Brussel·les mobilitza 200 milions per afiançar la seva aliança amb Groenlàndia davant de l'interès dels EUA

La UE destina 200 milions a Groenlàndia per reforçar la seva presència a l'Àrtic, impulsar projectes clau i actualitzar el seu marc de cooperació amb Dinamarca.

fotonoticia 20260907143824 1920

fotonoticia 20260907143824 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

1 minut

Més llegides

España vota · Congreso y Senado

Elecciones generales 29 de noviembre de 2026

Se eligen 350 diputados y los senadores de elección directa. Encuestas, calendario, candidaturas, programas y todo lo que necesitas saber para votar.

Faltan 43 días y 17 horas para que abran los colegios electorales.Hasta que abran los colegios, el domingo 29 a las 09:00 (hora peninsular).
Entra en el especial

Próximas fechas

  1. HoyÚltimo día para comunicar coaliciones electoralesFecha prevista
  2. Presentación de candidaturas al Congreso y al Senado21–26 oct · Fecha prevista
  3. Voto desde el extranjero (CERA): envío de la documentación24–30 oct · Fecha prevista
  4. Publicación de las candidaturas presentadasFecha prevista
Calendario completo

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha comunicat aquest dilluns un paquet d'inversions de 200 milions d'euros destinat a Groenlàndia, amb l'objectiu d'estrebar la cooperació amb l'illa i reforçar la presència de la Unió Europea a l'Àrtic, en un context marcat per les pretensions dels Estats Units sobre aquest territori autònom de Dinamarca.

Aquest paquet, integrat en la iniciativa 'Global Gateway' per projectar la influència dels Vint-i-set a escala global, s'executarà entre aquest any i el proper i se centrarà sobretot en projectes de connectivitat digital, energies renovables i matèries primeres crítiques. També inclou actuacions en àmbits com l'habitatge i el turisme sostenible.

"Groenlàndia pot comptar amb la UE", ha subratllat Von der Leyen durant la seva visita a Nuuk, on ha defensat que les noves inversions permetran crear "noves oportunitats" i garantir una Unió Europea "forta i compromesa tant a Groenlàndia com a l'Àrtic". "Groenlàndia és un aliat estratègic i un amic de confiança", ha remarcat.

La cap del Executiu comunitari ha reiterat a més la solidaritat total de la UE "amb el Regne de Dinamarca i amb el poble de Groenlàndia", insistint que "el futur de Groenlàndia el deuen decidir el poble de Groenlàndia i Dinamarca. Ningú més".

"Integritat territorial, sobirania, inviolabilitat de les fronteres. Aquests són principis fonamentals del Dret Internacional, i sabem que l'Àrtic s'ha convertit en un dels llocs on xoquen les plaques tectòniques de la geopolítica. Per això tenim un interès directe en el que passa aquí, i per això estem preparant una nova estratègia de la UE per l'Àrtic", ha afegit.

La visita de Von der Leyen a l'illa àrtica —en la qual s'ha reunit amb el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen, i amb la primera ministra danesa, Mette Frederiksen— té lloc després que el president nord-americà, Donald Trump, hagi reclamat en diverses ocasions el control de Groenlàndia al·legant motius de seguretat nacional.

200 milions per connectivitat, energia i matèries primeres

En detall, els 200 milions anunciats per Brussel·les s'utilitzaran per finançar projectes de connectivitat digital, matèries primeres sostenibles i energia neta, a més de preparar noves iniciatives en sectors com el turisme i l'habitatge. La Comissió i el Govern groenlandès ja han pactat una primera llista de projectes, mentre analitzen noves inversions a càrrec d'aquest paquet, segons ha informat l'Executiu comunitari en un comunicat.

Pel que fa a connectivitat, la UE recolzarà durant els pròxims cinc anys l'ampliació de la capacitat per satèl·lit de Groenlàndia mitjançant proveïdors europeus, amb l'objectiu de millorar la "velocitat, fiabilitat i resiliència" de les comunicacions, especialment en les comunitats més aïllades. Brussel·les també finançarà estudis per avaluar la "viabilitat" d'implantar centres de dades a l'illa.

En l'àmbit dels recursos estratègics, una part dels fons es dirigirà a impulsar projectes de mineria sostenible vinculats a la indústria europea, mitjançant anàlisis tècniques i la captació d'inversors, amb la meta de construir cadenes de valor "més integrades i resilients". La Comissió cita projectes de grafit i molibdè com a mostra del potencial d'aquesta col·laboració i de la seva aportació a reforçar la "seguretat del subministrament".

El paquet recolzarà igualment un programa de l'empresa energètica groenlandesa Nukissiorfiit per "modernitzar i descarbonitzar" el subministrament elèctric en localitats remotes mitjançant sistemes híbrids d'energies renovables, amb els quals es pretén millorar la "fiabilitat" del servei i ampliar l'ús d'energia neta.

Els recursos restants es destinaran a preparar nous programes, principalment en turisme sostenible i habitatge. El turisme es considera una de les oportunitats "més immediates i prometedores" per diversificar l'economia, impulsar el sector privat i generar ocupació a Groenlàndia, mentre que l'habitatge es percep com un factor "essencial" per renovar un parc immobiliari envellit i apuntalar un creixement sostenible.

Nou marc de relacions amb Groenlàndia

A més del paquet inversor, Von der Leyen ha subscrit amb Nielsen i Frederiksen una nova declaració conjunta que actualitza el marc de relacions entre la UE, Groenlàndia i Dinamarca, amb la intenció de reforçar l'agenda comuna d'inversions, el diàleg polític i els intercanvis entre els seus ciutadans.

El document, que reemplaça l'acordat el 2015, reconeix la creixent "importància estratègica" de Groenlàndia i amplia la cooperació a sectors com les infraestructures, la producció d'energia neta, la connectivitat digital o les matèries primeres sostenibles, juntament amb àmbits tradicionals com l'educació, la pesca, el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.

Aquest reforç dels llaços arriba després que la Comissió hagi plantejat incrementar de manera notable el suport financer a Groenlàndia per als pròxims anys. Concretament, Brussel·les proposa reservar 530 milions d'euros per a l'illa en el pressupost comunitari de 2028 a 2034, més del doble dels 225 milions assignats en l'actual marc financer 2021-2027.