El eurodiputat del PSdeG, Nicolás González Casares, ha mostrat la seva satisfacció perquè la Comissió Europea assumeixi que la descarbonització "segueix sent fonamental" per a l'economia de la Unió Europea, malgrat que la relaxació de la senda de reducció d'emissions, que passarà del 4,4% actual al 3,7% per al període 2031-2035, "no és una bona notícia, però es reconeix el paper fonamental del mercat del carboni per a l'arquitectura econòmica europea".
"Doblar l'electrificació és positiu per al 2040, però el que és important és seguir avançant cap a un sistema elèctric cada cop més descarbonitzat; per tant, les renovables seran essencials", ha indicat l'europarlamentari en una nota remesa als mitjans.
Casares ha valorat el recent paquet de mesures de la Comissió Europea sobre competitivitat i descarbonització, que incorpora la revisió del règim europeu de comerç de drets d'emissió (ETS) i el nou Pla d'Acció per a l'Electrificació. "La Comissió ha entès que la descarbonització segueix sent un element central per al futur econòmic d'Europa i no un obstacle per a la seva competitivitat", ha subratllat.
El representant gallec a l'Eurocambra admet que la flexibilització de determinats criteris de l'ETS "no és una bona notícia", però considera que el missatge polític de Brussel·les resulta inequívoc. "Europa manté el mercat del carboni com una de les peces fonamentals de la seva arquitectura econòmica i climàtica. L'ETS segueix sent l'instrument principal per incentivar la descarbonització de la indústria i orientar la inversió cap a tecnologies netes", ha recalcat.
Casares ha incidit en què la forta dependència de la Unió Europea dels combustibles fòssils importats continua sent un dels principals elements que lestren la competitivitat econòmica del bloc i el fan més vulnerable a les tensions geopolítiques.
"La millor política industrial per a Europa passa per consumir menys combustibles fòssils i més electricitat renovable produïda a casa. Això redueix costos, augmenta la nostra autonomia estratègica i genera noves oportunitats per a la indústria europea", ha defensat.
En aquest context, l'eurodiputat ha celebrat que la Comissió situï l'electrificació com a prioritat estratègica i marqui com a meta assolir un 46% d'electrificació en el consum final d'energia d'aquí a 2040.
"Encara que es tracti d'un objectiu indicatiu, és una direcció correcta. Electrificar significa substituir combustibles fòssils per electricitat neta en el transport, la indústria i els edificis. Però aquest objectiu ha d'anar acompanyat d'un desplegament molt més ambiciós de les energies renovables, de l'emmagatzematge i de les xarxes elèctriques més enllà de 2030. No n'hi ha prou amb consumir més electricitat; aquesta electricitat ha de ser cada cop més neta i d'origen europeu", ha remarcat.
Igualment, Casares ha rebut amb bons ulls l'objectiu d'arribar a 200 GW d'emmagatzematge energètic el 2030 i l'anunci d'una retirada progressiva de les ajudes públiques als combustibles fòssils.
Mesures i ambició del Pla d'Acció per a l'Electrificació
A la seva entendre, ambdues decisions "són coherents amb una transició energètica que permeti reduir les factures energètiques, reforçar la seguretat de subministrament i millorar la competitivitat de la indústria europea".
Tanmateix, l'eurodiputat ha lamentat que la proposta definitiva hagi rebaixat alguns dels nivells d'ambició que figuraven en els primers esborranys del Pla d'Acció per a l'Electrificació.
Entre els retrocessos, ha assenyalat la supressió de l'objectiu de sumar 100 GW addicionals de potència renovable cada any fins al 2030 i la rebaixa de les metes de desplegament de bombes de calor, també en edificis públics. "Si volem electrificar la nostra economia, necessitem accelerar també la generació renovable. Són dues cares de la mateixa moneda", ha advertit.
A més, ha posat en valor que el nou Pla d'Acció per a l'Electrificació "reconeix la necessitat que el desplegament de centres de dades sigui més sostenible, encara que no prou", echant en falta eines com criteris d'adicionalitat renovable i obligacions d'aportar flexibilitat al sistema per part dels nous centres de dades.
Casares també observa amb prudència les disposicions incloses en la proposta legislativa sobre tarifes de xarxa que acompanya al paquet, en la qual s'estableixen orientacions per evitar l'acaparament i l'especulació en l'accés a la xarxa, així com la possible introducció per part dels Estats membres de règims de tarifes específiques per a centres de dades que reflecteixin de forma proporcional el seu impacte en el cost de la xarxa.
Per últim, l'eurodiputat ha recalcat que la prioritat immediata ha de ser aplicar de forma plena la normativa ja aprovada en la passada legislatura, en especial la Directiva d'Energies Renovables (RED III), amb l'objectiu d'accelerar la descarbonització i consolidar el lideratge industrial europeu. "La transició energètica no és un cost per Europa; és la seva major oportunitat econòmica, industrial i geopolítica", ha conclòs.