El PP ha instat al Govern d'Espanya a articular una resposta concreta davant la situació dels menors migrants no acompanyats que arriben a Balears, incloent la seva reagrupació amb les seves famílies quan aquestes es trobin al seu país d'origen.
Els 'populars' han presentat al Parlament una proposició no de llei (PNL) que incorpora aquesta demanda i reclama a l'Estat que "deixi de traslladar" a les comunitats autònomes una responsabilitat que, recorden, està directament vinculada a les seves competències exclusives en immigració, estrangeria i control de fronteres.
Segons ha detallat el PP en una nota de premsa, la iniciativa planteja posar en marxa mecanismes eficaços per localitzar els familiars d'aquests menors i, sempre que sigui compatible amb l'interès superior del menor i amb la normativa vigent, impulsar la seva reagrupació al país d'origen o la seva derivació als serveis de protecció que corresponguin.
La diputada del PP Cristina Gil ha responsabilitzat al president del Govern, Pedro Sánchez, d'"abandonar a Balears davant d'una emergència migratòria que ja és estructural" i que "està posant al límit" el sistema de protecció de menors de l'arxipèlag.
"No parlem únicament de finançament o de places: parlem que el Govern d'Espanya compleixi amb la seva obligació, actuï en origen, controli les nostres fronteres i garanteixi que cada menor rep la resposta que realment protegeix el seu interès superior", ha reclamat Gil.
En la mateixa línia, ha sostingut que "protegir els menors també significa evitar que emprenguin travessies mortals, combatre les màfies que trafiquen amb persones i treballar amb els països d'origen perquè, quan procedeixi, puguin retrobar-se amb les seves famílies".
Actualment, Balears tutela 897 menors migrants no acompanyats, una xifra que més que duplica les 434 places de capacitat ordinària fixades pel Govern central.
La diputada ha remarcat que l'arribada de pateres continua augmentant la pressió sobre les Illes i que, en el que va d'any, han arribat 239 embarcacions amb 4.494 persones migrants.
Igualment, ha destacat la previsió d'inversió del Govern en els consells insulars per a l'atenció d'aquests menors, que ascendeix a 38 milions d'euros, davant d'una aportació extraordinària de l'Estat de 7,8 milions el 2025 i "únicament" dos milions compromesos per al 2026.
"No és raonable que el Govern d'Espanya decideixi sobre l'acollida de menors en unes illes que ja estan desbordades i després pretengui que siguin el Govern i els consells qui paguin les conseqüències", ha censurat la parlamentària del PP.
Del mateix mode, ha demanat a l'Executiu de Sánchez que revisi els criteris de capacitat d'acollida, incorporant factors com la insularitat, la pressió migratòria real i la capacitat efectiva dels recursos de protecció, a més d'augmentar la finançament estatal i fixar una coordinació permanent amb les institucions autonòmiques i insulars.
Gil ha defensat que les Balears està realitzant un esforç extraordinari per atendre aquests menors, "però aquest esforç no pot convertir-se en l'excusa perquè Sánchez segueixi sense exercir les competències que són de l'Estat".
El PP reclama també un Pla Estatal d'Actuació específic per a l'emergència migratòria a les Illes, amb més recursos per al control de les fronteres marítimes, la lluita contra les màfies, la intervenció als països d'origen i trànsit i la implicació continuada de Frontex a la ruta entre Algèria i les Balears.
La PNL exigeix igualment que el Govern informi sobre les actuacions relatives a identificació, documentació, situació administrativa, cooperació amb els països d'origen i localització i reagrupació familiar dels menors.
"El que no acceptarem és que el Govern de Sánchez segueixi descarregant la seva responsabilitat sobre les Balears mentre les màfies segueixen fent negoci i les nostres institucions han de multiplicar recursos per afrontar una situació que ja ha superat qualsevol límit", ha conclòs Gil.