El president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Carlos Gómez, ha plantejat que el projecte de la futura Ciutat de la Justícia de Palma prevegi la construcció d'habitatges destinats als funcionaris judicials, en advertir que molts d'ells tenen serioses dificultats per assumir l'alt cost de vida a l'arxipèlag.
Gómez ha realitzat aquesta petició durant la seva intervenció a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament, on ha presentat davant dels diputats la Memòria Judicial de 2025, les principals dades de la qual ja s'havien avançat fa unes setmanes.
En la mateixa sessió, el president del TSJIB ha respost a les qüestions plantejades pels diferents grups parlamentaris, centrades en diversos aspectes del funcionament i les mancances de l'administració de Justícia a les Illes.
Entre els assumptes abordats ha destacat el problema al qual s'enfronten els funcionaris judicials quan es traslladen a treballar a les Balears, una situació similar a la d'altres col·lectius professionals que arriben a l'arxipèlag i es topen amb preus d'habitatge i nivell de vida molt elevats.
El magistrat ha detallat que el 58% dels treballadors de l'administració de Justícia destinats a les Balears són interins, la qual cosa, al seu parer, agreuja encara més la precarietat i la inestabilitat de la seva situació laboral i econòmica.
Com a exemple, Gómez ha recordat el cas d'una empleada de la Sala Civil i Penal del TSJIB, en la qual ell mateix exerceix les seves funcions, que es va veure obligada a marxar de les Illes perquè no podia assumir el cost de la vida amb un sou d'entre 1.200 i 1.300 euros al mes.
Aquesta problemàtica, ha admès, "no té una sola solució", encara que ha apuntat que una possible mesura seria reservar en la futura Ciutat de la Justícia, el projecte d'urbanització de la qual ja ha sortit a concurs i trigarà encara diversos anys a materialitzar-se, un nombre d'habitatges específics per a funcionaris judicials destinats a Palma.
"Això ja es va parlar i cada vegada que ve el secretari d'Estat de Justícia li dic que s'haurien de posar aquests habitatges. El solar permet un edifici per a això. Ho hem de mirar més endavant. És una idea positiva que s'ha d'intentar aconseguir", ha subratllat.
Al costat d'aquesta proposta, Gómez ha assenyalat que s'està avançant en una altra línia per millorar les condicions del personal de l'administració de Justícia a les Illes: l'equiparació del plus d'insularitat amb el que es percep a Canàries.
En aquest sentit, ha indicat que la Sala de Govern del TSJIB ja ha demanat als seus dos vocals al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que gestionin una reunió amb el Ministeri de Justícia amb la finalitat de tractar específicament aquesta qüestió.
"És necessari que ens equiparin amb Canàries, d'altra manera no sortirem d'aquesta. Estem a sobre i en tots els nostres informes fem referència al cost de la vida. No sé si ho aconseguirem o no, però estem a sobre", ha dit.
Preguntat sobre si Balears hauria de rebre un tractament singular perquè els seus jutges puguin afrontar l'augment de càrrega de feina derivat de la població flotant que arriba durant la temporada turística, Gómez ha rebutjat aquesta opció.
Ha explicat que aquesta possibilitat no figura recollida "com a tal" en cap dels preceptes de la llei orgànica del poder judicial, per la qual cosa no es contempla un reforç generalitzat lligat a l'increment de població a l'estiu. L'únic reforç estival que s'aplica és a Eivissa, encara que s'articula per altres vies.
En relació amb la més gran de les Pitiüses, el president del TSJIB ha lamentat que el nou edifici judicial de l'illa segueixi sense estar operatiu, malgrat que l'actual seu es troba en bon estat. Segons ha indicat, "encara no estigui acabat". "Les obres estan licitades i són caríssimes. Està en tràmit, però impugnat davant el tribunal administratiu", ha afegit.
L'ús del català entre la judicatura balear
L'ús del català per part dels jutges ha estat un altre dels punts de discussió durant la compareixença de Gómez. Encara que no disposa d'estadístiques oficials, la seva impressió és que "s'usa molt poc" en la pràctica judicial diària.
"Dels 146 jutges que som, diria que un i mig redacten les sentències en català", ha assenyalat. Tot i així, s'ha compromès a reforçar el programa ja existent per fomentar l'ús de la llengua pròpia de Balears en els òrgans judicials.
"Igual cal posar més cartells perquè la gent s'animi a parlar català. Cal fer un esforç i jo no em desanimaré", ha conclòs.