Qui ha votat a AfD en les eleccions d'avui a Alemanya: 61% d'obrers i 65% amb problemes econòmics

A Alemanya, les reformes clau de les lleis electorals dels últims anys ja han estat aprovades i estan en vigor, especialment en l'àmbit federal (Bundestag) i en les eleccions europees. El focus actual no està tant en noves tramitacions en curs, sinó en els efectes d'aquestes reformes i en debats polítics i jurídics derivats (com l'auge d'AfD o l'ús de dades personals i microsegmentació electoral).

Reforma del sistema electoral federal (Bundestag)

La modificació més significativa del Bundeswahlgesetz és la reforma que ha reduït la mida del Bundestag i ajustat el sistema d'escons. Segons cròniques parlamentàries recollides per la premsa, la Cambra Baixa ha passat de 733 escons a 630 després de la “nova llei electoral”, que ja es va aplicar a les eleccions federals prèvies a la constitució del 21è Bundestag al març de 2025. En aquella sessió constitutiva es descriu explícitament que l'hemicicle “s'ha encongit després de la nova llei electoral i ha passat de 733 escons a 630” (informació de premsa).

Tot i que el detall tècnic de la norma no es desenvolupa en aquesta peça, l'efecte pràctic és clar:

• El Bundestag passa a tenir una mida més continguda i previsible, enfront dels creixements anteriors per escons addicionals.
• La reforma ha alterat l'equilibri intern: per exemple, AfD ha assolit 152 diputats i s'ha convertit en el segon grup, mentre FDP queda fora del Parlament en no superar la barrera del 5 % de vot.

Des del punt de vista de tramitació, aquesta reforma ja està aprovada i en vigor; no es presenta com un projecte pendent sinó com a base jurídica de l'actual composició de la Cambra. El debat polític se centra ara en les seves conseqüències (subrepresentació o sobrerepresentació relatives, capacitat de bloqueig de determinats partits, etc.), no en una nova reforma en tràmit.

Llindar electoral en les eleccions europees

Un altre front rellevant ha estat l'adaptació al Dret de la UE sobre les eleccions al Parlament Europeu. Una peça d'anàlisi de Demócrata explica que el Tribunal Constitucional alemany havia declarat inconstitucionals en el passat els llindars del 5 % (2011) i del 3 % (2014) en les eleccions europees. Aquesta doctrina va canviar de context quan la Unió Europea va aprovar una reforma que fa obligatori per als Estats fixar un llindar nacional (entre el 2 % i el 5 %) en determinats casos.

D'acord amb aquesta informació, Alemanya:

• Va aprovar el 2023, mitjançant el legislador federal, la decisió que introdueix el nou llindar electoral per a les europees.
• Ho va fer amb una majoria de dos terços tant al Bundestag com al Bundesrat, cosa que indica que es va tractar d'una reforma d'alt rang i ampli consens polític (anàlisi comparat).
• Enfront d'aquesta decisió es va interposar un recurs per part del partit satíric Die PARTEI i de l'eurodiputat Martin Sonneborn, però el Tribunal Constitucional va desestimar el procediment el 6 de febrer de 2024, consolidant així la validesa del nou llindar.

Per tant, des de la perspectiva de tramitació, la reforma alemanya de la llei electoral europea està completament tancada i vigent; el debat es desplaça a altres Estats membres (com Espanya), que encara no han culminat les seves pròpies ratificacions.

Altres dimensions recents de la regulació electoral

Més enllà del disseny estrictament institucional (mida del Bundestag, llindars), hi ha reformes i controvèrsies recents en camps conexos al dret electoral:

• Ús de dades personals per a propaganda electoral: autoritats de protecció de dades alemanyes recorden periòdicament que la Llei Federal de Registre permet subministrar als partits determinades dades dels votants (nom, adreça, i si escau rangs d'edat) per a fins de propaganda, amb informació clara sobre el dret d'oposició (nota de Datenschutz). No és una reforma estricta del Bundeswahlgesetz, però sí un element clau del marc electoral actual.
• Microsegmentació i publicitat política a xarxes: organitzacions com noyb han denunciat davant les autoritats alemanyes l'ús de microtargeting polític per part de tots els grans partits amb representació al Bundestag durant les eleccions federals de 2021 (informe de noyb). Això alimenta un debat sobre si és necessari reforçar encara més la regulació electoral o de protecció de dades en campanyes.

En suma, el nucli dur de les reformes electorals alemanyes –reducció i estabilització de la mida del Bundestag a través del Bundeswahlgesetz i fixació d'un llindar per a les eleccions europees– ja ha conclòs la seva tramitació i s'aplica plenament. L'agenda reguladora actual es desplaça cap a aspectes de qualitat democràtica (transparència, dades, microtargeting) i a l'impacte d'aquestes regles sobre l'ascens de forces com AfD, més que a una nova gran reforma estructural ja en tràmit.

El sistema polític alemany és federal i parlamentari. Dins d'aquest, el president federal (Bundespräsident) i el ministre-president d'un Land (en aquest cas, de Saxònia-Anhalt) són caps d'institucions diferents i amb un pes polític molt diferent. El primer encarna sobretot la capçalera de l'Estat a nivell nacional, mentre que el segon és el cap del govern d'un Estat federat amb àmplies competències executives en el seu territori.

President federal alemany (Bundespräsident)

El president federal és el cap de l'Estat de la República Federal d'Alemanya. El seu paper és fonamentalment representatiu, moderador i de garantia constitucional, amb poders polítics limitats en comparació amb un sistema presidencialista.

Principals competències i funcions:

• Representació de l'Estat a l'exterior i a l'interior: signa cartes credencials, rep caps d'Estat i de govern estrangers, realitza visites oficials i simbolitza la continuïtat i unitat de l'Estat alemany.
• Nombrament formal de càrrecs: designa i cessa formalment el canceller federal i els ministres federals, conforme a les decisions del Bundestag i a les propostes del canceller. També nomena alts funcionaris federals i jutges de tribunals superiors, sobre la base dels procediments previstos.
• Promulgació de lleis federals: signa les lleis aprovades pel Bundestag i, si escau, pel Bundesrat. Abans de signar, pot realitzar un control formal i, segons la pràctica, un control limitat de constitucionalitat. Si estima que una llei viola clarament la Constitució, pot negar-se a promulgar-la, cosa que genera un conflicte polític i eventualment jurisdiccional.
• Dret de gràcia a nivell federal: pot concedir indults en casos sotmesos a la jurisdicció federal, conforme a les normes legals.
• Facultats excepcionals respecte al Bundestag: en supòsits específics (per exemple, fracàs reiterat en l'elecció de canceller o moció de confiança perduda), pot dissoldre el Bundestag i convocar eleccions anticipades o nomenar un “canceller minoritari” segons les regles de la Llei Fonamental.
• Funció d'integració i orientació moral: els seus discursos solen fixar marcs de referència ètics i polítics (memòria històrica, cohesió social, integració europea, etc.), sense dirigir el dia a dia governamental.

En resum, el president federal és una figura amb gran autoritat simbòlica i de moderació institucional, però amb un poder executiu directe molt limitat; el centre de l'acció política resideix en el canceller i el govern federal.

Ministre-president de Saxònia-Anhalt

El ministre-president (Ministerpräsident) de Saxònia-Anhalt és el cap de govern del Land. La seva posició, equivalent a un president autonòmic en sistemes descentralitzats, combina lideratge executiu, impuls polític i representació de l'Estat federat.

Competències i funcions principals:

• Direcció del govern del Land: encapçala el gabinet regional, fixa les línies generals de la política del govern de Saxònia-Anhalt i coordina l'acció dels diferents ministeris (interior, educació, economia, cultura, etc.).
• Designació i cessament de ministres regionals: proposa al Parlament del Land (Landtag) la formació del govern, tria els seus membres i pot reorganitzar el gabinet, d'acord amb la constitució i les majories parlamentàries.
• Responsabilitat política davant el Landtag: el seu mandat depèn de la majoria parlamentària. Pot ser elegit i destituït mitjançant mecanismes similars als d'un sistema parlamentari clàssic (per exemple, moció de censura constructiva segons el previst a la constitució de Saxònia-Anhalt).
• Representació de Saxònia-Anhalt tant cap a l'interior (enfront de la ciutadania i els actors socials del Land) com cap a l'exterior, incloent les seves relacions amb altres Länder, el govern federal i, en ocasions, amb institucions europees.
• Participació en la política federal a través del Bundesrat: a Alemanya, els Länder estan representats al Bundesrat. El ministre-president coordina i sol liderar la postura del Land en aquesta cambra, influenciant la legislació federal en matèries on els Estats tenen competències o interessos directes.
• Gestió executiva en matèries pròpies del Land: educació, cultura, policia dels Länder, ordenació territorial, part de la política sanitària, administració local, entre altres, segons el repartiment competencial de la Llei Fonamental. El ministre-president és el responsable polític màxim d'aquestes polítiques a Saxònia-Anhalt.
• Cooperació intergovernamental: participa en conferències de ministres-presidents, acords entre Länder i negociacions amb el govern federal sobre finançament, normes d'aplicació conjunta i coordinació de polítiques.

Per tant, mentre que el president federal és una autoritat sobretot representativa i de garantia constitucional a nivell de tot l'Estat alemany, el ministre-president de Saxònia-Anhalt exerceix una capçalera de govern plenament executiva en l'àmbit territorial del Land, amb impacte directe en les polítiques públiques regionals i en la posició del Land en el sistema federal.

A dia d'avui, 6 de setembre de 2026, no hi ha encara informació oficial ni periodística sobre la composició efectiva del Parlament de Saxònia-Anhalt (Landtag von Sachsen-Anhalt) després de les eleccions regionals que se celebren precisament aquest diumenge. Les fonts consultades recullen enquestes i context polític, però no ofereixen encara el repartiment definitiu d'escons per partit, de manera que no és possible donar la distribució real del nou Landtag.

El que sí mostren els materials disponibles és l'escenari previ a la votació. Una anàlisi de Demócrata titulada AfD afronta el seu gran assalt al poder a Alemanya: toca la majoria absoluta a les eleccions d'aquest diumenge descriu Alternativa per Alemanya (AfD) com a clara favorita per guanyar les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt, amb possibilitats fins i tot d'acostar-se a la majoria absoluta d'escons, tot i que sense garanties d'assolir-la.

En aquest text es citen diverses enquestes recents. Una projecció d'Insa situa AfD al voltant del 43 % dels vots i la CDU al 22 %. Altres fonts, com el Politbarometer de ZDF o sondejos recollits per Reuters, mouen AfD entre el 40 % i el 43 % i la CDU al voltant del 22 %. Per als partits d'esquerra i centre-esquerra, les dades són força més modestes: Die Linke (La Izquierda) rondaria l'11–12 %, el SPD es quedaria en l'entorn del 7–8 % i Els Verds es mourien a prop del 5–6 %, just al voltant del llindar necessari per entrar al Parlament regional. Formacions més petites com l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) i el FDP (liberals) apareixen a prop o per sota d'aquest 5 %.

Aquest llindar del 5 % és clau per entendre la futura composició del Landtag. L'anàlisi mateix de Demócrata recorda que, en el sistema electoral alemany, els vots dels partits que no assoleixen el 5 % queden fora del repartiment d'escons. Això implica que:

• La majoria absoluta d'escons pot assolir-se amb força menys del 50 % dels vots emesos, si diversos partits es queden fora del Parlament.
• L'entrada o sortida d'actors que estan a prop de la barrera (com Els Verds, BSW o FDP) pot alterar molt l'aritmètica d'escons encara que canviïn només unes dècimes de vot.
• Una AfD per sobre del 40 % i amb diversos rivals sense representació podria acostar-se o superar la majoria absoluta de diputats, mentre que un resultat similar amb més partits dins del Landtag es traduiria en una majoria simple més limitada.

Des del punt de vista polític, un altre element fonamental que recull Demócrata és el denominat “cordó sanitari” enfront d'AfD. CDU, SPD, Els Verds i La Izquierda han manifestat la seva negativa a formar governs de coalició amb AfD. Això fa que:

• Tot i que AfD aconsegueixi ser la primera força i fins i tot es quedi a prop de la majoria absoluta, la formació de govern podria passar per una coalició alternativa entre diversos dels altres partits.
• Si AfD supera aproximadament , podria constituir una minoria de bloqueig per a decisions que exigeixen majories de dos terços (per exemple, algunes reformes constitucionals regionals), cosa que augmentaria el seu pes polític fins i tot fora del govern.

En paral·lel, una altra peça de Demócrata sobre la vigília electoral a Magdeburg, Milers es mobilitzen per la democràcia a la vigília de les regionals de Saxònia-Anhalt amb AfD com a gran favorita , torna a subratllar aquestes xifres de sondejos difoses per la televisió pública ARD: AfD amb un 42 %, CDU al voltant del 22 %, Die Linke al voltant de l'11 %, SPD prop del 8 %, Verds al 6 %, BSW al 4 % i FDP al 3 %. De nou, es tracta d'intenció de vot, no de repartiment d'escons tancat.

En resum, amb la informació disponible avui:

• No es coneix encara la composició oficial del Landtag de Saxònia-Anhalt després de les eleccions del 6 de setembre de 2026; per tant, no pot oferir-se un quadre rigorós d'escons per partit.
• Totes les enquestes coincideixen que AfD parteix com a principal força, molt per davant de la CDU, i que la resta de partits (Die Linke, SPD, Verds, BSW, FDP) es disputen l'entrada i la mida dels seus grups al Parlament regional.
• El repartiment efectiu d'escons dependrà tant del percentatge final d'AfD com de quins partits aconsegueixin superar el 5 %. Aquesta combinació definirà si AfD toca o no la majoria absoluta i si la resta de forces pot articular una coalició alternativa.

Per saber amb precisió quants escons té avui cada partit al Parlament de Saxònia-Anhalt serà imprescindible esperar que es publiquin els resultats oficials del recompte i les taules de distribució d'escons que difonguin les autoritats electorals del land o els principals mitjans alemanys.