La Comissió Europea calcula que la decisió de mantenir immòbil durant els pròxims dotze mesos l'actual límit al preu del petroli rus suposarà per al Kremlin una pèrdua addicional propera als 3.500 milions d'euros. Aquesta mesura s'erigeix en un dels principals pilars econòmics del vint-i-unè paquet de sancions aprovat aquest dijous per la UE per intensificar la pressió sobre Moscú per la invasió d'Ucraïna.
Segons han detallat fonts comunitàries, el propòsit de fixar el sostre en 44,7 dòlars per barril fins al juliol de 2027 és evitar que Rússia obtingui beneficis de l'encariment del cru als mercats internacionals després de la guerra a Orient Pròxim, una escalada que hauria obligat a elevar de forma automàtica el llindar fins al voltant dels 58 dòlars per barril.
"El nostre primer objectiu sempre va ser evitar aquesta situació", han indicat les mateixes fonts, que defensen que mantenir el topall més de 20 dòlars per sota del preu de mercat permetrà conservar l'impacte d'una eina que, segons els seus càlculs, ja va retallar un 30% els ingressos petrolers russos entre 2022 i finals de 2025 i un altre 20% durant el primer trimestre de 2026.
De aquest mode, Brussel·les estima que, prenent com a referència un preu mitjà de 60 dòlars per barril i el volum de cru rus que encara es transporta amb ajuda d'operadors europeus, la pròrroga del límit es traduirà en uns 3.500 milions d'euros menys per a les arques russes en el pròxim any.
El Executiu comunitari sosté que la decisió permet mantenir la pressió sobre una de les principals fonts de finançament del Kremlin en un escenari internacional que descriuen com "molt desafiador", marcat per la forta volatilitat als mercats energètics i per el repunt dels ingressos russos procedents de les exportacions d'hidrocarburs.
A més del topall al petroli, el nou paquet reforça les restriccions sobre el sector energètic afegint altres 36 vaixells de la denominada 'flota fantasma' russa i altres cinc vaixells que col·laboren amb aquesta xarxa emprada per esquivar les sancions occidentals.
El text incorpora també noves mesures contra ports i refineries implicades en el comerç de petroli rus i contempla la possibilitat de prohibir de forma definitiva la venda de metaners europeus a Rússia després d'un període inicial de seguiment i control.
Excepció per al GNL a petició de Grècia
El paquet manté igualment l'exempció limitada pactada durant la negociació per permetre determinades operacions de trànsit de gas natural liquat (GNL) rus cap a tercers països i les compres associades a contractes signats abans de l'inici de la guerra, una concessió introduïda per aixecar el veto que Grècia mantenia sobre el conjunt de sancions pel efecte que, al seu judici, un bloqueig total tindria sobre la seva flota mercant.
Fonts comunitàries han indicat que el Consell ha acceptat finalment part d'aquesta demanda al considerar que una prohibició immediata hauria acabat "perjudicant significativament" a operadors europeus, com defensava Atenes, ja que molts dels metaners especialitzats utilitzats en aquest trànsit van ser adquirits amb finançament d'inversors xinesos i haurien passat a mans de companyies d'aquest país, sense impedir que Rússia continués exportant GNL.
"Sabem que el risc d'un canvi de propietat és real perquè hem mantingut un contacte molt estret amb tots els operadors europeus afectats per aquestes mesures", han assenyalat les mateixes fonts, que reconeixen que l'excepció "no és la solució desitjada", però recalquen que estarà sotmesa a una supervisió contínua i a estrictes obligacions d'informació per a les empreses que se'n beneficiïn.
En qualsevol cas, Brussel·les subratlla que la derogació es limita als volums transportats durant 2025, haurà de revisar-se per unanimitat dins d'un any i manté vigents la resta de restriccions al GNL rus, el que —segons les mateixes fonts— forçarà a Moscú a utilitzar rutes més llargues i altres operadors, reduint la rendibilitat d'aquestes exportacions.
Major control sobre bancs i criptomonedes
En l'àmbit financer, la UE amplia les sancions a 33 bancs russos mitjançant prohibicions de transacció, amb especial atenció a entitats regionals i a bancs que havien assumit l'activitat d'altres ja sancionats, amb l'objectiu de tancar noves vies d'evasió. Al mateix temps, reforça les mesures contra institucions financeres de tercers països que faciliten aquestes pràctiques i extén les restriccions a plataformes de criptomonedes emprades per esquivar els controls europeus.
El paquet incorpora també noves limitacions comercials sobre materials utilitzats per la indústria militar russa, així com la inclusió d'altres 51 empreses de Rússia, Xina, Índia, Turquia, Kazakhstan, Kirguizistan i Emirats Àrabs Units a la llista d'entitats acusades de contribuir a l'elusió de les sancions europees.