El president del Consell Europeu, António Costa, ha redoblat aquest dilluns la pressió sobre Teheran en exigir el cessament immediat dels atacs a la regió i la restauració de la llibertat de navegació a l'estret d'Ormuz, en un moment de màxima tensió després de més de cinc setmanes de conflicte a l'Orient Mitjà.
En un missatge difós en xarxes socials, Costa ha defensat que “només una solució diplomàtica” permetrà abordar les causes profundes de la crisi, alhora que ha advertit que l'actual espiral de violència “no aconseguirà ni l'alto el foc ni la pau”. El dirigent europeu ha insistit que la via militar no farà sinó agreujar un escenari ja de per si volàtil.
Així mateix, ha recalcat que els atacs contra infraestructures civils, en particular les energètiques, són “il·legals i inacceptables”, en una referència que connecta tant amb el conflicte a l'Orient Pròxim com amb la guerra a Ucraïna. Costa ha posat el focus en l'impacte humanitari de l'escalada i ha subratllat que la població civil iraniana seria la principal víctima d'una eventual ampliació de l'ofensiva militar.
Després de cinc setmanes de guerra a l'Orient Mitjà, és clar que només una solució diplomàtica resoldrà les seves causes arrel.
— António Costa (@eucopresident) 6 d'abril de 2026
Qualsevol atac a infraestructures civils, concretament instal·lacions energètiques, és il·legal i inacceptable. Això s'aplica a la guerra de Rússia a Ucraïna i s'aplica...
Pressió europea sobre Teheran
Les declaracions arriben dies després de la conversa telefònica mantinguda amb el president iranià, Masud Pezeshkian, en la qual va traslladar la posició de la Unió Europea: desescalada immediata, respecte del Dret internacional i aposta decidida per la via diplomàtica.
Durant aquest contacte, Costa ja havia advertit que la situació a la regió és “extremadament perillosa” i havia demanat a Teheran implicar-se de manera constructiva en els esforços internacionals, en particular en coordinació amb les Nacions Unides i actors regionals. La prioritat, segons Brussel·les, passa per garantir la seguretat de la navegació a l'estret d'Ormuz, un punt estratègic pel qual transita una part substancial del comerç energètic mundial.
Notícia destacada
Trump exigeix als "bojos cabrons" de l'Iran que reobrin per al dimarts el puto estret d'Ormuz
4 minuts
La UE busca així consolidar un paper de mediació en una crisi cada vegada més internacionalitzada, en la qual conflueixen interessos geopolítics, energètics i de seguretat global. Fonts europees subratllen que sense estabilitat a Ormuz, l'impacte econòmic pot ser immediat i d'abast global, especialment en els mercats del petroli i el gas.
Iran endureix el seu discurs i limita el trànsit marítim
La crida europea coincideix amb un nou enduriment de la retòrica iraniana. La Guàrdia Revolucionària ha advertit que l'estret d'Ormuz “mai més tornarà a ser com era”, en un missatge dirigit especialment als Estats Units i Israel després de l'ofensiva conjunta llançada el passat 28 de febrer contra Teheran.
En un comunicat difós aquest diumenge, el comandament naval iranià ha assenyalat a més que està “completant els preparatius operatius” per a un nou ordre al golf Pèrsic, cosa que suggereix una estratègia de control més estricte sobre aquesta via marítima clau.
Notícia destacada
Iran recalca que l'estret d'Ormuz no tornarà a ser igual per als EUA i Israel
2 minuts
En paral·lel, des de l'àmbit polític, el portaveu del Parlament iranià, Abbas Goudarzi, ha reforçat aquesta línia, mentre que el ministre d'Afers Exteriors, Abbas Araqchi, ha advertit que qualsevol atac contra infraestructures energètiques iranianes constituiria un crim de guerra.
Les dades sobre el trànsit marítim ja reflecteixen l'impacte d'aquesta situació. Segons l'agència estatal Fars, només 15 vaixells han creuat l'estret en les últimes 24 hores amb autorització iraniana, cosa que representa aproximadament un 10 % del volum habitual previ a l'esclat del conflicte. Aquesta reducció dràstica alimenta la preocupació internacional per possibles interrupcions prolongades en el subministrament energètic.
Washington eleva el to
En paral·lel, el president estatunidenc, Donald Trump, ha intensificat la pressió sobre l'Iran amb la seva advertència més contundent fins ara. El mandatari ha assegurat que ordenarà un atac sense precedents si Teheran no accedeix a reobrir l'estret d'Ormuz, en un missatge de to especialment agressiu que marca un nou punt d'inflexió en la crisi.
Trump ha arribat a afirmar que el pròxim atac nord-americà no tindrà comparació amb operacions anteriors, elevant així la incertesa sobre una possible escalada militar directa entre tots dos països.
Des de Teheran, la resposta no s'ha fet esperar. A més de les advertències diplomàtiques, el líder suprem, Mojtaba Jamenei, ha reiterat que l'estret d'Ormuz “ha de continuar tancat”, reforçant la idea que l'Iran està disposat a mantenir la seva posició malgrat les amenaces externes.
Risc d'escalada regional i conseqüències globals
L'encreuament d'amenaces entre Washington i Teheran, sumat al paper d'Israel en l'ofensiva inicial, configura un escenari d'alt risc d'escalada regional, amb potencial implicació d'altres actors a l'Orient Mitjà.
Analistes internacionals adverteixen que qualsevol incident a Ormuz podria desencadenar una reacció en cadena, afectant no només la seguretat regional, sinó també l'economia global. L'estret és considerat un dels principals colls d'ampolla energètics del món, per la qual cosa el seu bloqueig o restricció té efectes immediats en els preus del cru i en les cadenes de subministrament.
En aquest context, la Unió Europea insisteix en la necessitat d'evitar una deriva militar i aposta per reforçar els canals diplomàtics. Costa ha reiterat que “hi ha d'haver espai per a la diplomàcia” i ha subratllat la disposició europea a col·laborar en qualsevol նախաձեռնativa que contribueixi a reduir la tensió.
La diplomàcia, única sortida segons Brussel·les
La posició europea es resumeix en una idea central: sense negociació no hi haurà solució sostenible al conflicte. Davant l'augment de la retòrica bel·ligerant i els moviments militars, Brussel·les intenta mantenir oberta una via de diàleg que, de moment, es presenta fràgil.
Costa ha apel·lat a la responsabilitat de totes les parts implicades i ha recordat que la història recent demostra els costos humans i econòmics de les escalades no controlades. En aquest sentit, ha insistit que la prioritat ha de ser protegir la població civil i evitar danys a infraestructures crítiques.
Notícia destacada
Europa aparca la seva competitivitat mentre es convenç de la desescalada a l'Iran
5 minuts
Amb la situació deteriorant-se sobre el terreny i el marge diplomàtic estrenyent-se, el missatge de la Unió Europea busca contenir una crisi que amenaça de desbordar-se. Tanmateix, l'enduriment de les posicions i l'augment de les amenaces dibuixen un horitzó incert, en què la diplomàcia s'enfronta a un dels seus majors desafiaments recents.