El Parlament pren la davantera en la guerra pels dos bilions europeus

El Parlament ha jugat la partida i s'ha avançat a l'altre colegislador en una de les negociacions més importants de l'actual legislatura a Brussel·les. Sobre la taula hi ha el pressupost de dos bilions per als pròxims set anys, en el qual s'inclou la reforma d'àrees clau de l'acció comunitària com les polítiques agrícoles o les polítiques de cohesió. Els eurodiputats han aprofitat el moviment per anar més enllà i demanar.

Un 1,27% de renda nacional de la Unió és el que l'Eurocambra aspira a destinar de cara al pròxim Marc Financer Plurianual. Això suposa un 10% més del que inicialment va plantejar la Comissió Europea l'estiu passat. Fonts parlamentàries consultades per Demócrata expliquen que el que es pretenia en la votació d'aquesta setmana era aconseguir un marc ambiciós de cara a entrar en unes negociacions amb el Consell en les quals es preveu que aquestes partides finals siguin modificades.

Un pas darrere d'un altre 

El text que recull la posició negociadora dels eurodiputats, i que serà ratificat finalment durant la pròxima sessió plenària, rebutja obertament la fusió de polítiques fins ara diversificades en un sol pla, tal com va proposar la presidenta Ursula von der Leyen. És més, afirmen que aquest model, tal com està plantejat, pot portar a generar incertesa per als beneficiaris finals i acabar per posar en risc pilars com la cohesió territorial i els drets socials.

En canvi, el que proposarà el Parlament Europeu quan la Comissió s'acabi asseient a la taula de les negociacions amb els Estats és una cistella de nous recursos propis, que estiguin dotats de almenys seixanta mil milions d'euros anuals per pagar els deutes dels fons Next Generation sense retallar programes històrics.

A l'hora d'analitzar una a una les assignacions sectorials, els eurodiputats han acordat destinar 385.000 milions d'euros a la Política Agrària Comuna (PAC), en la qual s'inclourien ajudes directes, desenvolupament rural i fons vinculats a l'acord amb Mercosur. De la mateixa manera, els ponents de l'informe, del Partit Popular i del Grup Socialista, es mostren convençuts en el seu rebuig a les retallades en pesca, arribant a proposar 6.500 milions d'euros per a aquest sector.

Les dades del Pressupost 

Estrasburg considera que la política de cohesió hauria de rebre 274.000 milions d'euros, a més de proposar una dotació específica de 110.000 milions d'euros per al Fons Social Europeu. També s'exigeix reinstaurar el programa per a les regions ultraperifèriques, amb una dotació de 6.500 milions d'euros, després de l'intent de Brussel·les per eliminar-lo. El Fons de Competitivitat augmentaria a 234.000 milions d'euros. Dins d'aquest àmbit, es reforça Horitzó Europa (177.000 M€), el Mecanisme “Connectar Europa” (81.000 M€) i Erasmus (42.000 M€).

Després de la votació al Comitè de Pressupostos del Parlament Europeu, en què l'informe va tirar endavant amb el suport de vint-i-sis parlamentaris, enfront de nou en contra i cinc abstencions, Demòcrata ha pres el pols dels ànims entre els principals grups parlamentaris. Populars i socialistes comparteixen l'esperança que les noves prioritats que s'han fixat en el nou marc no acabin amb polítiques tradicionals, que sovint són definides com “la columna vertebral de la solidaritat europea”.

El PP demana més poder a les Comunitats Autònomes 

La negociadora per part de la delegació espanyola del Partido Popular és l'eurodiputada Isabel Benjumea. A la sortida de la sala on els legisladors han donat llum verda a la seva posició negociadora, atén Demócrata al seu despatx en una de les plantes més altes de l'oficina del Parlamento en Bruselas. “Hem estat clars. No ens agrada el model dels plans nacionals proposat per la Comisión”, assenyala en afirmar que aquest sistema deixa de banda les regions a l'hora d'implementar les polítiques comunitàries.

Els populars defensen la seva crítica “molt dura” del disseny d'aquests plans i demanen un protagonisme clar de les comunitats autònomes. “El que diem és que les polítiques de cohesió no poden perdre la identitat europea”, explica Benjumea, que confia que les recomanacions de l'Eurocambra “no caiguin en sac foradat”, per la qual cosa insta l'Executiu comunitari a atendre les demandes que han estat ratificades per una àmplia majoria.

Una de les màximes per al grup que presideix l'alemany Manfred Weber era l'assignació dedicada a les polítiques agràries. És per aquest motiu que celebren haver aconseguit reivindicar en l'informe aprovat la necessitat de “tornar a dotar pressupostàriament la PAC amb un pressupost similar a l'anterior” del marc financer. De la mateixa manera, acullen amb bons ulls el fet que el text també reflecteixi el seu malestar davant la possible competència de dues polítiques “que a Espanya han estat i són essencials com la política de cohesió i la política agrària comuna”.

Gómez (PSOE): "No volem que es perdi ni un sol euro"

A l'altra banda de l'hemicicle, coincideixen amb el diagnòstic. La coordinadora del grup dels socialistes europeus és l'eurodiputada espanyola Sandra Gómez. En sortir d'una reunió i abans d'entrar a la següent, comparteix amb Demócrata la preocupació de la seva família política davant les possibles retallades de la PAC: “Si volem parlar de sobirania i d'autonomia alimentària, això passa precisament per cuidar la PAC”.

Els socialistes volen tornar al model anterior i donar una interlocució directa a les autonomies i a les administracions intermèdies perquè puguin interlocutar i aplicar directament els projectes subvencionats pels fons europeus. “Hem posat sobre la taula donar a la PAC la singularitat i la rellevància que li havia tret la Comissió”, insisteix, en alertar que no volen “que es perdi ni un sol euro en funció de les noves prioritats”, que defineix com a “interessants i importants”.

El calendari apressa i a Brussel·les cada vegada sembla més llunyana la possibilitat que els legisladors aconsegueixin arribar a un acord abans que finalitzi l'any. Gómez demana prudència i “no agafar-se els dits” durant les negociacions sense perdre de vista que “l'any 2028 hi ha d'haver un marc financer vigent”.

Aquest estiu està previst que el Consell presenti la seva posició sobre un marc que acabarà articulant l'acció europea en pràcticament totes les seves arestes. La família política que lidera l'espanyola Iratxe García aspira que el pas d'aquesta setmana serveixi perquè a l'altra banda de la rotonda Schuman coneguin la posició dels parlamentaris, “per poder arribar a un acord entre les tres institucions”.

El minut 90 

Cada set anys, la capital comunitària es converteix en un camp de batalla on cadascun dels equips negociadors arriba al torneig amb una estratègia sota el braç per acabar sortint amb “la millor de les possibles”. El Parlament Europeu ha fet girar la pilota primer amb la intenció que això acabi activant la resta d'equips, que de moment no revelen la seva tàctica en un dels grans jocs de les institucions comunitàries.