A Brussel·les, la cita del pròxim diumenge és una data que fa temps que està marcada al calendari. Una de les veus més díscoles de la Unió Europea mesura les seves forces en uns comicis que, al continent, es plantegen com un autèntic referèndum sobre el suport al projecte comunitari.
Hongria, que durant anys s'ha vist des de diverses capitals com el laboratori polític dels partits ultradretans, afronta una de les eleccions més transcendentals dels últims temps, tant pel seu impacte intern com per les seves implicacions externes. Tot això emmarcat en un context geopolític marcat per la guerra a Ucraïna i per la posició ambigua que Budapest ha mantingut respecte a Moscou. Un escenari en què la proximitat del Govern hongarès al Kremlin de Vladímir Putin ha situat el país al centre de les tensions comunitàries.
El veto com a instrument de poder a la UE
L'actual primer ministre, Viktor Orbán, ha dissenyat la conjuntura electoral com una disjuntiva entre “pau i guerra”, una simplificació que li permet polaritzar el debat intern i traslladar la pressió a l'àmbit internacional. En aquest relat, les institucions comunitàries i Ucraïna són presentades com a actors externs que tracten d'interferir en la campanya electoral, reforçant així el seu discurs sobiranista.
Aquestes acusacions han estat amplificades pel partit del Govern, Fidesz-KDNP, especialment després de saber-se —a través de mitjans internacionals— la coordinació entre el ministre d'Afers Exteriors hongarès, Peter Szijjártó, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, en reunions d'alt valor estratègic com les del Consell Europeu o les negociacions sobre paquets de sancions contra el Kremlin. Uns contactes que a Brussel·les s'observen amb creixent preocupació.
“Hongria és un submarí de Rússia dins de la Unió Europea”, va arribar a afirmar l'excap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en una entrevista amb Demócrata. Més enllà de la contundència de l'expressió, el cert és que el veto de Viktor Orbán s'ha consolidat com una eina política recurrent. Cada vegada que els Estats membres intenten adoptar mesures per pressionar Rússia i frenar els atacs sobre Kíiv, Budapest recorre a la seva capacitat de bloqueig.
En matèria de política exterior, les normes de funcionament de la Unió Europea exigeixen unanimitat, cosa que atorga a cada Estat membre un poder enorme per a condicionar decisions estratègiques. Com apunten fonts diplomàtiques consutades; Orbán ha sabut explotar aquesta debilitat estructural, convertint el veto en un instrument de negociació constant, ja sigui per a obtenir concessions o per a reforçar el seu discurs intern.
Et conec "bacallà"
A hores d'ara, Hongria manté el bloqueig al préstec de 90.000 milions d'euros per a Ucraïna, que els Vint-i-set havien acordat prèviament durant una reunió al desembre i que ara requeria una aprovació final per part dels ambaixadors comunitaris. Aquest veto s'allunya de ser un assumpte merament simbòlic. Com el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va recordar en vigílies de les vacances de Nadal, aquestes partides són essencials per a sostenir el funcionament de l'Estat ucraïnès, que veu com les seves arques públiques es deterioren a mesura que es perllonga el conflicte.
Va ser al març quan el president del Consell Europeu, António Costa, va criticar obertament el que considerava una “violació del principi de cooperació lleial”, denunciant que Orbán estava soscavant acords que ja havien estat adoptats per unanimitat. Cal recordar que Budapest havia donat el braç a tòrcer sobre el préstec de reparacions parcialment en assegurar-se que no formaria part de les aportacions estatals per a la configuració del préstec, un moviment que va evidenciar la seva estratègia de pressió selectiva.
“En temps d'eleccions, la gent no és racional”, va sentenciar l'Alta Representant, Kaja Kallas, en referència a la postura del Govern hongarès. Una declaració que reflecteix la frustració creixent a Brussel·les davant l'ús polític de decisions estratègiques en plena campanya electoral.
Hongria, juntament amb Eslovàquia, manté també la seva negativa al vintè paquet de sancions contra Rússia, cosa que bloqueja un nou intent dels europeus d'augmentar la pressió sobre Moscou. Orbán justifica la seva postura en la crisi energètica derivada de l'atac a l'oleoducte Druzhba, una de les principals fonts de subministrament del país. Budapest exigeix garanties per protegir aquesta infraestructura estratègica, mentre que Eslovàquia utilitza el veto com a palanca per negociar compensacions o exempcions.
El Parlament Europeu va arribar a aprovar l'estiu del 2024 una resolució en què condemnava la reunió d'Orbán amb Vladímir Putin. “El Parlament condemna la recent visita del primer ministre hongarès a la Federació Russa; subratlla que no va representar la UE i considera que és una flagrant violació dels Tractats”, assenyalava el text, recolzat per més de 400 eurodiputats. La resolució va coincidir amb el veto hongarès a l'ús del fons de reemborsament destinat a garantir suport militar a Ucraïna, cosa que va intensificar encara més les tensions institucionals.
La guerra a Ucraïna també ha reactivat el debat sobre l'ampliació de la Unió Europea. L'inici de la invasió a gran escala de Moscou sobre Kíiv va suposar un impuls a les negociacions d'adhesió de països candidats com Ucraïna i Moldàvia. En aquest escenari, Viktor Orbán va tornar a jugar les seves cartes.
Sortir de la sala: la solució definitiva?
En la cimera del Consell Europeu de desembre de 2023, el primer ministre hongarès es va negar inicialment a donar suport a l'obertura de converses amb tots dos països. La solució que van trobar els líders europeus va ser tan pragmàtica com reveladora: un recés informal —un cafè, un passeig— que va permetre l'absència d'Orbán de la sala, evitant així un veto formal. Tanmateix, el gest no eliminava el problema de fons, ja que Budapest mantenia la capacitat de bloquejar el procés en fases posteriors.
Des d'aleshores, Hongria ha endarrerit almenys set decisions de política exterior i seguretat relacionades amb Ucraïna. No obstant això, experts com Domènec Ruiz, representant del CIDOB a Brussel·les, adverteixen que aquesta estratègia “té un límit”, especialment si la resta de socis decideix explorar mecanismes alternatius de decisió.
Notícia destacada
Joaquín Almunia: “És un engany pensar que es pot guanyar escala global només de fusions d'empreses nacionals”
10 minuts
En un altre episodi de fricció, Hongria va bloquejar decisions vinculades a l'Estat de dret, incloent-hi el desbloqueig de 22.000 milions d'euros dels fons europeus condicionats a reformes democràtiques. Tot i que aquestes decisions corresponen formalment a l'Executiu comunitari, el Consell s'ha convertit en l'espai on Orbán exerceix la seva capacitat de pressió.
Durant la seva presidència rotatòria del Consell en el segon semestre de 2024, el país va ser acusat de neutralitzar o diluir iniciatives relacionades amb drets fonamentals i llibertat de premsa, reforçant la percepció que Budapest utilitza la seva posició institucional per frenar avenços en àrees sensibles per a la Unió.
Una Unió davant les seves pròpies contradiccions
L'estratègia de Viktor Orbán per revalidar el seu càrrec passa per presentar cadascun d'aquests bloquejos com una defensa de la sobirania hongaresa davant les pressions de Brussel·les. El seu discurs busca consolidar la idea que el seu Govern protegeix l'accés a energia russa barata i l'autonomia estratègica del país, en línia amb una narrativa euroescèptica cada vegada més consolidada.
Tanmateix, aquest pols constant també està tenint efectes profunds en el funcionament de la Unió Europea. “No es pot permetre que cap Estat membre soscavi la credibilitat de les decisions adoptades col·lectivament”, va arribar a advertir António Costa, posant de manifest el risc de desgast institucional.
Fonts diplomàtiques ja apunten la necessitat de reformar el sistema de presa de decisions. “És imprescindible superar la regla de la unanimitat”, apunten. Amb 27 Estats membres, el dret de veto s'ha convertit en un obstacle estructural en matèries clau com la política exterior i de seguretat. Pensar en una Unió ampliada a 30 o 32 països sota aquest mateix sistema, conclouen els experts, resulta senzillament inviable.
En aquest context, les eleccions a Hongria no només determinaran el futur polític de Viktor Orbán, sinó que també serviran com a indicador del grau de cohesió de la Unió Europea en un moment crític. Més enllà de les urnes, el que està en joc és la capacitat del bloc per actuar amb unitat davant de desafiaments externs i tensions internes.
El resultat marcarà, en última instància, si la Unió avança cap a una major integració o queda atrapada en les seves pròpies regles, en un escenari on el consens comença a mostrar signes evidents d'esgotament.