El ple monográfic sobre seguretat vital celebrat aquest dimecres al Parlament Basc ha finalitzat amb el rebuig de la major part de les iniciatives plantejades pels grups de l'oposició. PNB i PSE-EE només han donat el seu vistiplau a cinc propostes de Sumar i a dues del PP, mentre que han votat en contra de les 16 iniciatives d'EH Bildu, principal grup opositor i impulsor d'aquesta sessió especial, així com de les propostes de Vox.
En aquesta sessió, 'jeltzales' i socialistes han tirat endavant sense dificultats les seves 29 propostes de resolució, orientades a reforçar i aprofundir en les polítiques que ja desenvolupa el Govern Basc en àmbits com l'habitatge, la sanitat, l'educació i la seguretat.
EH Bildu havia registrat 16 propostes de resolució. Entre elles figurava una que instava el Govern Basc a "comprometer-se a negociar de forma prioritària amb el Govern de l'Estat les competències per establir legalment un salari mínim interprofessional adequat a la realitat d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa".
Una altra de les iniciatives de la coalició reclamava una actualització "immediata" de les quanties de la Renda de Garantia d'Ingressos i, en general, de les prestacions i subvencions del sistema de protecció, així com del límit d'ingressos màxims, "amb l'objectiu de fer front a l'increment dels preus i a l'encariment de la vida, de manera que puguin complir la seva finalitat amb suficiència".
EH Bildu plantejava també que l'Executiu basc presentés en un termini de sis mesos una nova proposta per a un sistema universal de prestacions familiars. Aquest model, segons la coalició, havia de fixar "un nou sistema que ajudés a la criança" i estudiar fórmules "per a una millor integració dels deduccions fiscals", a més d'"eliminar les desigualtats en l'accés als beneficis fiscals de les llars amb rendes més baixes".
Així mateix, defensava garantir una prestació universal de 200 euros per criança de fill o filla, articulada mitjançant deduccions fiscals reintegrables universals i abonada mensualment per cada menor, almenys fins als 18 anys.
En l'àmbit de l'habitatge, EH Bildu reclamava "deixar de fomentar qualsevol variable que inciti que l'habitatge sigui un actiu financer especulatiu, i desmercantilitzar el mercat immobiliari", i proposava que el Govern assumís la promoció d'habitatge públic assequible "a una escala fins ara desconeguda".
El PP, per la seva banda, havia presentat 108 propostes de resolució. En una d'elles demanava al Govern Basc mesures per elevar la taxa d'intermediació laboral de Lanbide, "reforçant el seu paper com a instrument de connexió entre les persones demandants d'ocupació i les necessitats reals de les empreses".
Els populars reclamaven a més un programa específic de retorn del talent jove basc per facilitar el retorn a Euskadi dels qui desenvolupen la seva carrera professional fora de la Comunitat Autònoma i que "s'han vist obligats a emigrar buscant les oportunitats que aquí no se'ls han ofert".
Igualment, el PP instava l'Executiu a reforçar les polítiques d'inserció de l'ocupació juvenil en el mercat laboral basc mitjançant programes d'orientació, formació, pràctiques i contractació "que afavoreixin l'accés a ocupacions estables i de qualitat".
Suport a l'Ertzaintza i propostes de Sumar
Els 'populars' han obtingut el suport de PNB i PSE a dues de les seves resolucions, que han prosperat. A través d'elles s'expressa el "suport i reconeixement públic" a l'Ertzaintza "com a cos policial autonòmic propi d'Euskadi", i als seus integrants "per la seva professionalitat i vocació de servei"; i es condemnen "la campanya d'assetjament i les amenaces permanents a l'Ertzaintza i els seus membres".
Sumar havia registrat 58 propostes. Una d'elles instava el Govern Basc i les diputacions forals a impulsar "una reforma fiscal harmonitzada amb criteris ambiciosos i clars de justícia redistributiva", amb l'objectiu d'equiparar la fiscalitat de les rendes del capital a la de les rendes del treball, "eliminant privilegis fiscals injustificats i garantint que els qui més tenen, contribueixin de forma proporcional a l'esforç col·lectiu". Aquesta iniciativa va ser rebutjada.
Les cinc propostes de Sumar que sí que han comptat amb el suport dels grups que sostenen el Govern aborden qüestions de caràcter general relacionades amb el multilateralisme internacional, el dret internacional, els drets humans i la justícia social.
Vox, per la seva banda, havia presentat 17 propostes de resolució, entre elles el seu plantejament per implantar la denominada "prioritat nacional" en l'accés als serveis públics.
Pel que fa als partits que sustenten l'Executiu, PNB i PSE-EE han aconseguit aprovar les seves 29 propostes de resolució, amb les quals reafirmen les mesures que ja aplica el Govern Basc en sanitat, educació, habitatge i seguretat. Quatre d'aquestes resolucions han rebut el vot favorable d'EH Bildu, que s'ha oposat a vuit més i s'ha abstingut en la resta.
Les iniciatives de PNB i PSE que va recolzar EH Bildu
Les resolucions de PSE i PNB recolzades per EH Bildu se centren, entre altres aspectes, a donar suport a canvis normatius perquè els habitatges de protecció pública sotmesos a un règim de protecció amb qualificació temporal i situats en una zona de mercat residencial mantinguin la seva qualificació d'habitatges protegits mentre estigui vigent la declaració de zona de mercat residencial tensionat.
Una altra de les esmenes recolzades per la coalició aposta per "continuar reforçant el paper estratègic de l'Institut Basc de Finances com a eina pública de finançament al servei del teixit productiu d'Euskadi".
EH Bildu també ha votat a favor de la proposta de PNB i PSE que planteja "consolidar el model basc d'acollida i integració mitjançant l'enfortiment de les polítiques d'inclusió, aprenentatge lingüístic, accés a drets i obligacions, convivència intercultural i participació comunitària, afavorint la igualtat d'oportunitats i la cohesió social com a bases d'una societat més inclusiva i resilient".
Així mateix, la coalició ha recolzat una iniciativa de 'jeltzales' i socialistes que insta el Govern basc a "intensificar l'estratègia per al posicionament internacional d'Euskadi com a regió referent i d'excel·lència en el tractament de l'assistència en oncologia, alineada amb les iniciatives més innovadores i d'avantguarda a Europa".