que realment una solució específica per als problemes”.
El xoc entre innovació i drets d'autor
La reflexió no és casual. Tot i que el reglament europeu d'IA va introduir obligacions de transparència per a determinats models generatius i va fixar principis sobre l'ús de continguts protegits, molts actors del sector consideren que el text va néixer ja condicionat per la velocitat d'evolució tecnològica. Des de llavors, la capacitat dels models generatius per produir textos, imatges, vídeos, música o imitacions de veu ha multiplicat la pressió sobre el marc regulatori europeu.
Actualment, la Comissió Europea manté obert un procés de consulta perquè les parts interessades presentin propostes de reforma sobre la normativa de drets d'autor amb l'objectiu de blindar-los davant els nous desenvolupaments tecnològics. Brussel·les estudia mesures específiques per modernitzar el marc legislatiu vigent i avançar cap a un mercat “més just” per als titulars de drets, els creadors i la indústria cultural en el seu conjunt.
Entre les alternatives que ja es debaten en els cercles regulatoris europeus figura la possibilitat d'implantar sistemes automatitzats de llicències mitjançant tecnologies de cadena de blocs o blockchain. L'objectiu seria facilitar la relació entre titulars de drets i empreses que sol·licitin autorització per utilitzar continguts protegits en processos d'entrenament d'Intel·ligència Artificial.
García del Blanco considera que aquest tipus d'eines poden convertir-se en un mecanisme útil per ordenar un mercat que avui funciona sota enormes asimetries. “La conjuntura se situa en un punt en què existeix tant desequilibri que es necessiten mesures immediates”, explica en conversa amb Demòcrata, alhora que defensa la necessitat de construir instruments regulatoris amb vocació de permanència.
L'advocat i exlegislador europeu insisteix que el problema no pot analitzar-se únicament des de l'òptica de les grans tecnològiques nord-americanes, sinó que també s'ha de tenir en compte la situació de les startups i petits desenvolupadors europeus. “Hem d'anar cap a solucions flexibles que permetin considerar la capacitat de tots els actors. No és el mateix ser una gran companyia amb un enorme volum de drets acumulats que ser un petit tenidor”, assenyala.
En aquest equilibri hi ha bona part del desafiament europeu. Brussel·les vol evitar que una regulació excessivament rígida acabi ofegant la innovació digital europea en plena carrera global per la IA. Tanmateix, alhora, hi ha una creixent pressió política i cultural per impedir que l'economia creativa europea quedi subordinada a models de negoci construïts sobre l'ús massiu de continguts protegits.
De l'"opt out" a l'"opt in"
El que es detecta, segons García del Blanco, és que "hi ha un grandíssim desequilibri entre les tecnològiques i el sector cultural". L'exeurodiputat planteja que el sistema evolucioni cap a un model en què "el tenidor tingui el control complet de la seva obra", és a dir, que el contingut només pugui utilitzar-se si existeix una autorització expressa prèvia.
La proposta suposa un canvi substancial respecte a l'esquema inicialment defensat per la Comissió Europea, basat en el conegut sistema d'"opt out", mitjançant el qual els creadors havien de manifestar expressament la seva negativa al fet que els seus continguts fossin utilitzats. El model que ara guanya força en determinats sectors reguladors passa per avançar cap a un sistema efectiu d'"opt in", on el consentiment previ de l'autor esdevingui condició indispensable.
Del Blanco ho resumeix de manera gràfica: "L'última paraula ha de tenir-la l'autor, el creador i l'intèrpret", que a més sigui qui pugui plantejar "un preu just per a la seva pròpia obra". Encara que reconeix immediatament les dificultats tècniques i jurídiques d'implantar un model d'aquestes característiques en un entorn digital globalitzat. "És més fàcil dir-ho que fer-ho", admet.
Notícia destacada
Espanya demanarà a la UE revisar els drets d'autor davant l'avenç de la IA generativa
5 minuts
Encara que, en un primer moment, la consulta pública impulsada per la Comissió Europea s'orienta a explorar una actualització de la directiva de 2019 sobre drets d'autor en el mercat únic digital, l'Executiu comunitari no descarta ja la possibilitat de promoure una iniciativa legislativa específica sobre drets d'autor i Intel·ligència Artificial.
A Brussel·les hi ha la sensació creixent que el ritme de desenvolupament tecnològic ha superat part de les previsions contemplades quan es va aprovar el marc regulatori vigent. Alguns responsables comunitaris reconeixen en privat que determinades disposicions han quedat ràpidament desfasades davant l'expansió exponencial dels models fundacionals i la sofisticació de les eines generatives.
La batalla per la sobirania cultural europea
En paral·lel, García del Blanco ha impulsat un Grup de Treball d’Experts encarregat d’elaborar un full de ruta sobre drets de creació i accés a la cultura en els nous entorns digitals. El document serà presentat aquesta mateixa setmana a Madrid durant un congrés que reunirà més d’un centenar de participants entre responsables institucionals, experts acadèmics, creadors i representants de la indústria cultural.
L’objectiu del fòrum passa per intentar construir una posició europea més cohesionada al voltant de la protecció de la creació cultural enfront de l’auge de la Intel·ligència Artificial generativa. Una qüestió especialment sensible per a països com Espanya, França o Itàlia, on el pes econòmic i simbòlic de les indústries culturals manté una rellevància estratègica.
Quan se li ha preguntat per possibles compensacions econòmiques per als creadors, l’exlegislador europeu explica que el repte consisteix a “establir un sistema plural”, en què els grans tenidors de drets tinguin capacitat per negociar directament sense dependre necessàriament d’intermediaris o grans associacions de gestió.
“Cal diferenciar entre petits emprenedors o petits projectes i grandíssims desenvolupadors digitals”, sosté. “El problema no l’han generat els petits; l’han generat de forma massiva els molt grans, que a més són els qui estan marcant les condicions i el ritme del mercat”, afegeix.
De fons, la discussió oberta a Brussel·les connecta cada cop més amb la idea de sobirania cultural europea. En determinats sectors comunitaris comença a consolidar-se la tesi que Europa no només ha de protegir la seva autonomia tecnològica, sinó també preservar el seu patrimoni cultural enfront de dinàmiques de concentració digital que podrien acabar debilitant l’ecosistema creatiu continental.
La qüestió afecta tant a escriptors, músics o cineastes com a mitjans de comunicació, editorials, artistes visuals i productors audiovisuals. Molts d'ells consideren que la utilització dels seus continguts per entrenar sistemes d'IA s'ha realitzat fins ara sense mecanismes efectius d'autorització ni compensació econòmica proporcional. En aquest context, els Estats membres mantenen encara cert marge de maniobra. Espanya, per exemple, compta amb un desenvolupament de la directiva europea sobre drets d'autor més sofisticat i garantista que bona part dels països del seu entorn, segons apunta García del Blanco. No obstant això, el fet que l'última gran revisió normativa es produís fa gairebé una dècada evidencia la distància entre la legislació vigent i la realitat tecnològica actual.
El risc de desmuntar el model europeu
El debat arriba a més en un moment especialment delicat per a l'estratègia digital europea. Aquest mateix mes, el Parlament Europeu i el Consell van assolir un principi d'acord sobre el denominat “òmnibus digital”, una revisió legislativa orientada a simplificar determinades obligacions en matèria d'Intel·ligència Artificial i facilitar el desenvolupament empresarial.
Encara que l'exeurodiputat valora positivament algunes de les modificacions plantejades —com les relacionades amb l'accés a dades per detectar biaixos o el reforç del paper de l'Oficina Europea d'Intel·ligència Artificial— també adverteix dels riscos de desmantellar parcialment l'equilibri assolit després d'anys de negociació.
Notícia destacada
Què canvia amb la nova llei d'IA de la UE: alleujament per a les empreses i noves prohibicions digitals
7 minuts
Al seu parer, determinades modificacions podrien acabar debilitant l'arquitectura original del reglament europeu d'IA i erosionant la posició de lideratge regulatori que la Unió havia aconseguit consolidar a nivell internacional. “Ens equivocaríem molt si ara som nosaltres mateixos qui comencem a autoesmenar-nos”, conclou.
La frase resumeix bona part del dilema que travessa avui Brussel·les: com combinar innovació, competitivitat i desenvolupament tecnològic sense renunciar a la protecció dels drets fonamentals, la creació cultural i l'autonomia estratègica europea. Perquè darrere de la discussió jurídica sobre llicències, algoritmes i models fundacionals es lliura també una batalla política molt més àmplia: qui controlarà el valor econòmic i cultural de la producció intel·lectual en la nova economia digital.