La comissària europea d'Ampliació, Marta Kos, ha manifestat aquest dilluns l'objectiu de la Comissió Europea que els Vint-i-set aconsegueixin com més aviat millor un acord al voltant d'un candidat al càrrec d'Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina, amb la finalitat que treballi en favor del país balcànic i de la seva trajectòria cap a la Unió Europea.
"Espero que la Unió Europea s'unifiqui al voltant d'un candidat per al càrrec d'alt representant, que treballarà en el millor interès de Bòsnia i Hercegovina, però també en el millor interès de la via europea d'aquest país", ha indicat en declaracions als mitjans durant el Consell d'Afers Exteriors (CAE) celebrat aquest dilluns a Luxemburg.
La responsable comunitària ha al·ludit a una enquesta recent que reflecteix que el 74% de la ciutadania de Bòsnia "vol seguir la via europea", per la qual cosa, al seu judici, tant els dirigents de la Unió Europea com els de Bòsnia i Hercegovina "haurien de seguir aquesta visió" expressada per la població del país.
"En la meva opinió, l'Alt Representant hauria de treballar de tal manera que el seu càrrec quedi obsolet molt aviat, perquè Bòsnia i Hercegovina recuperi la sobirania total i pugui prendre decisions sense supervisió internacional. I estem preparant una visió de futur i Hercegovina a la Comissió Europea", ha afegit.
Les paraules de Kos es produeixen després que els dies 4 i 5 de juny les delegacions dels Estats Units i de la Unió Europea no aconseguissin assolir una posició comuna al Consell per a la Implementació de la Pau (PIC, per les seves sigles en anglès) per designar un nou Alt Representant per a Bòsnia i Hercegovina, després de dues jornades de consultes motivades per la dimissió de l'anterior enviat, Christian Schmidt.
El polític conservador alemany, responsable de vetllar pel compliment dels Acords de Dayton que van posar fi a la guerra de Bòsnia, va explicar que en els dies posteriors continuarien les negociacions amb l'objectiu d'assegurar una transició en el càrrec "per a finals de juny".
El Consell va concloure sense consens després que es perfilessin dos aspirants principals al càrrec: Zanardi Landi, recolzat pels Estats Units i Itàlia, i el diplomàtic francès René Troccaz, recolzat per altres socis europeus.