El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha donat a conèixer aquest divendres un conjunt de reformes estructurals destinades a avançar cap a una major liberalització de l'economia nacional. El paquet, inspirat en els models d'economia de mercat aplicats a la Xina i el Vietnam, pretén esmorteir els efectes de les sancions econòmiques i energètiques imposades per l'administració Trump.
En una compareixença inesperada davant els mitjans, el mandatari ha presentat el denominat 'Programa Econòmic i Social per al 2026', concebut com a resposta estratègica a l'"agressió multidimensional" procedent de la Casa Blanca. El pla, orientat a suavitzar l'actual esquema d'economia centralment planificada, inclou una obertura més àmplia al sector privat, l'entrada d'empreses estatals al mercat canviari, la possibilitat que els cubans residents a l'exterior realitzin inversions i una simplificació de tràmits per impulsar la producció interna.
"Cada oportunitat enmig d'una crisi cal aprofitar-la com un moment d'enlairament, com un moment de creixement. Aleshores, nosaltres hem establert un grup de prioritats per afrontar tota aquesta situació", ha assenyalat el cap d'Estat.
Les modificacions proposades encara han de rebre el vistiplau del Politburó del Partit Comunista i de l'Assemblea Nacional del Poder Popular. Superat aquest tràmit, el president ha avançat que s'iniciarà un "procés informatiu" i "explicatiu" dirigit a la ciutadania.
(El programa) "té a veure amb el sistema de direcció de l'economia. Hi ha tot un grup de mesures o d'accions que es proposen que permetran resoldre velles contradiccions que tenim entre el Pla, entre la planificació central i els estímuls, els incentius", ha detallat Díaz-Canel des de l'Havana.
Les iniciatives anunciades pel líder cubà es produeixen després de l'increment de la pressió econòmica sobre la illa en els últims mesos per part del Govern de Trump, que busca forçar canvis polítics i econòmics al país caribeny. Una ofensiva que, segons el mateix Díaz-Canel, "va tenint un impacte que fa complexa la vida quotidiana dels cubans".
En dates recents, Washington ha imposat sancions al president cubà i a altres quatre persones, entre elles el seu antecessor, Raúl Castro. Aquestes mesures s'emmarquen en un context d'enduriment de les pressions contra Cuba des de començaments d'any, materialitzades en un bloqueig 'de facto' al subministrament de combustible. El governant illenc ha qualificat aquesta situació de "càstig col·lectiu" que, segons la seva opinió, equival a un "acte de genocidi".