Aquest diumenge a les 7.00 hores (14.00 hores a l'Espanya peninsular) ha donat inici de manera oficial la jornada de votació de les eleccions generals al Perú, en què més de 27 milions de ciutadans estan cridats a les urnes amb l'objectiu de deixar enrere una dècada d'inestabilitat política i institucional al país andí.
En aquesta cita electoral, els aspirants de tall ultraconservador tornen a situar-se entre les principals opcions de l'electorat. Al capdavant de les preferències es troba Keiko Fujimori (Fuerza Popular), que ronda el 14,5% dels sufragis. La filla de l'expresident Alberto Fujimori es presenta per quarta ocasió, després d'haver passat a la segona volta el 2016 i el 2021, comicis en els quals va ser derrotada per un estret marge i en els quals es va erigir com a víctima de frau.
El segon candidat més ben situat, amb al voltant del 10% de suport, és Carlos Álvarez (País per a Tots), popular humorista televisiu que ha fet el salt a la política. La seva figura encaixa en el perfil del ja habitual suposat 'outsider' que intenta canalitzar el malestar ciutadà mitjançant propostes efectistes i un discurs de populisme punitiu, en el seu cas amb promeses com la pena de mort i la cadena perpètua per a assassins i extorsionadors.
Álvarez ha anat guanyant terreny en els sondejos fins a avançar per unes dècimes a l'exalcalde de Lima, Rafael López Aliaga (Renovación Popular), representant de la dreta tradicional que, igual que el còmic, ha centrat bona part de la seva campanya a oferir mà dura davant la delinqüència.
En aquests comicis s'elegeix no només el president i els dos vicepresidents de la República, sinó també 60 senadors, 130 diputats i cinc representants davant el Parlament Andí, configurant així el nou mapa institucional del país.
Per garantir el normal desenvolupament de la votació prevista per a aquest diumenge, s'ha desplegat un ampli dispositiu de seguretat amb la mobilització de més de 100.000 militars i agents de la Policia Nacional del Perú a tot el territori nacional.