Des d'Ankara, enviat especial.– La d'aquesta setmana a Turquia era una de les dates marcades en vermell en el calendari de la Moncloa. El Govern se sent còmode en els grans fòrums internacionals, especialment quan considera que hi arriba amb els "deures fets". En una cita en què els caps d'Estat i de Govern tractaran d'evitar un xoc obert malgrat les diferències de fons, la delegació espanyola té per davant el repte de confirmar el gir tecnològic de la seva política d'inversió en seguretat i defensa, un missatge que l'Executiu fa mesos que trasllada tant als seus socis europeus com a l'OTAN.
A diferència de l'any anterior, quan el president del Govern, Pedro Sánchez, va ser una de les principals veus crítiques amb el seu homòleg nord-americà, Donald Trump, fonts de la Moncloa asseguren afrontar aquesta cimera amb un clima diferent. L'Executiu insisteix que ha participat activament en els treballs preparatoris, tant en la negociació de la forma com del fons dels esborranys preliminars de la declaració final. Lluny d'adoptar una posició defensiva, Espanya reivindica el seu compliment dels compromisos adquirits en matèria de capacitats militars, subratllant que ocupa el setè lloc entre els trenta-dos aliats en el grau d'execució dels objectius fixats per l'Aliança.
Segons expliquen fonts governamentals, els equips tècnics de l'OTAN van confirmar el mes passat que Espanya "segueix el full de ruta correcte" en el desenvolupament de les capacitats compromeses. Aquesta valoració permet a l'Executiu defensar que el debat no s'ha de centrar exclusivament en el percentatge del PIB destinat a la despesa militar, sinó també en la qualitat de la inversió, la planificació industrial i l'aportació efectiva de capacitats estratègiques.
L'aposta espanyola per una autonomia estratègica europea
En l'entorn de Sánchez es repeteix un missatge pràcticament idèntic al que la Comissió Europea defensa durant les últimes setmanes. L'objectiu passa per construir una Europa més autònoma des del punt de vista industrial i tecnològic, reduint progressivament la seva dependència de proveïdors externs, especialment en sectors considerats crítics per a la defensa.
L'estratègia comunitària persegueix que una part creixent de les inversions en seguretat romangui dins del mercat europeu, enfortint les cadenes de subministrament continentals i afavorint el desenvolupament d'una base tecnològica i industrial pròpia. En termes pràctics, això implica invertir més en la indústria europea i menys en proveïdors extracomunitaris, una orientació que no acaba de convèncer Washington.
La delegació nord-americana considera que alguns d'aquests plantejaments contenen elements proteccionistes i, en diferents ocasions, ha advertit de possibles represàlies comercials si determinats programes europeus limiten l'accés d'empreses nord-americanes. No obstant això, a La Moncloa relativitzen aquest risc i sostenen que la consolidació d'una indústria europea més competitiva resulta compatible amb el manteniment del vincle transatlàntic.
El Govern interpreta que el debat obert per Trump sobre l'augment de la despesa militar respon, en gran mesura, a una estratègia política destinada a forçar compromisos pressupostaris més ambiciosos per part dels aliats europeus. No obstant això, l'Executiu espanyol considera que centrar la discussió exclusivament en un percentatge del PIB condueix a un enfocament simplificador que no reflecteix la realitat de les capacitats militars.
Fonts governamentals recorden que Espanya manté la seva negativa a assumir l'objectiu del 5 % del PIB en defensa, una xifra impulsada per Washington i recolzada per alguns aliats. A Ankara, Sánchez tornarà a defensar que l'increment de la inversió en seguretat no pot traduir-se en retallades sobre l'Estat del benestar, una línia política que l'Executiu considera irrenunciable.
A més, el president insistirà davant els seus socis en un argument jurídic que el Govern considera especialment rellevant: l'OTAN manca actualment de mecanismes coercitius per obligar un Estat membre a assumir un objectiu financer al qual no s'ha compromès formalment. Des d'aquesta perspectiva, Espanya sosté que el veritable compliment s'ha de mesurar mitjançant els objectius de capacitats i no únicament mitjançant indicadors pressupostaris.
La Moncloa rebutja el relat de Washington
Davant un Trump que, segons fonts de l'Executiu, intenta projectar la imatge d'una Espanya que contribueix insuficientment a la defensa col·lectiva per motius ideològics, La Moncloa respon apel·lant a les dades.
L'equip del president sosté que les avaluacions tècniques elaborades per la pròpia OTAN contradiuen aquest relat, en situar Espanya entre els països que més han accelerat el desenvolupament de capacitats durant els últims exercicis. Des del Govern insisteixen que les crítiques nord-americanes ignoren deliberadament les evidències empíriques disponibles i redueixen un debat complex a una mera comparació pressupostària.
És més, des de Madrid conviden Washington a explicar i justificar les afirmacions que realitza sobre el suposat incompliment espanyol, en considerar que no es corresponen amb les avaluacions internes que maneja la pròpia Aliança Atlàntica. Les mateixes fonts rebutgen igualment que existeixin senyals d'una eventual reducció de la presència militar nord-americana a les bases espanyoles. En converses mantingudes amb periodistes abans de l'inici de la cimera, membres de l'Executiu asseguraven que no existeix cap indici que apunti en aquesta direcció.
Fins i tot en l'hipotètic escenari d'una reducció del desplegament nord-americà, el Govern sosté que això no tindria conseqüències immediates per a la seguretat nacional, en entendre que Espanya disposa d'unes Forces Armades plenament capacitades per garantir la defensa del territori nacional i continua emparada pel principi de defensa col·lectiva recollit en l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, considerat el principal element dissuasori de l'organització.
El protagonisme creixent de la indústria de defensa
Una de les principals novetats de la cimera d'aquest any és la celebració, per iniciativa del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, d'un Fòrum de la Indústria de Defensa, organitzat a escassos quilòmetres del recinte on els líders aliats celebraran la seva reunió principal. La intenció de Rutte consisteix a acostar directament els governs i les grans empreses del sector, afavorint la signatura de contractes industrials i accelerant la producció de capacitats considerades prioritàries per l'Aliança. El mateix secretari general va arribar a afirmar que durant la trobada podrien tancar-se "contractes milionaris", reflex del canvi d'enfocament que travessa actualment l'organització.
Notícia destacada
La indústria de la defensa no aconsegueix enlairar-se, però Brussel·les creu haver trobat la solució
7 minuts
Fonts diplomàtiques europees consideren que aquest fòrum pot convertir-se en l'impuls definitiu per a una indústria continental que encara presenta importants nivells de fragmentació, amb múltiples programes nacionals que dificulten les economies d'escala i redueixen la competitivitat enfront d'altres grans fabricants internacionals.
La presència espanyola serà especialment significativa. Participaran companyies com Indra, Navantia, Hisdesat, TEDAE, Instalaza, Escribano Mechanical & Engineering, Oesía i GMV, representants de pràcticament tot l'ecosistema industrial vinculat a la defensa.
Entre els assumptes que despertaran més interès figura la col·laboració entre Indra i Santa Bárbara Sistemas en relació amb la fabricació d'obussos, així com el memoràndum d'entesa subscrit recentment per Indra amb una companyia sud-coreana per explorar noves oportunitats de cooperació tecnològica.
Així mateix, les converses també inclouran els diferents projectes vinculats a la fabricació de míssils Patriot a Alemanya, iniciatives que podrien reforçar les capacitats industrials europees en matèria de defensa antiaèria. No obstant això, des de La Moncloa prefereixen no concretar quin serà el grau de participació espanyola en aquestes futures negociacions, limitant-se a assenyalar que es tracta de projectes encara en desenvolupament.
Una estratègia per reforçar el pes europeu dins de l'OTAN
Més enllà del debat pressupostari, l'Executiu pretén aprofitar la cimera per consolidar una idea que fa temps que defensa: la necessitat d'avançar cap a una progressiva europeïtzació de l'OTAN, entesa com un major protagonisme polític, industrial i tecnològic dels aliats europeus dins de l'organització.
Des del Govern consideren que el progressiu replegament estratègic dels Estats Units cap a altres regions del món obliga Europa a assumir majors responsabilitats en matèria de seguretat. Aquesta evolució no implicaria substituir el vincle transatlàntic, sinó equilibrar el repartiment de responsabilitats dins de l'Aliança.
A La Moncloa asseguren percebre que, en aquesta edició de la cimera, existeix un clima més ampli d'incomoditat respecte a algunes posicions defensades per Trump. Segons traslladen fonts governamentals, el dirigent republicà ha expressat reiteradament la seva insatisfacció amb nombrosos aliats europeus, especialment per la seva negativa a donar suport plenament a determinades posicions nord-americanes en política internacional, entre elles les relacionades amb l'Iran.
Durant la seva compareixença inicial davant la premsa acreditada, Rutte va voler posar el focus precisament en els avenços registrats pels aliats europeus i pel Canadà, destacant que cada vegada són més els països que s'aproximen als compromisos d'inversió acordats i que la tendència general apunta a un enfortiment sostingut de les capacitats col·lectives.
Respecte al secretari general mateix, el Govern espanyol interpreta que exerceix un paper especialment complex. Fonts diplomàtiques descriuen la seva estratègia com un exercici permanent d'equilibri entre les diferents sensibilitats nacionals, intentant evitar fractures polítiques dins de l'organització.
En aquest context, consideren que Rutte optarà previsiblement per oferir determinades "concessions retòriques" a alguns dirigents per facilitar el consens polític, sense alterar substancialment els criteris tècnics sobre els quals l'OTAN avalua el compliment de capacitats. Mentre aquest equilibri es mantingui, sostenen des de La Moncloa, Espanya continuarà defensant la seva posició recolzant-se en els informes tècnics elaborats per la pròpia Aliança i no en debats de caràcter estrictament polític.
Sense arribar a anticipar un nou xoc diplomàtic al voltant de la despesa en defensa, Pedro Sánchez afronta la cita d'Ankara amb l'objectiu de consolidar un perfil propi dins de l'OTAN. Si Mark Rutte presenta aquesta cimera com la confirmació dels compromisos adoptats en trobades anteriors, el president espanyol aspira que la trobada serveixi també per ratificar una estratègia que combina el compromís amb la seguretat col·lectiva, l'enfortiment de la indústria europea de defensa i la preservació del model social que l'Executiu considera compatible amb una major inversió tecnològica i militar.
Amb aquest equilibri, el Govern pretén transmetre que Espanya no qüestiona la seva pertinença a l'Aliança ni la seva implicació en la seguretat euroatlàntica, sinó que defensa una forma diferent d'entendre l'esforç col·lectiu: una basada en capacitats, innovació, desenvolupament industrial i autonomia estratègica, més que en una competició exclusivament centrada en el percentatge del PIB dedicat a la despesa militar. Aquesta serà, precisament, la principal carta política que La Moncloa posarà sobre la taula durant una cimera anomenada a redefinir l'equilibri intern de l'OTAN en un escenari internacional cada vegada més incert.