El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va expressar aquest diumenge la seva gratitud per la "solidaritat" i "germanor" mostrades pel seu homòleg colombià, Gustavo Petro, després de l'enviament d'ajuda humanitària a l'illa en un context de profunda crisi econòmica, que l'Havana atribueix al bloqueig imposat pel Govern dels Estats Units.
"Un profund agraïment al president Gustavo Petro i al poble colombià per l'enviament d'ajuda al noble poble cubà. Aquesta solidaritat ens arriba en dies difícils", ha assenyalat el dirigent cubà, subratllant a continuació que "la germanor no es pot bloquejar" en un missatge directe contra la "criminal" política de bloqueig econòmic i energètic aplicada per l'administració Trump.
L'enviament, integrat per gairebé 100 tones d'assistència humanitària, va ser transportat a bord del vaixell ARC Caribe de l'Armada de Colòmbia. El navili va partir el passat 5 de juny amb la missió de "fer front als devastadors efectes de l'huracà Melissa", a més de "paliar les greus dificultats derivades de l'actual crisi energètica i econòmica" que travessa el país caribeny.
"Aquest enviament d'ajuda humanitària a Cuba és una expressió de la solidaritat que uneix els nostres pobles i de la convicció que, davant les dificultats, la resposta ha de ser la cooperació i el suport mutu", va afirmar la directora de l'Agència Presidencial de Cooperació Internacional de Colòmbia, Alexandra Palencia.
Cuba anuncia reformes econòmiques inspirades a la Xina i el Vietnam
Díaz-Canel va anunciar per sorpresa el passat divendres un conjunt de reformes estructurals destinades a liberalitzar parcialment l'economia de l'illa, prenent com a referència els models d'economia de mercat de la Xina i el Vietnam, amb la intenció d'esmorteir l'efecte de les sancions econòmiques i energètiques i respondre a les pressions procedents de la Casa Blanca.
El pla, orientat a flexibilitzar el vigent sistema d'economia planificada centralment, inclou una major obertura al sector privat, l'entrada d'empreses estatals al mercat canviari, la possibilitat que ciutadans cubans residents a l'exterior puguin realitzar inversions al país i una simplificació de tràmits administratius per impulsar la producció nacional.
Així, les mesures divulgades pel mandatari cubà s'emmarquen en l'increment de la pressió econòmica exercida pel president nord-americà sobre Cuba en els últims mesos, amb el propòsit de forçar transformacions polítiques i econòmiques a l'illa. Una pressió que, en paraules de Díaz-Canel, "va tenint un impacte que fa complexa la vida quotidiana dels cubans".
En dates recents, Washington ha imposat sancions al president de Cuba i a altres quatre persones, entre elles el seu antecessor, Raúl Castro. Aquestes decisions es produeixen enmig d'un enduriment de les mesures contra l'illa, en particular des de principis d'any, mitjançant un bloqueig 'de facto' sobre el subministrament de combustible. El cap d'Estat cubà ha descrit aquesta estratègia com un "càstig col·lectiu" que, al seu judici, equival a un "acte de genocidi".