Les autoritats de Burkina Faso han informat de la "neutralització" de "més de 400" presumptes terroristes durant una àmplia ofensiva militar llançada després d'una sèrie d'atacs contra posicions de l'Exèrcit a l'est del país, sense oferir detalls sobre possibles baixes entre els militars ni entre els 'voluntaris' mobilitzats per combatre els grups gihadistes.
L'Estat Major de l'Exèrcit burkinès va explicar que els soldats i els 'voluntaris' "van infligir una dura derrota als terroristes" el 30 de juny, després d'"una sèrie d'atacs complexos i coordinats" contra destacaments militars a Gayeri, a la regió de Sirba, així com a Solhan i Sebba, aquestes dues últimes situades a Liptako. "Unitats terrestres, recolzades per vectors aeris, van respondre de forma immediata i vigorosa", va afegir el comandament castrense.
Segons el comunicat oficial, "els bombardejos aeris i els combats sobre el terreny van permetre neutralitzar més de 400 terroristes, recuperar una important quantitat de material, incloses més de 250 motocicletes, 353 armes de diferents calibres, munició i mitjans de comunicació".
L'Estat Major va subratllar igualment que els atacs es van produir "dies després de la decisió de Burkina Faso de trencar les seves relacions amb França, per la qual cosa el seu suport a aquestes hordas terroristes no deixa ombra de dubte", en línia amb les reiterades acusacions de Uagadugú contra París pel seu suposat suport a organitzacions gihadistes que operen al país.
En aquest sentit, l'Exèrcit va sostenir que els assalts "tenien com a objectiu clar causar el major nombre de víctimes civils i militars per propagar un discurs fals sobre la situació de seguretat al nostre país", abans d'elogiar l'actuació de les forces de seguretat i els 'voluntaris' per la seva "professionalitat" i de retre homenatge a "els caiguts en defensa de la pàtria", sense precisar quants efectius haurien mort.
Les autoritats burkineses van anunciar el 26 de juny la ruptura de les relacions diplomàtiques amb França, a la qual acusen d'"activisme incessant contra els interessos" nacionals i de donar suport a grups terroristes moguda per "ambicions neocolonials", en considerar que "ja no es donen les condicions indispensables per fomentar unes relacions basades en el respecte mutu, la confiança recíproca, el respecte al principi de no ingerència en els assumptes interns i a la sobirania nacional".
Uagadugú va anar més enllà i va retreure a París mantenir un suport "actiu" a "xarxes subversives i als terroristes que sumeixen al país i al Sahel en el dol i convertir-lo en un paria de la comunitat internacional". "Davant d'aquestes pretensions imperialistes de dominació del nostre país i de submissió del nostre poble, hem optat per la responsabilitat i la sobirania", va sentenciar el Govern de transició.
El deteriorament dels vincles entre París i Uagadugú es va accelerar després de l'arribada al poder d'Ibrahim Traoré, actual president de transició i cap de la junta, arran del cop d'estat de setembre de 2022 que va deposar el llavors mandatari electe, Roch Marc Christian Kaboré. En els últims anys, Burkina Faso ha patit desenes d'atemptats perpetrats per les branques locals d'Al Qaeda i Estat Islàmic, la qual cosa ha provocat una greu crisi humanitària amb nombrosos desplaçats interns i refugiats en països veïns de la regió.