Bruce Springsteen s'ha convertit en una de les veus més destacades de l'última jornada de protestes del moviment No Kings, que ha mobilitzat milers de persones als Estats Units contra les polítiques del president Donald Trump, especialment en matèria migratòria i per la guerra a l'Iran.
Springsteen al capdavant de les protestes a Mineápolis
El músic estatunidenc va participar en la mobilització celebrada a Minneapolis, un dels epicentres de la protesta, on va llançar un dur missatge contra l'actuació del Govern.
Durant la seva intervenció, Springsteen va denunciar que “les tropes federals van portar mort i terror als carrers”, en referència als operatius migratoris, i va defensar la resposta ciutadana com un exemple de resistència.
L'artista també va interpretar la seva cançó Streets of Minneapolis, composta com a crítica a la violència de les forces federals, reforçant el caràcter simbòlic de la seva participació.
Més de 3.300 protestes a tot el país
La mobilització forma part de la tercera edició del “No Kings Day”, una jornada de protesta que ha reunit manifestants en els 50 estats del país, amb més de 3.300 convocatòries.
A més, les marxes han tingut rèplica internacional en països com Mèxic, el Canadà i en diverses capitals europees, entre les quals Madrid, Roma i Londres, evidenciant la dimensió global del rebuig a les polítiques de Trump.
Crítiques a la guerra a l'Iran i a la política migratòria
Els manifestants han centrat les seves reivindicacions en dos grans eixos: l'oposició a l'ofensiva militar a l'Iran —qualificada com una “guerra il·legal”— i la denúncia dels mètodes del Servei d'Immigració i Duanes (ICE).
Segons els organitzadors, el conflicte a l'Orient Mitjà està tenint conseqüències directes en l'economia nord-americana, amb un augment del preu dels combustibles i de la inflació, mentre que la política migratòria ha generat un fort rebuig social.
Minneapolis, símbol de la indignació
La protesta principal va tenir lloc a Minneapolis, on desenes de milers de persones es van concentrar en una ciutat marcada per la polèmica després de la mort de dos ciutadans estatunidencs al gener en operacions vinculades a l'ICE.
L'acte va reunir figures destacades com el senador Bernie Sanders, l'actriu Jane Fonda i representants sindicals, entre ells Liz Schuler, presidenta de l'AFL-CIO. A Nova York, l'actor Robert De Niro també va participar en una altra de les mobilitzacions.
Una coalició àmplia contra Trump
Darrere d'aquestes protestes es troba la coalició No Kings, que agrupa prop de 400 organitzacions, incloent-hi Amnistia Internacional, Indivisible o la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU).
El moviment cerca consolidar-se com un front ampli contra el que consideren una deriva autoritària de l'actual Govern, en un context de creixent polarització política als Estats Units.
Protesta social en any electoral
Les mobilitzacions es produeixen en un moment clau, amb el país acostant-se a les eleccions legislatives de mig mandat, on el desgast polític del president pot jugar un paper determinant.
La combinació de pressió als carrers, rebuig a la guerra i malestar econòmic situa el moviment No Kings com un dels principals focus de contestació social a l'Executiu.