Hongria frena el gir “il·liberal” europeu i deixa caure el “submarí de Rússia”, setze anys després

Era l'escenari amb què molts somiaven a Brussel·les i els pronòstics van acabar per complir-se. El líder opositor hongarès Péter Magyar ha aconseguit enderrocar una barrera que semblava infranquejable a Hongria: guanyar les eleccions al govern ultraconservador del primer ministre Viktor Orbán, que amb la seva estratègia “il·liberal” s'ha convertit en un dels principals maldecaps de les institucions comunitàries. I tot això, en unes eleccions històriques en què ha participat gairebé el 80% del cens. 

Hongria caminava aquest diumenge cap a unes eleccions que podien ser transcendentals no només per al futur del país, sinó per al mateix futur de la Unió Europea. A Brussel·les eren conscients d'això i es mirava les urnes amb un cert escepticisme. No es volia vendre la pell abans de caçar l'ós, però diplomàtics, funcionaris i polítics, en privat, deien signar els resultats que pronosticaven les enquestes i que han acabat per confirmar els comicis. La sensació als passadissos comunitaris era clara: podia produir-se un punt d'inflexió després d'anys de tensions amb l'Executiu de Budapest.

El líder opositor ha aconseguit imposar-se en uns comicis d'una rellevància sense precedents a Budapest. Les urnes han provocat un gir polític que pot posar fi al govern ultraconservador del primer ministre Viktor Orbán i que llança un missatge directe als europeus. Des del govern, el dirigent ha dut a terme una transformació profunda del país per afavorir els seus interessos i els de les seves xarxes d'influència en organismes judicials, electorals i mediàtics. Una deriva que va intentar també d'exportar a la Unió amb el bloqueig a decisions clau, com sancions a Rússia o el préstec de noranta mil milions a Ucraïna.

És per això que els ulls del bloc comunitari es posaven aquest diumenge sobre el camí que els ciutadans hongaresos decidien emprendre. Reforçar el poder d'Orbán, revalidant la seva supermajoria a l'Assemblea Nacional, o, per contra, donar suport al pragmatisme europeu de Magyar. La resposta ha estat una participació històrica en una jornada que apuntava a estar caracteritzada per la forta polarització que ha marcat la campanya electoral. Les llargues cues als col·legis electorals i l'elevat seguiment mediàtic reflectien la magnitud de la cita.

A primera hora del matí, el candidat de Tisza va intentar enviar un senyal d'optimisme al seu electorat, apel·lant a un “canvi de sistema al país”, davant el qual deia que ningú havia de tenir por. El cert és que l'oposició arribava a la cita després d'haver tret múscul divendres en unes manifestacions multitudinàries a favor d'un canvi polític que es van estendre per tot el país. Aquestes protestes, celebrades en ciutats grans i petites, van servir per evidenciar un creixent desgast del govern després de més d'una dècada en el poder.

Magyar ha centrat la seva campanya en una crítica directa al que ha anomenat un “Estat mafiós” perpetrat per Orbán, acusat per diferents organismes i institucions internacionals, com el Parlament Europeu, de capturar l'aparell estatal i sotmetre a una forta pressió l'economia hongaresa. La narrativa del candidat opositor ha connectat especialment amb les classes mitjanes urbanes i amb una joventut cada vegada més crítica amb la deriva institucional del país.

La clau d'aquests comicis no només era dins de les fronteres hongareses. En un moment en què el panorama internacional es reconfigura pràcticament diàriament, Orbán era un dels principals valedors de Rússia o dels Estats Units dins de la Unió Europea. El que l'excap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, va arribar a definir com un “submarí de Putin dins de la Unió Europea” en una conversa amb Demòcrata. Aquest suport a determinades administracions, com la nord-americana, ha estat palès en les jornades prèvies a aquestes eleccions, amb la visita del vicepresident JD Vance, que va acusar Brussel·les d'ingerència en el procés electoral.

El primer ministre mirava de fer veure que el que estava en joc quan els ciutadans es dirigissin a les urnes era el mateix rumb que la seva nació prenia. “No només s'elegeix un govern, s'elegeix el destí d'Hongria”, repetia durant les seves intervencions en actes de campanya. Un missatge que apel·lava tant a l'orgull nacional com al temor a una pèrdua de sobirania davant de Brussel·les.

Un destí que Hongria ha decidit que passi a liderar un excol·laborador del mateix Orbán. Magyar va formar part del partit del primer ministre, Fidesz, i això li ha servit per intentar advertir “des de dins” de les irregularitats que caracteritzaven la formació. En només dos anys ha aconseguit erigir-se com un líder més pragmàtic que el seu rival, plantejant reduir la influència de l'entorn del dirigent en el poder judicial i els mitjans de comunicació. El seu perfil, menys ideològic i més tècnic, ha estat clau per atraure votants desencantats.

No era una tasca senzilla. Ja el 2022 l'oposició va intentar concentrar-se sota la candidatura de Péter Márki-Zay, que va presentar una coalició de diversos partits contra l'Executiu. Malgrat ser ideològicament moderat, el fet d'estar recolzat tant per partits d'esquerra com de dreta va atorgar a Orbán una majoria amplíssima al Parlament. Magyar és una mica diferent, ja que representa una figura conservadora alhora que continguda en els discursos socials que tenen a veure amb qüestions com els drets LGTBI o la immigració, però amb una obertura clara a reobrir la diplomàcia amb Brussel·les.

Des que va arribar al poder el 2010, Viktor Orbán ha impulsat una profunda reconfiguració del sistema polític hongarès amb l'objectiu de consolidar tant el seu lideratge com el del seu partit. Entre les mesures es va incloure la reducció del nombre de diputats al Parlament, que va passar de 386 a 199, juntament amb una redefinició de les circumscripcions electorals. Aquests canvis no només van alterar la representació parlamentària, sinó que també van redefinir l'equilibri territorial del vot.

Aquest redisseny buscava reforçar el pes electoral de les zones rurals, on Fidesz té un suport més ferm, enfront de les àrees urbanes, més poblades i amb més suport a l'oposició. Com a resultat, el sistema facilita que el partit al poder obtingui més escons fins i tot sense ser el més votat proporcionalment a escala nacional. Es tracta d'una arquitectura electoral que nombrosos analistes consideren avantatgista.

A aquestes modificacions se sumen altres canvis que consoliden aquest avantatge estructural. El sistema electoral, de caràcter mixt, combina districtes uninominals amb representació proporcional, però inclou mecanismes que beneficien clarament qui guanya. Un dels més rellevants és la redistribució dels anomenats “vots sobrants”, que a la pràctica acaben afavorint el partit dominant. D’aquesta manera, l’oposició no només necessita imposar-se a les urnes, sinó fer-ho amb una diferència àmplia —superior a cinc punts— per aconseguir una majoria parlamentària efectiva. Aquest llindar implícit ha estat durant anys una barrera difícil de superar.

Orbán ha consolidat en l'última dècada el seu control institucional, situant persones de la seva confiança en institucions clau com el Tribunal Constitucional, la Fiscalia, el Banc Central o els organismes electorals. Molts d'aquests càrrecs tenen mandats prolongats, que poden estendre's fins a una dècada o més. Això significa que, fins i tot en cas de perdre unes eleccions, Fidesz conservaria una notable capacitat d'influència en la presa de decisions, limitant el marge d'acció d'un eventual govern alternatiu.

Tanmateix, el sistema està dissenyat de tal manera que el resultat obtingut per l'oposició aquest diumenge no facilitarà, d'entrada, grans reformes de calat. Per a aquests canvis es requereix una majoria absoluta de dos terços, que se situa en els 130 escons. Aquest requisit converteix qualsevol intent de transformació profunda en un procés complex i potencialment lent, fins i tot amb un canvi de govern.

“Estem vivint les hores finals del poder d'Orbán: acomiadem-los amb calma i dignitat, i demà comencem la reunificació de la nació”, va arribar a afirmar a les xarxes socials Magyar hores abans de conèixer-se el recompte. Un missatge que resumeix l'esperit d'una jornada que podria marcar un abans i un després tant per a Hongria com per al conjunt de la Unió Europea.