Ja hi ha data per a l'entrada en vigor de l'acord de lliure comerç entre el bloc de Mercosur i la Unió Europea. La Comissió hauria notificat aquest dilluns a l'Argentina, el Brasil, el Paraguai i l'Uruguai la seva aplicació provisional a partir de l'1 de maig.
Així, Brussel·les culmina el darrer pas necessari per a la posada en funcionament de la nova relació transatlàntica en enviar la seva "nota verbal" al Paraguai, que actualment ostenta la presidència de l'aliança. Aquest pas garanteix la eliminació dels aranzels sobre determinats productes des d'aquell mateix dia, "establint normes predictibles per al comerç i la inversió".
Al gabinet de la presidenta Ursula von der Leyen celebren que empreses, consumidors i agricultors comunitaris podran començar a "beneficiar-se de l'acord de seguida", mentre que els sectors de l'economia de la Unió "queden plenament protegits per sòlides salvaguardes".
Objectiu: activar el potencial econòmic
"La prioritat ara és convertir aquest acord en resultats concrets, oferint als exportadors comunitaris la plataforma que necessiten per a aprofitar noves oportunitats de comerç, creixement i ocupació", ha afirmat el titular de comerç europeu, Maros Sefcovic.
A Brussel·les esperen que l'acord "assoleixi el seu màxim potencial, enfortint la nostra economia i reforçant la nostra posició en el comerç mundial".
Un moviment inèdit al Parlament Europeu
Al gener, el Parlament Europeu va fer un pas insòlit fins ara en el si de la Unió Europea. Una majoria de 334 eurodiputats va aprovar la petició de sol·licitar una opinió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si el text de l'acord UE-Mercosur és compatible amb els Tractats Fonamentals de la Unió.
Aquesta decisió endarreriria la seva ratificació per part de l'Eurocambra, però la partida no havia acabat aquí i la Comissió Europea es guardava l'as de l'aplicació provisional sota la màniga.
La votació sobre les dues peticions de consultar l'alt tribunal el pacte amb Mercosur —una presentada per l'Esquerra i una altra pels Conservadors— va mantenir tots els escenaris oberts fins a l'últim vot.
Tanmateix, l'Executiu comunitari preveia que aquest recurs tiraria endavant, segons ha pogut saber Demòcrata. Per aquesta raó, els serveis jurídics ja treballen en la manera de poder activar el text malgrat la decisió adoptada per Estrasburg. La resposta sobre com fer-ho? En les normes fonamentals del projecte europeu.
Impacte econòmic a Espanya
Per a Espanya, el tractat suposa oportunitats de creixement econòmic, amb un augment estimat del PIB del 0,23% i més de 22.000 llocs de treball a llarg termini. L'acord impulsa les exportacions espanyoles cap al bloc (+36,8%) i afavoreix la inversió i la contractació pública, especialment en serveis avançats.
Tot i que l'agricultura genera reticències, el tractat inclou salvaguardes i protecció d'indicacions geogràfiques, combinant beneficis econòmics i estratègics per a Espanya i la UE.
No obstant això, en un context geopolític marcat per les tensions multipolars, aquesta decisió podria marcar una esquerda en les relacions entre els colegisladors europeus. Membres del Parlament reconeixen que podria ser interpretat com una "manca de respecte" a la legitimitat i sobirania de la cambra parlamentària.
La via jurídica que estudiava Brussel·les
Per esquivar l'obstacle impulsat pels grups més escorats a banda i banda del Parlament, tal com expliquen fonts comunitàries a Demòcrata, la Comissió pot prendre la decisió de aplicar l'acord de manera provisional fins que el Tribunal emeti la seva posició.
L'article 218, apartat 5, dels Tractats estableix que el Consell, a proposta de l'Executiu comunitari, pot decidir l'aplicació provisional d'un tractat internacional o d'algunes de les seves parts. Com que el Consell ja va ratificar al gener l'acord, la Comissió només havia de fer aquest pas addicional.
Des del seu primer article, el text deixa clar que no es tracta només de comerç. El respecte als drets humans, les llibertats fonamentals i l'Estat de dret es defineix com un “element essencial” de l'acord, cosa que permet fins i tot la seva suspensió si es produeixen vulneracions greus i sistemàtiques. Aquest enfocament dota el tractat d'una clàusula política forta, similar a la que la UE utilitza en els seus acords amb tercers països estratègics. La lògica és clara: l'accés privilegiat al mercat europeu va acompanyat de compromisos polítics i jurídics exigents.
Arquitectura institucional complexa i permanent
Un dels aspectes més tècnics —i menys visibles— de l’acord és el seu sofisticat entramat institucional, dissenyat per garantir-ne l’aplicació i l’evolució en el temps. El màxim òrgan és el Consell Conjunt UE–Mercosur, que es reunirà a nivell ministerial almenys cada dos anys i tindrà capacitat per adoptar decisions vinculants, interpretar l’acord i resoldre conflictes polítics o comercials.
Per sota se situa un Comitè Conjunt, encarregat del seguiment quotidià, i una xarxa de subcomitès especialitzats. Destaca també la creació d'un Comitè Parlamentari Conjunt, que connectarà el Parlament Europeu amb el Parlament del Mercosur, i diversos mecanismes formals de participació de la societat civil. L'acord institucionalitza el diàleg polític permanent entre ambdues regions.
Tot i que el pilar comercial es desenvolupa en la part III del tractat, el text general ja fixa principis clau. La liberalització comercial s'emmarca dins de les normes de la Organització Mundial del Comerç (OMC) i reconeix explícitament el dret dels Estats a regular en àmbits com la salut pública, el medi ambient, l'educació o la cultura. L'acord protegeix a més sectors sensibles mitjançant períodes transitoris, salvaguardes i excepcions, i presta especial atenció a les pimes, un dels col·lectius cridats a beneficiar-se del nou marc de previsibilitat jurídica.
Desenvolupament sostenible com a eix transversal
Un dels elements més rellevants de l'acord és la incorporació explícita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i de l'Acord de París sobre el clima com a marcs de referència obligatoris.
El tractat compromet les parts a promoure un comerç que no degradi el medi ambient ni els drets laborals, i estableix cooperació activa en:
-
Protecció ambiental
-
Producció i consum sostenibles
-
Lluita contra la pobresa i la desigualtat
-
Governança climàtica
Encara que no introdueix sancions automàtiques en aquest àmbit, sí que crea mecanismes de seguiment, diàleg i pressió política, amb participació de la societat civil.
Seguretat, justícia i lluita contra el crim
Més enllà del comerç, l'acord dedica capítols complets a la cooperació en seguretat, un terreny especialment sensible. UE i Mercosur es comprometen a treballar conjuntament contra:
-
El terrorisme
-
El narcotràfic
-
El crim organitzat transnacional
-
El blanqueig de capitals
-
El tràfic de persones
També es reforça la cooperació judicial, tant en matèria civil com penal, i s'alineen compromisos amb estàndards internacionals com els del GAFI. Un punt clau és la protecció de dades personals, reconeguda com un dret fonamental.
Migració i drets humans
El text aborda de manera explícita la gestió dels fluxos migratoris, des d'un enfocament de corresponsabilitat i respecte als drets humans. Inclou compromisos sobre:
-
Readmissió de nacionals en situació irregular
-
Protecció de refugiats
-
Lluita contra el tràfic de persones i el tràfic de migrants
-
Migració regular, segura i ordenada
Tot plegat emmarcat en el respecte al principi de no devolució i als convenis internacionals d'asil. L'acord és també una declaració geopolítica. Ambdues parts es comprometen a coordinar posicions en fòrums multilaterals com l'ONU, a reforçar el sistema internacional basat en regles i a defensar un ordre global més just i democràtic. S'hi inclouen àmbits emergents com la ciberseguretat, la governança d'internet o la no proliferació d'armes de destrucció massiva.
Molt més que un tractat comercial
L'Acord d'Associació UE–Mercosur és, en essència, un tractat de nova generació. No només regula intercanvis econòmics, sinó que fixa una relació política estable, amb valors compartits, institucions permanents i una agenda comuna per a les pròximes dècades.
La seva ratificació i aplicació efectiva marcaran un abans i un després en les relacions entre Europa i Sud-amèrica. Però també obriran debats intensos —especialment a Europa— sobre agricultura, medi ambient i sobirania reguladora.
La lletra petita deixa clar que no estem davant un simple acord comercial, sinó davant una aliança estratègica de llarg recorregut.