Von der Leyen tradueix en milions el compromís europeu amb Groenlàndia

L'anomenat “paquet d'associació entre la UE i Groenlàndia” s'articula avui sobretot a través de la Decisió (UE) 2021/1764 relativa a l'associació dels països i territoris d'ultramar amb la Unió Europea, que inclou específicament les relacions entre la UE, Groenlàndia i el Regne de Dinamarca. L'element més clarament identificable en seu espanyola és la proposta de modificació d'aquesta Decisió, presentada per la Comissió com a COM(2025) 599.

Què ha passat al Parlament espanyol

La informació parlamentària disponible mostra que la Comissió Mixta per a la Unió Europea del Congrés i el Senat va incloure la proposta COM(2025) 599 en l'ordre del dia del 24 de novembre de 2025. En concret:

• Es va tramitar com a expedient 282/000116/0000 al Congrés i 574/000097/0000 al Senat, en el marc del control de subsidiarietat sobre iniciatives legislatives de la UE.
• L'objecte del debat va ser la “Proposta de Decisió del Consell per la qual es modifica la Decisió (UE) 2021/1764, relativa a l'Associació dels països i territoris d'ultramar amb la Unió Europea, incloses les relacions entre la Unió Europea, d'una banda, i Groenlàndia i el Regne de Dinamarca, de l'altra” [COM(2025) 599].
• La sessió es va celebrar a la Comissió Mixta per a la UE al Senat, amb retransmissió pública.

Aquest tipus d'expedients no culmina en una “ratificació” nacional clàssica, sinó en un dictamen de subsidiarietat i control polític sobre la proposta europea. No consta, en la informació consultada, que les Corts hagin plantejat objeccions formals de subsidiarietat ni que s'hagi obert un procediment específic d'aprovació de tractat internacional sobre Groenlàndia emparat pels articles 93 i següents de la Constitució.

En paral·lel, Demòcrata i les institucions europees recullen una intensa activitat política sobre Groenlàndia (resolucions del Parlament Europeu, debats sobre seguretat a l'Àrtic, etc.), però aquesta activitat es situa al nivell de la UE i del Parlament Europeu, no com un tractat bilateral Espanya–Groenlàndia sotmès a ratificació a les Corts.

Estat de la tramitació des de l'òptica espanyola

A dia d'avui, amb les dades disponibles, es pot sintetitzar així:

• A Espanya, la fase clau ha estat el control parlamentari de subsidiarietat a la Comissió Mixta UE sobre la proposta COM(2025) 599. Aquesta fase pot considerar-se completada: la proposta va ser examinada i enquadrada dins del paquet legislatiu europeu (pressupost a llarg termini, programa “Europa Global”, etc.).
• No s'ha identificat una llei espanyola específica ni un acord internacional bilateral amb Groenlàndia en tramitació al Congrés o al Senat sota la rúbrica de “paquet d'associació UE–Groenlàndia”.
• La relació jurídica es vehicula essencialment a través del dret de la UE, de manera que Espanya participa en la decisió a través del Govern al Consell i dels seus eurodiputats al Parlament Europeu, més que mitjançant un procediment de ratificació nacional autònom.

Propers passos cap a la plena execució

L'execució completa del paquet d'associació depèn principalment de la via europea, no de nous fites formals a les Corts Generals. Els passos pendents es poden resumir en tres plans:

• Pla europeu (normatiu):
  • Aprovació definitiva al Consell de la UE de la proposta COM(2025) 599, prèvia o posterior intervenció del Parlament Europeu segons la base jurídica del Tractat.
  • Publicació de la decisió modificativa al Diari Oficial de la UE i entrada en vigor en la data que s'estableixi.
  • Adopció per la Comissió d'actes d'execució o actes delegats per concretar la programació financera i sectorial amb Groenlàndia.
• Aplicació operativa:
  • Definició de programes de cooperació amb Groenlàndia (energia neta, matèries primeres crítiques, connectivitat, educació, clima), en el marc d'instruments com “Europa Global”.
  • Mobilització del “paquet substancial d'inversions” que la Comissió ha anunciat per a l'Àrtic i Groenlàndia, incloent projectes que poden implicar empreses i centres de recerca espanyols.
• Control i seguiment a Espanya:
  • Compareixences del Govern a la Comissió Mixta per a la UE i en altres comissions per explicar la posició espanyola i el desplegament del paquet.
  • Possibles preguntes, proposicions no de llei o mocions al Congrés i al Senat per fixar orientació política sobre els interessos espanyols (pesca, matèries primeres, seguretat a l'Àrtic).

En síntesi, des de la perspectiva de la tramitació parlamentària espanyola, el nucli del paquet d'associació UE–Groenlàndia ja ha passat pel tamis de control de les Corts a través de la Comissió Mixta UE, i no requereix, llevat que sorgeixi un acord mixt addicional, una ratificació nacional específica. Els propers passos decisius es jugaran al Consell de la UE i a la Comissió Europea, mentre que el paper de les Corts serà principalment de seguiment i control polític de com s'aplica aquest paquet i del seu impacte per a Espanya.

Ursula von der Leyen, com a presidenta de la Comissió Europea, exerceix les competències que els Tractats de la UE atribueixen a aquesta figura, sobretot a l'article 17 del Tractat de la Unió Europea (TUE) i disposicions connexes del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE). No té poders personals diferents dels de qualsevol president de la Comissió: el seu marge d'acció deriva d'aquest marc jurídic, complementat per la pràctica institucional.

1. Direcció política de la Comissió

El TUE estableix que la Comissió actua de forma col·legiada, però el president “fixa l'orientació dels seus treballs” i decideix l'organització interna de la institució. A la pràctica, això implica:

• Establir les prioritats polítiques de la Comissió per al seu mandat (per exemple, el programa polític presentat davant el Parlament Europeu abans de la seva elecció).
• Aprovar el programa de treball anual de la Comissió, que concreta les iniciatives legislatives i no legislatives que es proposaran.
• Vetllar perquè totes les propostes i actuacions de la Comissió s'ajustin al mandat polític aprovat pel Parlament i a l'interès general de la Unió.

2. Composició i organització del Col·legi de Comissaris

Una de les funcions centrals del president és el seu paper en la designació i gestió del Col·legi de Comissaris:

• Participa, en diàleg amb els Estats membres, en la configuració de l'equip de comissaris proposats pels governs nacionals.
• Distribueix les carteres (polítiques de competència, comerç, medi ambient, digital, etc.) i decideix l'estructura organitzativa: vicepresidències, vicepresidències executives, agrupació temàtica de carteres, etc.
• Pot reordenar les carteres durant el mandat i reasignar responsabilitats quan ho consideri necessari.
• Té la facultat de sol·licitar la dimissió d'un comissari, obligant l'Estat membre d'origen a proposar un substitut, si aprecia un conflicte greu o pèrdua de confiança política.

Aquestes competències donen a la presidenta un poder determinant en l'arquitectura interna de la Comissió i en la capacitat de coordinar equips i prioritats.

3. Funcions de representació externa

Segons l'article 17 TUE, la Comissió “promou l'interès general de la Unió i pren les iniciatives adequades a tal fi”. El president, com a cap de la institució, assumeix un rol destacat de representació:

• Representa la Comissió al Consell Europeu, participant en les seves reunions juntament amb els caps d'Estat o de Govern, encara que sense dret de vot.
• Actua com una de les principals veus de la UE a l'exterior en matèries de competència de la Comissió (per exemple, comerç, competència, clima), en coordinació amb l'Alt Representant i el president del Consell Europeu.
• Compareix davant parlaments nacionals i fòrums internacionals per explicar i defensar les polítiques de la Unió impulsades per la Comissió.

4. Relació amb el Parlament Europeu i el Consell

La presidenta de la Comissió és elegida pel Parlament Europeu a proposta del Consell Europeu, i respon políticament davant d'aquest:

• Ha de presentar el seu programa polític davant el Parlament i obtenir la seva aprovació juntament amb el Col·legi de Comissaris.
• Manté un diàleg polític constant amb el Parlament, mitjançant debats plenaris, compareixences periòdiques i respostes a preguntes dels eurodiputats.
• Coordina la posició de la Comissió en el procediment legislatiu, participant en els trílegs i en la negociació de textos amb el Parlament i el Consell.
• Ha de tenir en compte que el Parlament pot forçar la dimissió col·lectiva de la Comissió mitjançant una moció de censura, fet que reforça la seva responsabilitat política davant la cambra.

5. Paper en la funció executiva i legislativa de la UE

Encara que la comissió, com a col·legi, té el monopoli gairebé exclusiu de la iniciativa legislativa a la UE, el president influeix decisivament en:

• Decidir quines propostes legislatives es presenten i en quin moment, d'acord amb les línies generals del seu mandat.
• Garantir la coherència horitzontal de les iniciatives, evitant solapaments entre carteres.
• Supervisar l'aplicació de la legislació de la UE pels Estats membres, impulsant, quan correspongui, procediments d'infracció.

Així mateix, coordina l'adopció d'actes d'execució i actes delegats per part de la Comissió, que desenvolupen i concreten normes legislatives europees.

En suma, segons els Tractats, la presidenta de la Comissió Europea és la figura encarregada d'orientar políticament la institució, organitzar i dirigir el Col·legi de Comissaris, representar la Comissió en el sistema institucional de la UE i cap a l'exterior, i assegurar que l'acció executiva i legislativa de la Comissió respongui a l'interès general de la Unió. Ursula von der Leyen exerceix aquestes competències dins del marc col·legiat i jurídic fixat pel TUE i el TFUE.

La signatura d'acords estratègics entre la Unió Europea (UE) i territoris autònoms com Groenlàndia es recolza en un entramat mixt de normes: el dret primari de la UE (Tractats), el dret derivat específic per als països i territoris d'ultramar (PTU/OCT), el dret internacional de la UE sobre celebració d'acords, i el dret constitucional de l'Estat del qual depèn el territori (en aquest cas, Dinamarca).

1. Marc general en els Tractats de la UE

El punt de partida és l'article 216 del Tractat de Funcionament de la UE (TFUE), que estableix que la Unió pot celebrar acords internacionals amb tercers Estats o organitzacions internacionals quan:

• Ho prevegin els Tractats.
• Sigui necessari per assolir un objectiu de la Unió.
• Estigui previst en un acte jurídicament vinculant de la Unió.
• Sigui necessari per exercir una competència interna de la UE.

El procediment de celebració d'aquests acords es regula a l'article 218 TFUE, que defineix qui negocia (la Comissió o l'Alt Representant, segons l'àmbit), quin paper tenen el Consell i el Parlament Europeu, i com s'autoritza la signatura, l'aplicació provisional i la celebració definitiva de l'acord.

2. Estatut específic de Groenlàndia com a PTU/OCT

Groenlàndia no és un “tercer Estat” clàssic: és un territori autònom vinculat a Dinamarca i forma part dels denominats països i territoris d'ultramar (PTU/OCT) associats a la UE. Aquest estatut es basa en:

• Part Quarta del TFUE (articles 198 a 204), que estableix el règim d'associació dels PTU amb la UE, amb l'objectiu de promoure el seu desenvolupament econòmic i social i d'apropar les relacions econòmiques.
• Actes de dret derivat específics (decisions d'associació dels PTU), que concreten el marc jurídic, financer i sectorial de la relació UE–PTU.

A la pràctica, això significa que els “acords estratègics” amb Groenlàndia solen adoptar la forma de:

• Decisions d'associació o acords internacionals específics que desenvolupen la relació UE–Groenlàndia dins del paraigua PTU.
• Acords sectorials (per exemple, pesca, matèries primeres, cooperació científica) en què la UE actua d'acord amb les seves competències materials.

3. Requisits institucionals i procedimentals

Perquè la UE signi un acord estratègic amb un territori com Groenlàndia s'han de complir, en síntesi, aquests requisits:

• Base jurídica adequada: triar l'article o combinació d'articles dels Tractats que habiliti l'actuació (per exemple, política de pesca, medi ambient, cooperació al desenvolupament, energia, etc.), a més de l'article 218 TFUE sobre acords internacionals.
• Respecte del repartiment de competències: si l'acord incideix en matèries de competència exclusiva de la UE (per exemple, política comercial comuna), actuarà principalment la Unió; si toca competències compartides o dels Estats membres, pot ser necessari un acord mixt, signat tant per la UE com per l'Estat membre concernit.
• Autorització del Consell: el Consell de la UE autoritza l'obertura de negociacions, aprova les directrius negociadores i, més tard, autoritza la signatura i la celebració de l'acord, normalment per majoria qualificada, excepte àmbits sensibles (com política exterior i de seguretat comuna) on s'exigeix unanimitat.
• Intervenció del Parlament Europeu: en els acords de major abast (per exemple, associació àmplia, cooperació econòmica significativa), el Parlament ha de donar el seu consentiment; en altres supòsits, se li consulta.

4. Paper de l'Estat membre i de l'ordre constitucional intern

Com que Groenlàndia forma part del Regne de Dinamarca, l'ordenament constitucional danès és determinant:

• La UE no reconeix Groenlàndia com a subjecte sobirà separat, sinó com a territori autònom d'un Estat membre. Per tant, Dinamarca ha de consentir que la UE negociï i signi acords que afectin aquest territori.
• Les normes constitucionals daneses sobre cessió de competències, tractats internacionals i autonomia groenlandesa condicionen la forma de l'acord, el repartiment de responsabilitats i la participació de les autoritats de Groenlàndia en la negociació i aplicació.
• Quan es tracti d'un acord mixt, Dinamarca (i eventualment Groenlàndia, si el seu dret intern ho preveu) haurà de ratificar el text conforme als seus propis procediments.

5. Principis materials aplicables

A més dels requisits formals, el contingut de l'acord ha d'ajustar-se als principis generals de l'acció exterior de la UE, recollits a l'article 21 del Tractat de la UE:

• Respecte de la democràcia, l'Estat de dret i els drets humans.
• Promoció del desenvolupament sostenible, la bona governança i la cooperació internacional.
• Coherència amb altres polítiques internes de la Unió (p. ex., medi ambient, clima, competència).

D'aquesta manera, tot acord estratègic UE–Groenlàndia ha d'encaixar simultàniament en: l'habilitació material dels Tractats, el règim específic dels PTU, el repartiment de competències UE–Estats, i el marc constitucional danès sobre l'autonomia de Groenlàndia.