Almenys tres integrants del Front Polisari han mort en una operació militar duta a terme prop del mur de separació al Sàhara Occidental. Entre les víctimes hi ha Lehbib Mohamed Abdelaziz, membre del Secretariat Nacional del moviment i fill de l'expresident sahrauí Mohamed Abdelaziz. La Presidència sahrauí ha confirmat els fets i ha decretat tres dies de dol nacional.
Segons la informació difosa per l'agència sahrauí de notícies SPS, la Presidència ha precisat que Abdelaziz i dos membres més del Front Polisari van perdre la vida durant una acció militar a la zona. Abdelaziz, de 37 anys, era fill de l'expresident sahrauí Mohamed Abdelaziz, qui va exercir el càrrec des del 1992 fins a la seva mort el 2016.
Nascut el 1989 als campaments de refugiats sahrauís a Algèria, Abdelaziz va estudiar una carrera en aquest país abans d'incorporar-se el 2011 a les forces del Front Polisari. Al llarg de la seva trajectòria va assolir el rang de brigada de camp i el 2024 va ser designat membre del Secretariat Nacional.
Per ara, les autoritats marroquines no han emès cap comunicació oficial sobre l'incident. No obstant això, el mitjà marroquí 'Le Desk', citant "fonts concordants", assenyala que la mort s'hauria produït en un atac amb dron de les Forces Armades del Marroc.
El mort era fill de l'històric dirigent del Front Polisari, que va ser secretari general del moviment des del 1976 i president de la República Àrab Democràtica Sahrauí (RASD) durant 24 anys fins a la seva mort. Després de la seva desaparició, va ser reemplaçat per Brahim Ghali i se'l considerava un dels possibles aspirants a succeir l'actual president.
Visita de l'enviat de l'ONU al Sàhara Occidental
La confirmació de la mort d'Abdelaziz coincideix amb una nova visita al territori de l'enviat personal del secretari general de les Nacions Unides per al Sàhara Occidental, Staffan de Mistura. Segons SPS, el diplomàtic va arribar diumenge als campaments de refugiats sahrauís en el marc d'una nova ronda de contactes.
Posteriorment s'ha informat que De Mistura va mantenir una trobada amb el ministre d'Exteriors i principal negociador sahrauí, Mohamed Yislem Beisat, amb el representant davant l'ONU, Sidi Mohamed Omar, i amb el director de gabinet de la Presidència de la República, Mohamed Molud Mohamed.
D'acord amb les declaracions del ministre saharaui, en la reunió es van abordar els esforços de les Nacions Unides encaminats a aconseguir una sortida "justa, imparcial i transparent" que garanteixi "el dret inalienable del poble saharaui a l'autodeterminació i la independència", tal com recull SPS.
Al maig, Ghali va remetre una carta al secretari general de l'ONU, António Guterres, en la qual defensava que les accions del Front Polisari contra posicions marroquines al Sàhara Occidental ocupat constituïen un acte de legítima defensa davant Rabat, després que el moviment donés per acabat al novembre del 2020 l'alto el foc acordat el 1991.
En el pla internacional, el Front Polisari ha encaixat diversos revessos diplomàtics en els últims anys, període en què s'han multiplicat els suports al pla d'autonomia impulsat pel Marroc, entre ells els d'Espanya i França. Aquesta proposta és rebutjada de manera taxant per la RASD, que insisteix que Espanya continua sent la potència administradora 'de iure' d'un territori encara pendent de descolonització.
L'antiga colònia espanyola del Sàhara Occidental va ser ocupada pel Marroc el 1975, malgrat la resistència armada del Front Polisari. El conflicte es va perllongar fins al 1991, quan ambdues parts van subscriure un alto el foc amb l'objectiu d'organitzar un referèndum d'autodeterminació. Les discrepàncies sobre l'elaboració del cens i la possible inclusió de colons marroquins han impedit fins ara la seva celebració.