Brussel·les està fent els primers passos cap a la revisió de la normativa comunitària que afecta els drets d'autor en el mercat únic digital. El següent esglaó en el pla de l'Executiu comunitari passa ara per recollir tota la informació relativa a aquelles mesures específiques que puguin servir per a modernitzar el marc legislatiu europeu pel que fa a la concessió de llicències i a l'impuls d'un mercat “més just” per als titulars de drets, els creadors i la indústria cultural en el seu conjunt.
La decisió de la Comissió Europea arriba tot just uns dies després que la delegació espanyola, encapçalada pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, demanés durant una reunió dels Vint-i-set que el focus de les noves accions comunitàries en aquesta matèria se situés en la protecció de la propietat intel·lectual en el context del desenvolupament de la Intel·ligència Artificial generativa. El que el Govern espanyol plantejava era, en essència, obrir formalment la conversa sobre la necessitat d'emprendre una actualització de la normativa vigent relacionada amb els drets d'autor i els nous models d'explotació de continguts digitals.
Notícia destacada
Espanya demanarà a la UE revisar els drets d'autor davant l'avenç de la IA generativa
5 minuts
“Considerem oportú cridar l'atenció sobre la necessitat d'emprendre una avaluació exhaustiva del marc legislatiu de la UE en matèria de drets d'autor, tenint en compte la seva complexitat”, afirmava el document impulsat per Espanya i recolzat també per Portugal, Eslovènia, Estònia, Alemanya, Eslovàquia i Grècia. El text defensava la necessitat d'adaptar les eines reguladores europees a un ecosistema tecnològic profundament alterat per l'auge dels sistemes generatius capaços de produir textos, imatges, vídeos o peces musicals a partir de grans volums de dades extretes d'internet.
Arran de "els ràpids desenvolupaments tecnològics i de mercat" que estarien remodelant tant l'economia creativa com el panorama digital europeu, la Comissió vol analitzar ara l'opinió de les parts interessades sobre els reptes plantejats per la IA generativa per a la concessió de llicències i el respecte efectiu dels drets de propietat intel·lectual. A més, Brussel·les pretén aprofitar aquesta revisió per abordar altres qüestions relacionades amb la lluita contra la pirateria en línia d'esdeveniments en directe, així com la remuneració dels artistes intèrprets i dels productors per la música gravada reproduïda en territori comunitari. La investigació comunitària també s'estendrà a l'accés a les obres i a la seva reutilització amb finalitats científiques i de recerca.
La preocupació dels Estats membres
En aquest sentit, la posició espanyola passava expressament per sol·licitar un estudi sobre l'impacte que la Intel·ligència Artificial podria tenir en els sectors culturals i creatius, amb la intenció d'iniciar com més aviat millor les discussions entre els Estats membres sobre aquelles mesures "que hagin de considerar-se i dur-se a terme a nivell de la nostra Unió". De forma paral·lela a les converses obertes al si del Consell de la Unió Europea, Brussel·les pretén adoptar una decisió política en el primer trimestre del proper any, cosa que acceleraria el calendari regulatori comunitari.
Notícia destacada
El Parlament Europeu exigeix que la IA pagui per usar obres amb drets d'autor
3 minuts
Malgrat que, en un primer moment, la convocatòria està cridada a explorar una actualització de la directiva de 2019 sobre drets d'autor en el mercat únic digital, la Comissió Europea no tanca la porta a una possible iniciativa legislativa específica sobre drets d'autor i Intel·ligència Artificial. A Brussel·les assumeixen que el ritme d'evolució tecnològica ha superat part de les previsions contemplades quan es va aprovar el marc regulatori vigent.
L'equip d'Urtasun considera que la legislació actual és insuficient a l'hora de fer front a la concessió de llicències de material protegit per drets d'autor destinat a l'entrenament de sistemes d'IA generativa. Una postura que coincideix, a més, amb la del Parlament Europeu, que va arribar a aprovar una resolució en la qual es plantejava expressament la necessitat de desenvolupar un nou marc addicional que aclarís aquesta problemàtica, així com mecanismes específics per abordar les possibles infraccions derivades de la normativa vigent sobre propietat intel·lectual.
Per aquest motiu, el document que Espanya i els seus socis van portar a la taula del Consell proposava reforçar la cooperació efectiva entre els proveïdors d'eines d'IA generativa, els creadors i la resta de titulars de drets. La idea de fons seria desenvolupar un mercat de llicències funcional “que restableixi el poder de negociació dels titulars de drets i ofereixi solucions de protecció viables”.
El temor a l'impacte econòmic i democràtic
Més enllà del risc relacionat amb la desaparició de la perspectiva humana en determinats processos culturals, Moncloa tem que aquestes qüestions acabin posant en perill la pròpia viabilitat econòmica del sector cultural europeu. De fet, el text al qual va tenir accés Demócrata i en el qual es reflectia aquesta preocupació alertava d'un possible “risc existencial” per a la societat i la democràcia europees, en la mesura en què aquestes pràctiques poden contribuir a desdibuixar “els límits entre la veritat i la falsedat” o a “alterar la percepció dels discursos i dels seus autors alhora que es modifiquen les facultats cognitives”.
A Brussel·les, els representants espanyols treballen en una estratègia mitjançant la qual la Unió Europea no es limiti únicament a supervisar l'ús de la Intel·ligència Artificial, sinó que elevi la mirada cap al desenvolupament de mecanismes de compensació econòmica per als titulars de drets afectats per l'entrenament i utilització d'aquests sistemes generatius. La intenció passa per explorar fórmules que permetin garantir una remuneració justa a aquells autors els continguts dels quals són utilitzats per alimentar models algorítmics.
Si bé és cert que, en el seu moment, la directiva comunitària es va plantejar amb l'objectiu d'harmonitzar els drets d'autor dins del mercat únic digital, establint regles que perseguissin un equilibri entre els interessos dels creadors, les institucions culturals i els usuaris en un entorn tecnològic en constant transformació, l'auge de la IA generativa ha alterat substancialment l'escenari. Entre els punts clau, la directiva introduïa excepcions obligatòries per facilitar la mineria de textos i dades, l'educació digital i la conservació del patrimoni cultural. De la mateixa manera, es pretenia millorar la posició dels autors mitjançant una remuneració més justa i una major transparència en l'explotació de les seves obres.
No obstant això, el text legislatiu no contemplava una referència explícita als nous serveis d'Intel·ligència Artificial que han irromput en el panorama cultural i creatiu durant els últims mesos. La normativa se centrava, principalment, en la regulació de la mineria de textos i dades, és a dir, el procés tècnic fonamental mitjançant el qual s'entrenen els models d'IA. Precisament per això, Urtasun va instar els colegisladors europeus a concentrar els seus esforços en tres qüestions concretes: “el límit de la mineria de textos i dades per a l'entrenament de models d'IA amb finalitats comercials; la seguretat jurídica dels drets de propietat intel·lectual implicats en l'entrenament i generació de continguts per IA; i la transparència respecte als continguts utilitzats per a l'entrenament de la IA”.
Darrere d'aquesta ofensiva política i regulatoria hi jeu una preocupació creixent en les institucions europees: la possibilitat que la Unió Europea quedi endarrerida enfront d'altres potències tecnològiques en la definició d'estàndards regulatoris sobre Intel·ligència Artificial i propietat intel·lectual. Brussel·les considera que el desafiament no passa únicament per protegir els creadors europeus, sinó també per garantir la sostenibilitat d'un ecosistema cultural que representa un dels sectors econòmics estratègics del continent.
La revisió de la normativa sobre drets d'autor podria convertir-se, d'aquesta manera, en un dels grans debats regulatoris del pròxim cicle polític europeu. Especialment en un moment en què les institucions comunitàries tracten d'equilibrar la promoció de la innovació tecnològica amb la protecció dels drets fonamentals, la creativitat i la competitivitat cultural europea.