“Les grans empreses no sempre són la solució, especialment si redueixen les opcions en lloc d'augmentar-les”, va expressar la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, la tardor passada davant una conferència dedicada als Drets de la Competència. En realitat, l'espanyola parlava de la revisió de les directrius sobre fusions que ha de presentar en les pròximes setmanes i que pot suposar un dels seus majors llegats durant el seu mandat comunitari.
Una mesura que amaga de fons una pugna entre dues famílies ideològiques de la competència europea. Duel en què Ribera podria estar disposada també a aguantar la pressió de la presidenta Ursula von der Leyen, que vol obrir els filtres per permetre més fusions empresarials sota la justificació de la “resiliència” entesa en el marc geopolític.
França empeny el debat
Segons ha pogut saber Demòcrata, després d'un debat d'orientació entre els comissaris europeus, la batalla, a dies que es presentin els primers esborranys, es troba de moment als departaments tècnics de l'executiu comunitari. Ribera vol que les directrius revisades proporcionin “una orientació clara i directa, inclosos criteris concrets sobre quan l'escala pot beneficiar el Mercat Únic”. Però la tensió està en el fet que part dels legisladors temen que la resiliència acabi eliminant proveïdors essencials i obligant els clients a optar per alternatives més arriscades. “El nostre objectiu és senzill: les directrius han de proporcionar a les empreses la claredat que necessiten per seguir les seves ambicions industrials, preservant al mateix temps el mercat competitiu”, expressa la comissària.
Notícia destacada
Com queda el calendari de la competitivitat europea després de l'EUCO: propostes, dates i terminis clau
6 minuts
El principal impulsor d'una major flexibilitat en els nous models de fusions amb què s'estaria trobant Competència a la rotonda Schuman seria el francès Stéphane Séjourné. El vicepresident i responsable de Mercat Interior comunitari és partidari que Brussel·les permeti aliances nacionals i acabi obrint la porta a campions nacionals que operin com a campions europeus. Els partidaris d'aquesta reforma argumenten que el control de concentracions ha de reconèixer positivament quan una fusió reforça la resiliència.
Aquest corrent defensa que empreses de més grandària tenen més capacitat financera per invertir en l'estabilitat de les cadenes de subministrament i absorbir xocs de mercat. En aquestes converses, algunes parts interessades que van participar en un procés de consulta que va dur a terme la Comissió l'estiu passat van suggerir que les fusions verticals poden millorar la seguretat del subministrament en donar a les empreses un millor control sobre els seus insums crítics.
En un context internacional marcat per la volatilitat i la incertesa, aquells que estan en l'òrbita de Séjourné, entre ells la mateixa Von der Leyen, asseguren que en sectors com les telecomunicacions, la consolidació permet inversions necessàries en ciberseguretat i en la robustesa física de les xarxes.
Contenir l'entusiasme
Tanmateix, tots aquests bons desitjos no calmen la preocupació de bona part de la Direcció General de Competència de la Comissió, que tem que l'obertura del model acabi resultant en una sortida incontrolable amb repercussions directes en la ciutadania.
Algunes autoritats de competència dels Vint-i-set i organitzacions de consumidors han advertit durant aquest procés d'alguns perills detectats a l'hora de prioritzar l'escala sobre la competència. Alerten que una consolidació excessiva pot crear riscos sistèmics. Si el mercat depèn d'un o dos operadors dominants, un xoc que afecti aquestes entitats podria paralitzar tot el sistema, fent l'economia més “fràgil” en lloc de resilient.
En aquest sentit, aquestes autoritats nacionals van traslladar a l'Executiu que els mercats competitius amb múltiples proveïdors són per naturalesa més resilients, ja que, a parer seu, la diversitat permet que altres actors prenguin el relleu si un falla.
Així, a Brussel·les també hi ha una preocupació addicional. Es tem que la idea d'incloure objectius de polítiques públiques com la resiliència en el control de fusions pugui polititzar decisions tècniques i generar inseguretat jurídica. Les converses avancen a la capital comunitària, fins al punt que durant aquest dimecres Ribera va mantenir una trobada amb els eurodiputats competents per intercanviar punts de vista abans de la presentació del text final sobre les noves directrius. Després d'aquesta cita i la resposta generada pels colegisladors, la Comissió, a preguntes de Demòcrata, ha expressat que no té una valoració concreta.
Notícia destacada
Joaquín Almunia: “És un engany pensar que es pot guanyar escala global només de fusions d'empreses nacionals”
10 minuts
A l'hora de dissenyar l'actualització d'aquestes mesures, els serveis de la Comissió Europea tenen identificats sectors específics on la resiliència i la seguretat del subministrament han de ser avaluats amb especial atenció. D'una banda, l'energia, en relació amb xarxes elèctriques i renovables, davant la volatilitat geopolítica, com en el cas de la guerra a l'Iran i el tancament de l'Estret d'Ormuz. D'altra banda, també es valora el sector de la salut, especialment respecte a medicaments crítics; tecnologies avançades, com els semiconductors; i les telecomunicacions com una columna vertebral de l'economia digital i la defensa.
“La resiliència també pot adquirir més rellevància en la nostra avaluació, en aquells casos en què sigui important per al mercat o per als consumidors”, va explicar a l'octubre la vicepresidenta en valorar el context de la guerra de Rússia contra Ucraïna o la “incertesa al voltant del comerç mundial”. Segons el seu parer, aquests esdeveniments demostren la “clara necessitat de cadenes de subministrament fiables i resilients”.
Guanyar escala sí, control també
El seu equip pretén demostrar quan les fusions milloren la resiliència del mercat únic. Per aquest motiu, posen d'exemple aquelles fusions verticals que garanteixen l'accés a insums crítics o fomenten la inversió en infraestructura segura.
Ribera manté una posició similar a la d'altres veterans de la Competència europea que defensen la complexitat de crear campions europeus mitjançant campions precisament nacionals. Per aquest motiu, als passadissos de la capital belga es preveu que l'espanyola pugui desafiar la intenció dels dirigents francesos i alemanys i apuntar-se un altre tant en defensa d'un control sobre les tradicionals normes de fusions europees.
Fins ara, l'objectiu de la normativa comunitària ha estat preservar un mercat interior competitiu, buscant que les empreses ofereixin productes innovadors, assequibles i d'alta qualitat. La filosofia que se seguia era permetre, d'una banda, que les empreses guanyessin escala i poguessin invertir, evitant que l'acumulació excessiva de poder de mercat en mans d'uns pocs pogués acabar danyant la productivitat. A la Comissió expliquen que el control de fusions serveix per avaluar si una concentració d'empreses podria “obstaculitzar significativament la competència efectiva”. Si una fusió és perjudicial, l'executiu pot censurar-la o exigir remeis per corregir els problemes de competència.
El calendari es manté
Fonts europees confirmen a Demócrata que, de moment, es manté la data de presentació d'aquest expedient prevista per al mes d'abril. Un retard en la iniciativa suposaria un nou xoc entre Ribera i Von der Leyen, que ja travessen una relació complicada després de mesures com l'òmnibus mediambiental o l'últim gir nuclear de l'alemanya.