Els Vint-i-set han donat aquest dilluns llum verda definitiva a l'acord que permet la participació d'empreses i subministraments de defensa del Canadà en els procediments de contractació pública vinculats als préstecs SAFE de la Unió Europea, la qual cosa converteix el país nord-americà en el primer Estat no europeu que s'integra en aquest instrument comunitari.
El pacte entre la Unió Europea i el Canadà es va rubricar el passat 14 de febrer i va obtenir el suport del Parlament Europeu el 20 de maig. Amb l'aprovació formal del Consell, queda completat el procés per a la incorporació del Canadà a aquest mecanisme, dotat amb 150.000 milions d'euros destinats a compres conjuntes de capacitats militars.
"El Canadà és un dels aliats més propers de la Unió Europea. L'adhesió del Canadà a SAFE posa de manifest la profunda confiança que existeix entre nosaltres i estableix un precedent important sobre com la UE pot col·laborar amb socis estratègics clau per salvaguardar el nostre futur col·lectiu", ha assenyalat en un comunicat el ministre de Defensa de Xipre, país que exerceix la presidència rotatòria del Consell de la UE.
Els préstecs SAFE, finançats mitjançant endeutament comú de la UE a llarg termini i baix cost, es van posar en marxa el maig del 2025 amb l'objectiu de facilitar als Estats membre adquisicions urgents i de gran volum, incrementant de forma ràpida i significativa la despesa militar europea i contribuint a la reactivació de la base industrial de defensa de la Unió.
En aquests processos de contractació pública conjunta hi poden intervenir, a més dels socis de l'Espai Econòmic Europeu (EEE) —els vint-i-set més Noruega, Islàndia i Liechtenstein—, els països candidats a l'adhesió a la UE i aquells que mantenen acords de cooperació en seguretat i defensa amb Brussel·les, com el Canadà, Regne Unit, Japó, Corea del Sud o l'Índia, entre d'altres.
Els imports de finançament reservats a cada Estat es van fixar de forma provisional el setembre del 2025, seguint criteris de solidaritat i transparència. Espanya té assignats els 1.000 milions que havia sol·licitat, situant-se a la part baixa del repartiment com a tercer país amb menor volum de recursos, posició que comparteix amb Finlàndia, també amb 1.000 milions, i només per davant de Dinamarca (46,7 milions) i Grècia (787 milions).
A l'extrem oposat, Polònia figura com a principal beneficiària, amb 43.700 milions, seguida per Romania (16.600 milions), França (16.200), Hongria (16.200), Itàlia (14.900), Bèlgica (8.300), Lituània (6.300), Portugal (5.800), Letònia (5.600), Estònia (2.600), Eslovàquia (2.300), República Txeca (2.060), Bulgària (3.200), Croàcia (1.700) i Xipre (1.200).